Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Adda, Agilulf, Amati, Arquitectura longobarda, August, Aulus Cecina Aliè, Batalla del Trèbia (218 aC), Betriacum, Bois (poble celta), Bonacolsi, Cavalcavo, Cenòmans, Cesare de Zacharia, Claudi Ptolemeu, Colònia romana, Congrés de Viena, Correggio, Dècada del 600 aC, Ducat de Milà, Francesco Piccinino, Gals, Gàl·lia Cisalpina, Güelfs i gibel·lins, Guarneri, Guerres de Llombardia, Guido Grandi, Hamílcar (200 aC), Hanníbal Barca (247 aC), Hèruls, Imperi Romà, Italià, Itàlia, Juli Cèsar, Llombard, Llombardia, Luci Furi (pretor), Lutier, Marc Antoni Prim, Marc Juni Brut, Marc Salvi Otó, Màntua, Mòdena, Odoacre, Ostrogots, Piacenza, Pinus, Plini el Vell, Pretor, Primera batalla de Bedriacum, Província de Cremona, ..., Publi Corneli Escipió Africà Major, República de Venècia, Riu Po, Robert I de Nàpols, Rodriano Bareta, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Guerra Púnica, Tàcit, Titus Livi, Vespasià, Violí, Vitel·li, 1098, 1334, 1446, 1499, 1509, 1512, 1514, 1522, 1524, 1815, 190 aC, 200 aC, 218 aC, 219 aC, 225 aC, 476, 491, 69. Ampliar l'índex (30 més) »
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Nou!!: Cremona і Adda · Veure més »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Cremona і Agilulf · Veure més »
Amati
''' Amati '''. Violí fabricat el 1558. Els Amati van ser una família de fabricants d'instruments musicals italiana originària de Cremona, (que quan va néixer Andrea ja es trobava sota poder de Carles I).
Nou!!: Cremona і Amati · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Cremona і Arquitectura longobarda · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Cremona і August · Veure més »
Aulus Cecina Aliè
Aulus Cecina Aliè (Aulus Caecina Alienus, i esmentat als Fastos com a Aulus Licinius Caecina) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Cremona і Aulus Cecina Aliè · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: Cremona і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Betriacum
Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.
Nou!!: Cremona і Betriacum · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Cremona і Bois (poble celta) · Veure més »
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Nou!!: Cremona і Bonacolsi · Veure més »
Cavalcavo
Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.
Nou!!: Cremona і Cavalcavo · Veure més »
Cenòmans
Els cenòmans (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica.
Nou!!: Cremona і Cenòmans · Veure més »
Cesare de Zacharia
Cesare de Zacharia (* a Cremona; † després de 1597) fou un compositor italià actiu a Alemanya.
Nou!!: Cremona і Cesare de Zacharia · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Cremona і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Cremona і Colònia romana · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Cremona і Congrés de Viena · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: Cremona і Correggio · Veure més »
Dècada del 600 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cremona і Dècada del 600 aC · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Cremona і Ducat de Milà · Veure més »
Francesco Piccinino
Francesco Piccinino (c 1407 - 16 d'octubre de 1449) va ser un condottiero italià.
Nou!!: Cremona і Francesco Piccinino · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Cremona і Gals · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Cremona і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Cremona і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Guarneri
Guarneri o Guarnerius és el nom donat als instruments de corda fabricats per la família Guarneri de Cremona, Itàlia.
Nou!!: Cremona і Guarneri · Veure més »
Guerres de Llombardia
Les guerres de Llombardia foren uns conflictes al centre i nord d'Itàlia que implicaren la República de Venècia i el ducat de Milà, i els seus aliats.
Nou!!: Cremona і Guerres de Llombardia · Veure més »
Guido Grandi
''De infinitis infinitorum'' Luigi Guido Grandi (batejat com Francesco Lodovico) va ser un matemàtic i monjo camaldulenc italià conegut pels seus treballs en mecànica i hidràulica.
Nou!!: Cremona і Guido Grandi · Veure més »
Hamílcar (200 aC)
Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un general cartaginès, que després de la derrota d'Asdrúbal a la batalla del Metaure (207 aC) va romandre a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Cremona і Hamílcar (200 aC) · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Cremona і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Cremona і Hèruls · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Cremona і Imperi Romà · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Cremona і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Cremona і Itàlia · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Cremona і Juli Cèsar · Veure més »
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Nou!!: Cremona і Llombard · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Cremona і Llombardia · Veure més »
Luci Furi (pretor)
Luci Furi (en llatí Lucius Furius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Cremona і Luci Furi (pretor) · Veure més »
Lutier
Un lutier (o luthier) o en la nomenclatura històrica, violer, és un artesà que fabrica, repara i restaura els instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc.
Nou!!: Cremona і Lutier · Veure més »
Marc Antoni Prim
Marc Antoni Prim (en llatí Marcus Antonius Primus), (27 de març 35-81) va ser un general romà nascut a Tolosa al.
Nou!!: Cremona і Marc Antoni Prim · Veure més »
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Nou!!: Cremona і Marc Juni Brut · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Cremona і Marc Salvi Otó · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Cremona і Màntua · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Cremona і Mòdena · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Cremona і Odoacre · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Cremona і Ostrogots · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Cremona і Piacenza · Veure més »
Pinus
Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Pinus és un gènere de conífera de la família Pinaceae.
Nou!!: Cremona і Pinus · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Cremona і Plini el Vell · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Cremona і Pretor · Veure més »
Primera batalla de Bedriacum
La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.
Nou!!: Cremona і Primera batalla de Bedriacum · Veure més »
Província de Cremona
La província de Cremona és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.
Nou!!: Cremona і Província de Cremona · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Cremona і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Cremona і República de Venècia · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Cremona і Riu Po · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Cremona і Robert I de Nàpols · Veure més »
Rodriano Bareta
fou un organista i compositor italià.
Nou!!: Cremona і Rodriano Bareta · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Cremona і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Cremona і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Cremona і Tàcit · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Cremona і Titus Livi · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Cremona і Vespasià · Veure més »
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Nou!!: Cremona і Violí · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Cremona і Vitel·li · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Cremona і 1098 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Cremona і 1334 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Cremona і 1446 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Cremona і 1499 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Cremona і 1509 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Cremona і 1512 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Cremona і 1514 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Cremona і 1522 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Cremona і 1524 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Cremona і 1815 · Veure més »
190 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cremona і 190 aC · Veure més »
200 aC
El 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Cremona і 200 aC · Veure més »
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Cremona і 218 aC · Veure més »
219 aC
; Països Catalans.
Nou!!: Cremona і 219 aC · Veure més »
225 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cremona і 225 aC · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Cremona і 476 · Veure més »
491
El 491 (CDXCI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Cremona і 491 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Cremona і 69 · Veure més »
