Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 79 coses en comú (en Uniopèdia): Albert I de Prússia, Artois, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Ínterim d'Augsburg, Àustria, Batalla de Mühlberg, Batalla de Pavia, Borgonya, Castella, Catolicisme, Climent VII, Concili de Trento, Confessió d'Augsburg, Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dieta d'Augsburg, Dieta de Speyer, Dieta de Worms, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Elionor d'Àustria, Enric II de Navarra, Europa, Felip II de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran I d'Àustria, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Flandes, França, Franc Comtat, Francesc I de França, Guerra d'Esmalcalda, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra italiana del 1521-1526, Guillem el Savi, Illes Canàries, Imperi Otomà, Isabel I de Castella, Itàlia, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Lliga d'Esmalcalda, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis germànics, Luteranisme, Luxemburg, Maria de Borgonya, Martí Luter, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Navarra, Oruç Reis, Oxford University Press, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Papa, Pau d'Augsburg, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Príncep d'Astúries, Província de Càceres, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Roma (1527), Savoia (regió), Setge de Viena (1529), Solimà I el Magnífic, Tractat de Chambord, Tractat de Madrid (1526), Tres Bisbats, Treva de Niça, 21 de setembre, 3 de febrer. Ampliar l'índex (49 més) »
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Albert I de Prússia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Albert I de Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Artois і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Artois і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Arxiduc d'Àustria і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiduc d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiducat d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ínterim d'Augsburg
Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.
Ínterim d'Augsburg і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Ínterim d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Batalla de Mühlberg і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla de Mühlberg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Batalla de Pavia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla de Pavia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Castella · Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catolicisme · Catolicisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Climent VII · Climent VII і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Concili de Trento · Concili de Trento і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confessió d'Augsburg
miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Confessió d'Augsburg · Confessió d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Contrareforma · Contrareforma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dieta d'Augsburg
Carles V rep la ''Confessió d'Augsbug'' en la sessió del 25 de juny de 1530 La Dieta d'Augsburg foren les reunions del Reichstag del Sacre Imperi Romanogermànic en la ciutat alemanya d'Augsburg.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta d'Augsburg · Dieta d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dieta de Speyer
El terme Dieta de Speyer o Dieta d'Espira es refereix a qualsevol de les diverses sessions de la Dieta del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'època en què aquesta es reunia a la ciutat d'Espira, Alemanya.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta de Speyer · Dieta de Speyer і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dieta de Worms
Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta de Worms · Dieta de Worms і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinamarca · Dinamarca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor d'Àustria · Elionor d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II de Navarra · Enric II de Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Europa · Europa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I d'Àustria · Ferran I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Flandes · Flandes і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і França · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Franc Comtat · Franc Comtat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I de França · Francesc I de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra d'Esmalcalda
La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra d'Esmalcalda · Guerra d'Esmalcalda і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Guerra d'Itàlia de 1542-1546 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de la Lliga de Cognac · Guerra de la Lliga de Cognac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra italiana del 1521-1526 · Guerra italiana del 1521-1526 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guillem el Savi
Guillem el Savi, conegut també com a Guillem IV de Hessen-Kassel (24 de juny de 1532 - 25 d'agost de 1592) fou el primer Landgravi de Hessen-Kassel (o Hessen-Cassel).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem el Savi · Guillem el Savi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Illes Canàries · Illes Canàries і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel I de Castella · Isabel I de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jornada d'Alger (1541)
Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Jornada d'Alger (1541) · Jornada d'Alger (1541) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jornada de Tunis
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Jornada de Tunis · Jornada de Tunis і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lliga d'Esmalcalda
La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga d'Esmalcalda · Lliga d'Esmalcalda і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Llista de reis germànics і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Luteranisme · Luteranisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Luxemburg · Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria de Borgonya · Maria de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Martí Luter · Martí Luter і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Navarra · Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Oruç Reis · Oruç Reis і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Oxford University Press · Oxford University Press і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos espanyols · Països Baixos espanyols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau d'Augsburg · Pau d'Augsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Cambrai
Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V. El tractat va confirmar temporalment l'hegemonia espanyola (Habsburg) al Ducat de Milà i en Sud d'Itàlia.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Cambrai · Pau de Cambrai і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Crépy · Pau de Crépy і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep d'Astúries · Príncep d'Astúries і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Província de Càceres
Càceres (fala de Xàlima: Cáciris) és una de les dues províncies d'Extremadura, la més septentrional.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Província de Càceres · Província de Càceres і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França · Regne de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Navarra · Regne de Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Saqueig de Roma (1527) · Sacre Imperi Romanogermànic і Saqueig de Roma (1527) ·
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Savoia (regió) · Sacre Imperi Romanogermànic і Savoia (regió) ·
Setge de Viena (1529)
El setge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi Otomà a Europa.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Viena (1529) · Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Viena (1529) ·
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà I el Magnífic · Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà I el Magnífic ·
Tractat de Chambord
Enric II de França. Maurici de Saxònia. El Tractat de Chambord va ser un tractat signat entre el monarca francès Enric II i els prínceps alemanys, representats per Maurici de Saxònia, el 15 de gener de 1552.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Chambord · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Chambord ·
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Madrid (1526) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Madrid (1526) ·
Tres Bisbats
Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tres Bisbats · Sacre Imperi Romanogermànic і Tres Bisbats ·
Treva de Niça
La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Treva de Niça · Sacre Imperi Romanogermànic і Treva de Niça ·
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
21 de setembre і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · 21 de setembre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
3 de febrer і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · 3 de febrer і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic té 205 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 79, l'índex de Jaccard és 10.53% = 79 / (205 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
