Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Carpats і Carpats serbis

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Carpats і Carpats serbis

Carpats vs. Carpats serbis

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental. Els Carpats serbis (serbi: Српски Карпати, Srpski Karpati) són un massís situat a l'est de Sèrbia situada a l'Europa central.

Similituds entre Carpats і Carpats serbis

Carpats і Carpats serbis tenen 6 coses en comú (en Uniopèdia): Danubi, Ovella, Pedra calcària, Quaternari, Sèrbia, Valacs.

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Carpats і Danubi · Carpats serbis і Danubi · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Carpats і Ovella · Carpats serbis і Ovella · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Carpats і Pedra calcària · Carpats serbis і Pedra calcària · Veure més »

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que començà fa  milions d'anys i encara dura.

Carpats і Quaternari · Carpats serbis і Quaternari · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Carpats і Sèrbia · Carpats serbis і Sèrbia · Veure més »

Valacs

Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.

Carpats і Valacs · Carpats serbis і Valacs · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Carpats і Carpats serbis

Carpats té 153 relacions, mentre que Carpats serbis té 20. Com que tenen en comú 6, l'índex de Jaccard és 3.47% = 6 / (153 + 20).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Carpats і Carpats serbis. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »