Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola
Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Anglaterra, Anna de la Gran Bretanya, Austriacistes, Botifler, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Claude Louis Hector de Villars, Companyia d'Osona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Escòcia, Eugeni de Savoia, Exili austriacista, Felip V d'Espanya, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guido Starhemberg, Henry St John, Jacint Rigau-Ros i Serra, James Fitz-James Stuart, James Stanhope, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Monarquia d'Espanya, Partit Tory, Plana de Vic, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, ..., Regne de Mallorca, Regne de València, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tres Comuns de Catalunya, Vic, Viena, 20 de juny, 30 de juny. Ampliar l'índex (14 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Cas dels catalans · Anglaterra і Guerra de Successió Espanyola ·
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Anna de la Gran Bretanya і Cas dels catalans · Anna de la Gran Bretanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Cas dels catalans · Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola ·
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Botifler і Cas dels catalans · Botifler і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Cas dels catalans · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola ·
Claude Louis Hector de Villars
Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.
Cas dels catalans і Claude Louis Hector de Villars · Claude Louis Hector de Villars і Guerra de Successió Espanyola ·
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Cas dels catalans і Companyia d'Osona · Companyia d'Osona і Guerra de Successió Espanyola ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Cas dels catalans і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Cas dels catalans і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Cas dels catalans і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Cas dels catalans і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Cas dels catalans і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola ·
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Cas dels catalans і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel і Guerra de Successió Espanyola ·
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Cas dels catalans і Escòcia · Escòcia і Guerra de Successió Espanyola ·
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Cas dels catalans і Eugeni de Savoia · Eugeni de Savoia і Guerra de Successió Espanyola ·
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Cas dels catalans і Exili austriacista · Exili austriacista і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Cas dels catalans і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Cas dels catalans і Guerra de la Quàdruple Aliança · Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la Quàdruple Aliança ·
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Cas dels catalans і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió al Principat de Catalunya ·
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Cas dels catalans і Guido Starhemberg · Guerra de Successió Espanyola і Guido Starhemberg ·
Henry St John
Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.
Cas dels catalans і Henry St John · Guerra de Successió Espanyola і Henry St John ·
Jacint Rigau-Ros i Serra
Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.
Cas dels catalans і Jacint Rigau-Ros i Serra · Guerra de Successió Espanyola і Jacint Rigau-Ros i Serra ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Cas dels catalans і James Fitz-James Stuart · Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart ·
James Stanhope
James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.
Cas dels catalans і James Stanhope · Guerra de Successió Espanyola і James Stanhope ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Cas dels catalans і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra de Successió Espanyola і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Cas dels catalans і Monarquia d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya ·
Partit Tory
El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.
Cas dels catalans і Partit Tory · Guerra de Successió Espanyola і Partit Tory ·
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Cas dels catalans і Plana de Vic · Guerra de Successió Espanyola і Plana de Vic ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Cas dels catalans і Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Cas dels catalans і Regne d'Aragó · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Cas dels catalans і Regne de Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Cas dels catalans і Regne de València · Guerra de Successió Espanyola і Regne de València ·
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Cas dels catalans і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Cas dels catalans і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Cas dels catalans і Tractat d'Utrecht · Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Cas dels catalans і Tractat de Baden · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Baden ·
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Cas dels catalans і Tractat de Gènova · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Gènova ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Cas dels catalans і Tractat de Rastatt · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Cas dels catalans і Tractat de Viena (1725) · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) ·
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Cas dels catalans і Tres Comuns de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Tres Comuns de Catalunya ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Cas dels catalans і Vic · Guerra de Successió Espanyola і Vic ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Cas dels catalans і Viena · Guerra de Successió Espanyola і Viena ·
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
20 de juny і Cas dels catalans · 20 de juny і Guerra de Successió Espanyola ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Cas dels catalans · 30 de juny і Guerra de Successió Espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola
- Què tenen en comú Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola
- Semblances entre Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola
Comparació entre Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola
Cas dels catalans té 90 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 7.03% = 44 / (90 + 536).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
