64 les relacions: Adalbert I d'Ivrea, Adalbert II de Toscana, Alps, Annales Bertiniani, Aurenja, Belley, Borgonya Transjurana, Bosònides, Bosó d'Arle, Bosó de Provença, Bosó l'Antic, Carles el Calb, Dinastia carolíngia, Ermengarda de Tours, Eticònides, Fulcrad de Provença, Ginebra, Girard del Rosselló, Guiu de Toscana, Hug d'Arle, Lambert de Toscana, Llista de comtes de Provença, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluís III el Cec, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Mariozza, Orbe, Pierre Riché, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Tarentèsa, Teobald d'Arle, Teutberga, Teutberga d'Arle, Villeurbanne, Waldrada, 795, 821, 825, 840, 845, 855, 859, 860, 863, 869, 875, ..., 876, 880, 890, 895, 915, 923, 924, 928, 930, 931, 938, 945, 947, 948. Ampliar l'índex (14 més) »
Adalbert I d'Ivrea
Adalbert I d'Ivrea (Torí 880 - 928/930) va ser marquès d'ivrea de 902 a 928/930.
Nou!!: Carles de Provença і Adalbert I d'Ivrea · Veure més »
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Nou!!: Carles de Provença і Adalbert II de Toscana · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Carles de Provença і Alps · Veure més »
Annales Bertiniani
Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.
Nou!!: Carles de Provença і Annales Bertiniani · Veure més »
Aurenja
Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Carles de Provença і Aurenja · Veure més »
Belley
Belley és un municipi francès situat al departament de l'Ain i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Carles de Provença і Belley · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Carles de Provença і Borgonya Transjurana · Veure més »
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Nou!!: Carles de Provença і Bosònides · Veure més »
Bosó d'Arle
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Nou!!: Carles de Provença і Bosó d'Arle · Veure més »
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Nou!!: Carles de Provença і Bosó de Provença · Veure més »
Bosó l'Antic
Bosó "l'Antic" o "el Vell" (? - abans de 855) fou un noble franc, l'ancestre conegut de la família anomenada dels bosònides.
Nou!!: Carles de Provença і Bosó l'Antic · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Carles de Provença і Carles el Calb · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Carles de Provença і Dinastia carolíngia · Veure més »
Ermengarda de Tours
Ermengarda de Tours (Alsàcia 804 - morta 20 de març de 851) fou emperadriu carolíngia d'Occident, esposa de Lotari I. Era filla del comte Hug de Tours i de l'Alta Alsacia (+ 837) i d'Ava.
Nou!!: Carles de Provença і Ermengarda de Tours · Veure més »
Eticònides
Els eticònides foren una gran família noble carolíngia amb possessions principalment a Alsàcia.
Nou!!: Carles de Provença і Eticònides · Veure més »
Fulcrad de Provença
Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.
Nou!!: Carles de Provença і Fulcrad de Provença · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Carles de Provença і Ginebra · Veure més »
Girard del Rosselló
Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).
Nou!!: Carles de Provença і Girard del Rosselló · Veure més »
Guiu de Toscana
Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.
Nou!!: Carles de Provença і Guiu de Toscana · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Carles de Provença і Hug d'Arle · Veure més »
Lambert de Toscana
Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.
Nou!!: Carles de Provença і Lambert de Toscana · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Carles de Provença і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Carles de Provença і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Carles de Provença і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Carles de Provença і Lluís III el Cec · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Carles de Provença і Lotari I · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Carles de Provença і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Mariozza
Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.
Nou!!: Carles de Provença і Mariozza · Veure més »
Orbe
* Toponímia.
Nou!!: Carles de Provença і Orbe · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Carles de Provença і Pierre Riché · Veure més »
Regne de la Baixa Borgonya
Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.
Nou!!: Carles de Provença і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Carles de Provença і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Carles de Provença і Regne de Provença · Veure més »
Tarentèsa
Bandera heràldica moderna La Tarentaise (en savoià Tarentèsa) és una vall intraalpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que comprèn la part superior de la conca del riu Isèra fins a les portes d'Albertville, així com totes les valls secundàries que hi conflueixen.
Nou!!: Carles de Provença і Tarentèsa · Veure més »
Teobald d'Arle
Teobald d'Arle (850/860-juny de 887/895), que apareix també com Teodobald, Teotbald, Tibald o Thibaut d'Arles, fou comte d'Arle (Provença).
Nou!!: Carles de Provença і Teobald d'Arle · Veure més »
Teutberga
Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.
Nou!!: Carles de Provença і Teutberga · Veure més »
Teutberga d'Arle
Teutberga d'Arle (vers 887 - † abans de setembre de 948), dita també Tiberga d'Arle, fou una noble provençal.
Nou!!: Carles de Provença і Teutberga d'Arle · Veure més »
Villeurbanne
Villeurbanne és un municipi francès, situat a la metròpoli de Lió i a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps.
Nou!!: Carles de Provença і Villeurbanne · Veure més »
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Nou!!: Carles de Provença і Waldrada · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 795 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Carles de Provença і 821 · Veure més »
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 825 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 840 · Veure més »
845
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 845 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 855 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 859 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 860 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 863 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 869 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 875 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 876 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 880 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 890 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 895 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 915 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 923 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 924 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 928 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 930 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Carles de Provença і 931 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 938 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Carles de Provença і 945 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 947 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Carles de Provença і 948 · Veure més »