Similituds entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Castella, Corona de Castella i Lleó, Ducat d'Atenes, Emirat de Granada, Felip I de Castella, Ferran el Catòlic, França, Germana de Foix, Isabel I de Castella, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Joana I de Castella, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Monarca, Navarra, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reis Catòlics, Sacre Imperi Romanogermànic, Sevilla, ..., Tortosa, 24 de febrer. Ampliar l'índex (2 més) »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Castella · Castella і Corona d'Aragó ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona de Castella i Lleó · Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Atenes · Corona d'Aragó і Ducat d'Atenes ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Emirat de Granada · Corona d'Aragó і Emirat de Granada ·
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip I de Castella · Corona d'Aragó і Felip I de Castella ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran el Catòlic · Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і França · Corona d'Aragó і França ·
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Germana de Foix · Corona d'Aragó і Germana de Foix ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel I de Castella · Corona d'Aragó і Isabel I de Castella ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan el Sense Fe · Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe ·
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan II de Castella · Corona d'Aragó і Joan II de Castella ·
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana I de Castella · Corona d'Aragó і Joana I de Castella ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes de Barcelona · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Aragó · Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Castella · Corona d'Aragó і Llista de reis de Castella ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarca · Corona d'Aragó і Monarca ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Navarra · Corona d'Aragó і Navarra ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Catalunya · Corona d'Aragó і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó · Corona d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França · Corona d'Aragó і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca · Corona d'Aragó і Regne de Mallorca ·
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Múrcia · Corona d'Aragó і Regne de Múrcia ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Navarra · Corona d'Aragó і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Corona d'Aragó і Regne de Nàpols ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sardenya · Corona d'Aragó і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sicília · Corona d'Aragó і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de València · Corona d'Aragó і Regne de València ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Reis Catòlics · Corona d'Aragó і Reis Catòlics ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sevilla · Corona d'Aragó і Sevilla ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tortosa · Corona d'Aragó і Tortosa ·
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
24 de febrer і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · 24 de febrer і Corona d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó
- Semblances entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó
Comparació entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic té 205 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 3.80% = 32 / (205 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: