Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cartagena і Història de la Regió de Múrcia
Cartagena і Història de la Regió de Múrcia tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons X de Castella, Califat de Còrdova, Cartagena, Cartaginense, Cartago, Català a la Regió de Múrcia, Cora de Todmir, Corona de Castella i Lleó, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Ferran IV de Castella, Guerra Civil espanyola, Hispània Citerior, Ibn Hud, Imperi Romà, Jaume el Conqueridor, Múrcia, Península Ibèrica, Primera República Espanyola, Publi Corneli Escipió Africà Major, Regió de Múrcia, Regne de Múrcia, Regne de València, Sentència Arbitral de Torrellas, Teodomir (visigot), Torre Pacheco, Tractat d'Oriola, Visigots.
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Cartagena · Alfons X de Castella і Història de la Regió de Múrcia ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Cartagena · Califat de Còrdova і Història de la Regió de Múrcia ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Cartagena · Cartagena і Història de la Regió de Múrcia ·
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Cartagena і Cartaginense · Cartaginense і Història de la Regió de Múrcia ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartagena і Cartago · Cartago і Història de la Regió de Múrcia ·
Català a la Regió de Múrcia
El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.
Cartagena і Català a la Regió de Múrcia · Català a la Regió de Múrcia і Història de la Regió de Múrcia ·
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Cartagena і Cora de Todmir · Cora de Todmir і Història de la Regió de Múrcia ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Cartagena і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Història de la Regió de Múrcia ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Cartagena і Dinastia almohade · Dinastia almohade і Història de la Regió de Múrcia ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Cartagena і Dinastia almoràvit · Dinastia almoràvit і Història de la Regió de Múrcia ·
Ferran IV de Castella
Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).
Cartagena і Ferran IV de Castella · Ferran IV de Castella і Història de la Regió de Múrcia ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Cartagena і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de la Regió de Múrcia ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Cartagena і Hispània Citerior · Hispània Citerior і Història de la Regió de Múrcia ·
Ibn Hud
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).
Cartagena і Ibn Hud · Història de la Regió de Múrcia і Ibn Hud ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Cartagena і Imperi Romà · Història de la Regió de Múrcia і Imperi Romà ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Cartagena і Jaume el Conqueridor · Història de la Regió de Múrcia і Jaume el Conqueridor ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Cartagena і Múrcia · Història de la Regió de Múrcia і Múrcia ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Cartagena і Península Ibèrica · Història de la Regió de Múrcia і Península Ibèrica ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Cartagena і Primera República Espanyola · Història de la Regió de Múrcia і Primera República Espanyola ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Cartagena і Publi Corneli Escipió Africà Major · Història de la Regió de Múrcia і Publi Corneli Escipió Africà Major ·
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Cartagena і Regió de Múrcia · Història de la Regió de Múrcia і Regió de Múrcia ·
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Cartagena і Regne de Múrcia · Història de la Regió de Múrcia і Regne de Múrcia ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Cartagena і Regne de València · Història de la Regió de Múrcia і Regne de València ·
Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
Cartagena і Sentència Arbitral de Torrellas · Història de la Regió de Múrcia і Sentència Arbitral de Torrellas ·
Teodomir (visigot)
Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.
Cartagena і Teodomir (visigot) · Història de la Regió de Múrcia і Teodomir (visigot) ·
Torre Pacheco
Torre Pacheco és un municipi de la Regió de Múrcia.
Cartagena і Torre Pacheco · Història de la Regió de Múrcia і Torre Pacheco ·
Tractat d'Oriola
El tractat d'Oriola (abril de 713) fou un ahd (pacte) de submissió entre el duc visigot Teodomir i els invasors musulmans, representats pel fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz, que respectà una certa independència del territori del primer, situat entre l'actual Múrcia i Alacant.
Cartagena і Tractat d'Oriola · Història de la Regió de Múrcia і Tractat d'Oriola ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Cartagena і Visigots · Història de la Regió de Múrcia і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cartagena і Història de la Regió de Múrcia
- Què tenen en comú Cartagena і Història de la Regió de Múrcia
- Semblances entre Cartagena і Història de la Regió de Múrcia
Comparació entre Cartagena і Història de la Regió de Múrcia
Cartagena té 157 relacions, mentre que Història de la Regió de Múrcia té 153. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 9.03% = 28 / (157 + 153).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cartagena і Història de la Regió de Múrcia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
