Similituds entre Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de França
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de França tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Armeni, Basc, Bretó, Català, Consell d'Europa, Constitució, Cors, Dialecte, França, Francès, Francoprovençal, Luxemburguès, Neerlandès, Occità, Vergonha.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Alemany і Llengües de França ·
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Armeni і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Armeni і Llengües de França ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Basc і Llengües de França ·
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Bretó і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Bretó і Llengües de França ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Català · Català і Llengües de França ·
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Consell d'Europa · Consell d'Europa і Llengües de França ·
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Constitució · Constitució і Llengües de França ·
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Cors · Cors і Llengües de França ·
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Dialecte · Dialecte і Llengües de França ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і França · França і Llengües de França ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Francès · Francès і Llengües de França ·
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Francoprovençal · Francoprovençal і Llengües de França ·
Luxemburguès
El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Luxemburguès · Llengües de França і Luxemburguès ·
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Neerlandès · Llengües de França і Neerlandès ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Occità · Llengües de França і Occità ·
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Vergonha · Llengües de França і Vergonha ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de França
- Què tenen en comú Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de França
- Semblances entre Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de França
Comparació entre Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de França
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries té 172 relacions, mentre que Llengües de França té 60. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 6.90% = 16 / (172 + 60).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de França. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: