Accés més ràpid que el navegador!
140 les relacions: Altea, Ara Llibres, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Austriacistes, Batalla d'Almansa, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Monte de Torrero, Baviera, Belgrad, Bohèmia, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Manuel III de Sardenya, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat de Barcelona, Conquesta austriacista de Menorca, Cripta Imperial de Viena, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Danubi, Dénia, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Ebre, Elionor del Palatinat-Neuburg, Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Esposalles, Exèrcit Regular Austriacista, Farinera borda, Felip Guillem I del Palatinat, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, França, François Bidal d'Asfeld, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Frederic el Gran, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra russo-turca (1735-1739), Hala dels Draps, Hongria, Itàlia, James Fitz-James Stuart, Joan Baptista Basset i Ramos, ..., Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Kinburun, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lisboa, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis d'Hongria, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llista de reis germànics, Lloctinent de Catalunya, Lluís I d'Espanya, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Lluc, Mallorca, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Teresa I d'Àustria, Maulets (1705), Monarquia d'Espanya, Museu d'Història de Barcelona, Ocupació austriacista de Madrid, Països Baixos, Península Ibèrica, Pesta, Plana de Vic, Pragmàtica Sanció del 1713, Prússia, Principat de Catalunya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne d'Escòcia, Regne d'Irlanda, Regne de Castella, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Maria del Mar, Saragossa, Saxònia, Sàpiens, Sèrbia, Silèsia, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Turcs, Valàquia, Víctor Amadeu II de Savoia, Viena, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1685, 1700, 1705, 1706, 1707, 1708, 1711, 1713, 1714, 1716, 1717, 1718, 1724, 1730, 1735, 1738, 1740, 1744, 1780, 18 d'agost, 20 d'octubre, 22 d'agost, 22 d'octubre, 29 de setembre, 7 de novembre, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (90 més) »
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Altea · Veure més »
Ara Llibres
Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ara Llibres · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Austriacistes · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla d'Oudenaarde
La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla d'Oudenaarde · Veure més »
Batalla de Monte de Torrero
La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Baviera · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Belgrad · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Bohèmia · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles Manuel III de Sardenya
Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Barcelona · Veure més »
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »
Cripta Imperial de Viena
L'Església del Caputxins de Viena on s'ubica la Cripta Imperial La Cripta Imperial de Viena o Cripta dels Caputxins (en alemany: Kaisergruft o Kapuzinergruft) va ser des de 1633 el principal lloc de sepultura per als Habsburg austríacs, és a dir, per als emperadors hereditaris del Sacre Imperi Romanogermànic i els seus descendents.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Cripta Imperial de Viena · Veure més »
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Danubi · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dénia · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Parma · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ebre · Veure més »
Elionor del Palatinat-Neuburg
Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor del Palatinat-Neuburg · Veure més »
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Esposalles
''La Proposició'', de William-Adolphe Bouguereau Les esposalles o l'esposori és el període entre una proposta de matrimoni i el matrimoni en sí, que comença amb la cerimònia de casament.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Esposalles · Veure més »
Exèrcit Regular Austriacista
LExèrcit Regular Austriacista fou llevat per Carles III per la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Exèrcit Regular Austriacista · Veure més »
Farinera borda
La farinera borda, cogoma verda, farinera verinosa, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Farinera borda · Veure més »
Felip Guillem I del Palatinat
Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip Guillem I del Palatinat · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і França · Veure més »
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і François Bidal d'Asfeld · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic el Gran · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Hala dels Draps
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hala dels Draps · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Kinburun
Kinburun, Kin-Burun o Kinburn (rus i Кінбурн, Kinburn; Kılburun) és un cap de la desembocadura del Dnièper, a la costa de la mar Negra, a Ucraïna.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Kinburun · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lisboa · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Hongria · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de València · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís I d'Espanya · Veure més »
Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel
Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Lluc
Cel·les per als pelegrins del monestir de Lluc Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluc · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Mallorca · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maulets (1705) · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Península Ibèrica · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Pesta · Veure més »
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Plana de Vic · Veure més »
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Pragmàtica Sanció del 1713 · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Catalunya · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Escòcia · Veure més »
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Irlanda · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Castella · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de València · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Santa Maria del Mar · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saragossa · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sàpiens · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sèrbia · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt · Veure més »
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Turcs · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Valàquia · Veure més »
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1 d'agost · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1 d'octubre · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1685 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1700 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1707 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1708 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1711 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1714 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1716 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1718 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1724 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1730 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1735 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1738 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1740 · Veure més »
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1744 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 1780 · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 18 d'agost · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 20 d'octubre · Veure més »
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 d'agost · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 d'octubre · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 29 de setembre · Veure més »
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 7 de novembre · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arxiduc Carles d'Àustria (pretendent a la corona d'Espanya), Carles III (austriacista), Carles III d'Aragó, Carles III d'Habsburg, Carles III l'Arxiduc, Carles IV d'Àustria, Carles IV de Borgonya, Carles VI d'Alemanya, Carles VI d'Habsburg, Carles VI d'Àustria, Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic, Carles VI, Emperador del Sacre Imperi Romà, Carles VI, emperador romanogermànic, Carles l'Arxiduc, Emperador Carles VI, Rei arxiduc Carles III.
