Similituds entre Carles el Calb і Guifré el Pilós
Carles el Calb і Guifré el Pilós tenen 73 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de la Grassa, Aleran de Troyes, Attigny (Ardenes), Banu Qassi, Barcelona, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat Plantapilosa, Besiers, Borgonya, Bosó de Provença, Bretanya, Camarga, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles Martell, Comtat d'Usès, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Melguer, Comtat de Poitiers, Comtat de Tolosa, Comte, Conflent, Empúries, Feudalisme, França Occidental, ..., Frèdol de Tolosa, Gascunya, Gòtia, Girona, Guifré el Pilós, Guillem de Septimània, Guillem I de Tolosa, Hug l'Abat, Humfrid, Isembard de Borgonya, Itàlia, Llegenda de les quatre barres de sang, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III d'Alemanya, Lotari I, Marsella, Missi dominici, Nèustria, Nimes, Odalric, Orleans, Osona, Pallars, Papa Joan VIII, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Quierzy, Regne de Provença, Reims, Roine, Rosselló, Septimània, Setge de Tolosa (844), Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Verdun, Vescomtat de Narbona, Vikings, 11 d'agost, 25 de juny, 6 d'octubre. Ampliar l'índex (43 més) »
Abadia de la Grassa
L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.
Abadia de la Grassa і Carles el Calb · Abadia de la Grassa і Guifré el Pilós ·
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Aleran de Troyes і Carles el Calb · Aleran de Troyes і Guifré el Pilós ·
Attigny (Ardenes)
Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Attigny (Ardenes) і Carles el Calb · Attigny (Ardenes) і Guifré el Pilós ·
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Banu Qassi і Carles el Calb · Banu Qassi і Guifré el Pilós ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Carles el Calb · Barcelona і Guifré el Pilós ·
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Carles el Calb · Batalla de Fontenoy-en-Puisaye і Guifré el Pilós ·
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Bernat de Gòtia і Carles el Calb · Bernat de Gòtia і Guifré el Pilós ·
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Bernat de Septimània і Carles el Calb · Bernat de Septimània і Guifré el Pilós ·
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Bernat Plantapilosa і Carles el Calb · Bernat Plantapilosa і Guifré el Pilós ·
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Besiers і Carles el Calb · Besiers і Guifré el Pilós ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Carles el Calb · Borgonya і Guifré el Pilós ·
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Bosó de Provença і Carles el Calb · Bosó de Provença і Guifré el Pilós ·
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Bretanya і Carles el Calb · Bretanya і Guifré el Pilós ·
Camarga
La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.
Camarga і Carles el Calb · Camarga і Guifré el Pilós ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Carles el Calb · Carlemany і Guifré el Pilós ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Carles el Calb · Carles el Calb і Guifré el Pilós ·
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Carles el Calb і Carles el Gras · Carles el Gras і Guifré el Pilós ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carles Martell і Carles el Calb · Carles Martell і Guifré el Pilós ·
Comtat d'Usès
El comtat d'Usès fou una jurisdicció feudal iniciada en temps dels visigots i que el 751 el rei dels francs va deixar en mans d'un got.
Carles el Calb і Comtat d'Usès · Comtat d'Usès і Guifré el Pilós ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Carles el Calb і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Guifré el Pilós ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Carles el Calb і Comtat de Carcassona · Comtat de Carcassona і Guifré el Pilós ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Carles el Calb і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Guifré el Pilós ·
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Carles el Calb і Comtat de Melguer · Comtat de Melguer і Guifré el Pilós ·
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Carles el Calb і Comtat de Poitiers · Comtat de Poitiers і Guifré el Pilós ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Carles el Calb і Comtat de Tolosa · Comtat de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Carles el Calb і Comte · Comte і Guifré el Pilós ·
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Carles el Calb і Conflent · Conflent і Guifré el Pilós ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Carles el Calb і Empúries · Empúries і Guifré el Pilós ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Carles el Calb і Feudalisme · Feudalisme і Guifré el Pilós ·
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Carles el Calb і França Occidental · França Occidental і Guifré el Pilós ·
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Carles el Calb і Frèdol de Tolosa · Frèdol de Tolosa і Guifré el Pilós ·
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Carles el Calb і Gascunya · Gascunya і Guifré el Pilós ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Carles el Calb і Gòtia · Gòtia і Guifré el Pilós ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Carles el Calb і Girona · Girona і Guifré el Pilós ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Carles el Calb і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Guifré el Pilós ·
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Carles el Calb і Guillem de Septimània · Guifré el Pilós і Guillem de Septimània ·
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Carles el Calb і Guillem I de Tolosa · Guifré el Pilós і Guillem I de Tolosa ·
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Carles el Calb і Hug l'Abat · Guifré el Pilós і Hug l'Abat ·
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Carles el Calb і Humfrid · Guifré el Pilós і Humfrid ·
Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.
Carles el Calb і Isembard de Borgonya · Guifré el Pilós і Isembard de Borgonya ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carles el Calb і Itàlia · Guifré el Pilós і Itàlia ·
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Carles el Calb і Llegenda de les quatre barres de sang · Guifré el Pilós і Llegenda de les quatre barres de sang ·
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Carles el Calb і Lluís el Germànic · Guifré el Pilós і Lluís el Germànic ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Carles el Calb і Lluís el Pietós · Guifré el Pilós і Lluís el Pietós ·
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Carles el Calb і Lluís el Tartamut · Guifré el Pilós і Lluís el Tartamut ·
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Carles el Calb і Lluís III d'Alemanya · Guifré el Pilós і Lluís III d'Alemanya ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Carles el Calb і Lotari I · Guifré el Pilós і Lotari I ·
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Carles el Calb і Marsella · Guifré el Pilós і Marsella ·
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Carles el Calb і Missi dominici · Guifré el Pilós і Missi dominici ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Carles el Calb і Nèustria · Guifré el Pilós і Nèustria ·
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Carles el Calb і Nimes · Guifré el Pilós і Nimes ·
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Carles el Calb і Odalric · Guifré el Pilós і Odalric ·
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Carles el Calb і Orleans · Guifré el Pilós і Orleans ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Carles el Calb і Osona · Guifré el Pilós і Osona ·
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Carles el Calb і Pallars · Guifré el Pilós і Pallars ·
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Carles el Calb і Papa Joan VIII · Guifré el Pilós і Papa Joan VIII ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Carles el Calb і Pipí I el Breu · Guifré el Pilós і Pipí I el Breu ·
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Carles el Calb і Pipí II d'Aquitània · Guifré el Pilós і Pipí II d'Aquitània ·
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Carles el Calb і Quierzy · Guifré el Pilós і Quierzy ·
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Carles el Calb і Regne de Provença · Guifré el Pilós і Regne de Provença ·
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Carles el Calb і Reims · Guifré el Pilós і Reims ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Carles el Calb і Roine · Guifré el Pilós і Roine ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Carles el Calb і Rosselló · Guifré el Pilós і Rosselló ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Carles el Calb і Septimània · Guifré el Pilós і Septimània ·
Setge de Tolosa (844)
El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).
Carles el Calb і Setge de Tolosa (844) · Guifré el Pilós і Setge de Tolosa (844) ·
Sunyer I d'Empúries-Rosselló
Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.
Carles el Calb і Sunyer I d'Empúries-Rosselló · Guifré el Pilós і Sunyer I d'Empúries-Rosselló ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Carles el Calb і Tolosa de Llenguadoc · Guifré el Pilós і Tolosa de Llenguadoc ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Carles el Calb і Tractat de Verdun · Guifré el Pilós і Tractat de Verdun ·
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Carles el Calb і Vescomtat de Narbona · Guifré el Pilós і Vescomtat de Narbona ·
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Carles el Calb і Vikings · Guifré el Pilós і Vikings ·
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
11 d'agost і Carles el Calb · 11 d'agost і Guifré el Pilós ·
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
25 de juny і Carles el Calb · 25 de juny і Guifré el Pilós ·
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
6 d'octubre і Carles el Calb · 6 d'octubre і Guifré el Pilós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles el Calb і Guifré el Pilós
- Què tenen en comú Carles el Calb і Guifré el Pilós
- Semblances entre Carles el Calb і Guifré el Pilós
Comparació entre Carles el Calb і Guifré el Pilós
Carles el Calb té 285 relacions, mentre que Guifré el Pilós té 434. Com que tenen en comú 73, l'índex de Jaccard és 10.15% = 73 / (285 + 434).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles el Calb і Guifré el Pilós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: