Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Baviera, Bohèmia, Carles II de Castella, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Danubi, Decrets de Nova Planta, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, França, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic el Gran, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra russo-turca (1735-1739), Hongria, Itàlia, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Teresa I d'Àustria, ..., Països Baixos, Pragmàtica Sanció del 1713, Prússia, Regne de Nàpols, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Sàpiens, Sèrbia, Silèsia, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Turcs, Valàquia, Viena, 1 d'agost, 20 d'octubre. Ampliar l'índex (18 més) »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Arxiduc d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiduc d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiducat d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Danubi · Danubi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Parma · Ducat de Parma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і França · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Frederic el Gran · Frederic el Gran і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Austríaca · Guerra de Successió Austríaca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra russo-turca (1735-1739) · Guerra russo-turca (1735-1739) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria · Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de monarques de Bohèmia · Llista de monarques de Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Llista de reis germànics і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria Teresa I d'Àustria · Maria Teresa I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Pragmàtica Sanció del 1713 · Pragmàtica Sanció del 1713 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia · Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia · Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sàpiens · Sàpiens і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sèrbia · Sèrbia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia · Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) ·
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Turcs · Sacre Imperi Romanogermànic і Turcs ·
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Valàquia · Sacre Imperi Romanogermànic і Valàquia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 1 d'agost і Sacre Imperi Romanogermànic ·
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
20 d'octubre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 20 d'octubre і Sacre Imperi Romanogermànic ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic té 140 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 7.01% = 48 / (140 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
