Similituds entre Cartagena і Hispània
Cartagena і Hispània tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Argent, Cartagena, Càntabres, Dioclecià, Ebre, Guerres Púniques, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar), Hispània Citerior, Illes Balears, Imperi Romà, Mar Mediterrània, Península Ibèrica, Regió de Múrcia, Segona Guerra Púnica, Tàrraco, Tractat de l'Ebre, Visigots.
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Argent і Cartagena · Argent і Hispània ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Cartagena · Cartagena і Hispània ·
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Càntabres і Cartagena · Càntabres і Hispània ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Cartagena і Dioclecià · Dioclecià і Hispània ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Cartagena і Ebre · Ebre і Hispània ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Cartagena і Guerres Púniques · Guerres Púniques і Hispània ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Cartagena і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і Hispània ·
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar)
Hàsdrubal, conegut també com a Hàsdrubal el Bell i Hàsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Hamílcar Barca i cunyat d'Hanníbal Barca.
Cartagena і Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) · Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) і Hispània ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Cartagena і Hispània Citerior · Hispània і Hispània Citerior ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Cartagena і Illes Balears · Hispània і Illes Balears ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Cartagena і Imperi Romà · Hispània і Imperi Romà ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Cartagena і Mar Mediterrània · Hispània і Mar Mediterrània ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Cartagena і Península Ibèrica · Hispània і Península Ibèrica ·
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Cartagena і Regió de Múrcia · Hispània і Regió de Múrcia ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Cartagena і Segona Guerra Púnica · Hispània і Segona Guerra Púnica ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Cartagena і Tàrraco · Hispània і Tàrraco ·
Tractat de l'Ebre
El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República Romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.
Cartagena і Tractat de l'Ebre · Hispània і Tractat de l'Ebre ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cartagena і Hispània
- Què tenen en comú Cartagena і Hispània
- Semblances entre Cartagena і Hispània
Comparació entre Cartagena і Hispània
Cartagena té 157 relacions, mentre que Hispània té 196. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 5.10% = 18 / (157 + 196).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cartagena і Hispània. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: