Similituds entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola tenen 69 coses en comú (en Uniopèdia): Altea, Ara Llibres, Arxiducat d'Àustria, Austriacistes, Batalla d'Almansa, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Monte de Torrero, Baviera, Carles II de Castella, Conquesta austriacista de Menorca, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Dénia, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, François Bidal d'Asfeld, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Hongria, Itàlia, James Fitz-James Stuart, Joan Baptista Basset i Ramos, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lisboa, Llista de comtes de Barcelona, ..., Llista de reis de França, Lloctinent de Catalunya, Lluís I d'Espanya, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Mallorca, Maulets (1705), Monarquia d'Espanya, Països Baixos, Plana de Vic, Prússia, Principat de Catalunya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Maria del Mar, Saragossa, Saxònia, Sàpiens, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Víctor Amadeu II de Savoia, Viena, 1 d'agost, 18 d'agost, 20 d'octubre, 22 d'agost, 22 d'octubre, 29 de setembre, 7 de novembre, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (39 més) »
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Altea і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Altea і Guerra de Successió Espanyola ·
Ara Llibres
Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.
Ara Llibres і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Ara Llibres і Guerra de Successió Espanyola ·
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Arxiducat d'Àustria і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Arxiducat d'Àustria і Guerra de Successió Espanyola ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla d'Almansa і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla d'Oudenaarde
La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Oudenaarde і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla d'Oudenaarde і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Monte de Torrero
La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla de Monte de Torrero і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Batalla de Monte de Torrero і Guerra de Successió Espanyola ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Baviera і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta austriacista de Menorca · Conquesta austriacista de Menorca і Guerra de Successió Espanyola ·
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen · Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen і Guerra de Successió Espanyola ·
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dénia · Dénia і Guerra de Successió Espanyola ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Guerra de Successió Espanyola ·
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і França · França і Guerra de Successió Espanyola ·
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і François Bidal d'Asfeld · François Bidal d'Asfeld і Guerra de Successió Espanyola ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Guerra de Successió Espanyola ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria · Guerra de Successió Espanyola і Hongria ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Guerra de Successió Espanyola і Itàlia ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і James Fitz-James Stuart · Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart ·
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan Baptista Basset i Ramos · Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista Basset i Ramos ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra de Successió Espanyola і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra de Successió Espanyola і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lisboa · Guerra de Successió Espanyola і Lisboa ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes de Barcelona · Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de França · Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de França ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lloctinent de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís I d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Lluís I d'Espanya ·
Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel
Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel · Guerra de Successió Espanyola і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Mallorca ·
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Maulets (1705) · Guerra de Successió Espanyola і Maulets (1705) ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos ·
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Plana de Vic · Guerra de Successió Espanyola і Plana de Vic ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Prússia · Guerra de Successió Espanyola і Prússia ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Anglaterra · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó ·
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de les Dues Sicílies · Guerra de Successió Espanyola і Regne de les Dues Sicílies ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Portugal · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Portugal ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sardenya · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sicília · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de València · Guerra de Successió Espanyola і Regne de València ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Santa Maria del Mar · Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria del Mar ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saragossa · Guerra de Successió Espanyola і Saragossa ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia · Guerra de Successió Espanyola і Saxònia ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sàpiens · Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht · Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Baden · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Baden ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Rastatt · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Viena (1725) · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) ·
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Víctor Amadeu II de Savoia · Guerra de Successió Espanyola і Víctor Amadeu II de Savoia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena · Guerra de Successió Espanyola і Viena ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 1 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
18 d'agost і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 18 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
20 d'octubre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 20 d'octubre і Guerra de Successió Espanyola ·
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
22 d'agost і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 22 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
22 d'octubre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 22 d'octubre і Guerra de Successió Espanyola ·
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
29 de setembre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 29 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
7 de novembre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 7 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
9 d'octubre і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · 9 d'octubre і Guerra de Successió Espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola
- Què tenen en comú Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola
- Semblances entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola
Comparació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic té 140 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 69, l'índex de Jaccard és 10.21% = 69 / (140 + 536).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: