Taula de continguts
137 les relacions: Altea, Ara Llibres, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Austriacistes, Batalla d'Almansa, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Monte de Torrero, Baviera, Belgrad, Bohèmia, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Manuel III de Sardenya, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat de Barcelona, Conquesta austriacista de Menorca, Cripta Imperial de Viena, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Danubi, Dénia, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ebre, Elionor del Palatinat-Neuburg, Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Esposalles, Exèrcit Regular Austriacista, Farinera borda, Felip Guillem I del Palatinat, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, França, François Bidal d'Asfeld, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Frederic el Gran, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra russo-turca (1735-1739), Hala dels Draps, Hongria, Itàlia, James Fitz-James Stuart, Joan Baptista Basset i Ramos, ... Ampliar l'índex (87 més) »
- Morts el 1740
- Morts per intoxicació alimentària
- Naixements del 1685
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Altea
Ara Llibres
Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ara Llibres
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiduc d'Àustria
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiducat d'Àustria
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Austriacistes
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla d'Almansa
Batalla d'Oudenaarde
La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla d'Oudenaarde
Batalla de Monte de Torrero
La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Monte de Torrero
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Baviera
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Belgrad
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Bohèmia
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles II de Castella
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles III d'Espanya
Carles Manuel III de Sardenya
Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles Manuel III de Sardenya
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Barcelona
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta austriacista de Menorca
Cripta Imperial de Viena
L'Església del Caputxins de Viena on s'ubica la Cripta Imperial La Cripta Imperial de Viena o Cripta dels Caputxins (en alemany: Kaisergruft o Kapuzinergruft) va ser des de 1633 el principal lloc de sepultura per als Habsburg austríacs, és a dir, per als emperadors hereditaris del Sacre Imperi Romanogermànic i els seus descendents.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Cripta Imperial de Viena
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Danubi
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dénia
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Parma
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ebre
Elionor del Palatinat-Neuburg
Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor del Palatinat-Neuburg
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Esposalles
''La Proposició'', de William-Adolphe Bouguereau Les esposalles o l'esposori és el període entre una proposta de matrimoni i el matrimoni en sí, que comença amb la cerimònia de casament.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Esposalles
Exèrcit Regular Austriacista
LExèrcit Regular Austriacista fou llevat per Carles III per la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Exèrcit Regular Austriacista
Farinera borda
La farinera borda, cogoma verda, farinera verinosa, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Farinera borda
Felip Guillem I del Palatinat
Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip Guillem I del Palatinat
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і França
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і François Bidal d'Asfeld
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic el Gran
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Austríaca
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra russo-turca (1735-1739)
Hala dels Draps
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hala dels Draps
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і James Fitz-James Stuart
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan Baptista Basset i Ramos
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Kinburun
Kinburun, Kin-Burun o Kinburn (rus i Кінбурн, Kinburn; Kılburun) és un cap de la desembocadura del Dnièper, a la costa de la mar Negra, a Ucraïna.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Kinburun
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lisboa
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de monarques de Bohèmia
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Hongria
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Castella
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de França
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Mallorca
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de València
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lloctinent de Catalunya
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís I d'Espanya
Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel
Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel
Lluc
Cel·les per als pelegrins del monestir de Lluc Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluc
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Mallorca
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maulets (1705)
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Museu d'Història de Barcelona
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ocupació austriacista de Madrid
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Península Ibèrica
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Pesta
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Plana de Vic
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Pragmàtica Sanció del 1713
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Catalunya
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Anglaterra
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Escòcia
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Irlanda
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Castella
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Portugal
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sardenya
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sicília
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de València
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Santa Maria del Mar
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saragossa
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sàpiens
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sèrbia
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725)
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Turcs
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Valàquia
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Víctor Amadeu II de Savoia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1 d'agost
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1 d'octubre
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1700
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1705
1706
;Països Catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1706
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1707
1708
;Països catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1708
1711
;Països catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1711
1713
;Països Catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1714
1716
;Països Catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1716
1717
;Països Catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1717
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1718
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1724
1730
;Països catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1730
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1738
1740
;Països Catalans.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1740
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1744
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 18 d'agost
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 20 d'octubre
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 d'agost
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 d'octubre
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 29 de setembre
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 7 de novembre
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 9 d'octubre
Vegeu també
Morts el 1740
- Abbas III
- Aleida Greve
- Anna Ivànovna de Rússia
- Antonio Lotti
- Bajirao I
- Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
- Charles Dieupart
- Climent XII
- Edward Purcell (músic)
- Ephraim Chambers
- Frederic Guillem I de Prússia
- Geminiano Giacomelli
- Giuseppa Eleonora Barbapiccola
- Hussayn (I) ibn Alí
- José de Armendáriz y Perurena
- Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst
- Marianna del Palatinat-Neuburg
- Meñli II Giray
- Nicolau Comnè Papadopoli
- Olof Rudbeck el Jove
- Pierre Crozat
- Pierre Vigne
- Tahmasp II
- Vincent Lübeck
- William Turner (compositor)
Morts per intoxicació alimentària
- Anton Filtz
- Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
- Climent VII
- Enric I d'Anglaterra
- Estàtira (esposa d'Artaxerxes II)
- Gaston Méliès
- Johann Schobert
- Pharsman el Valent
Naixements del 1685
- Brook Taylor
- Carles August de Nassau-Weilburg
- Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
- Charles Cressent
- Domenico Scarlatti
- Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck
- Georg Friedrich Händel
- George Berkeley
- George Clifford III
- George Hadley
- Giuseppe Matteo Alberti
- Guillaume-Antoine Calvière
- Jan van Gool
- Jean-Marc Nattier
- Johann Sebastian Bach
- John Gay
- Joseph Vaissette
- Lodovico Giustini
- Maria Adelaida de Savoia
- Martin Bouquet
- Mary Read
- Simon Mopinot
També conegut com Arxiduc Carles d'Àustria (pretendent a la corona d'Espanya), Carles III (austriacista), Carles III d'Aragó, Carles III d'Habsburg, Carles III l'Arxiduc, Carles IV d'Àustria, Carles IV de Borgonya, Carles VI d'Alemanya, Carles VI d'Habsburg, Carles VI d'Àustria, Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic, Carles VI, Emperador del Sacre Imperi Romà, Carles VI, emperador romanogermànic, Carles l'Arxiduc, Emperador Carles VI, Rei arxiduc Carles III.