Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles I d'Anjou і Història de Roma
Carles I d'Anjou і Història de Roma tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Agost, Avinyó, Benevent, Bolonya, Bordeus, Calàbria, Carles II d'Anjou, Conradí de Sicília, Constantinoble, Croades, Ferrara, França, Güelfs i gibel·lins, Hohenstaufen, Imperi Romà d'Orient, Llombardia, Lucca, Marsella, Milà, Nàpols, Orsini, Papa, Papa Nicolau III, Parma, Pavia, Piemont, Pisa, Regne de Nàpols, Roma, Sicília, ..., Tàrent, Toscana, Verona, Vespres Sicilianes, 18 de novembre, 4 de setembre, 5 de setembre. Ampliar l'índex (7 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Agost і Carles I d'Anjou · Agost і Història de Roma ·
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Avinyó і Carles I d'Anjou · Avinyó і Història de Roma ·
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Benevent і Carles I d'Anjou · Benevent і Història de Roma ·
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Bolonya і Carles I d'Anjou · Bolonya і Història de Roma ·
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Bordeus і Carles I d'Anjou · Bordeus і Història de Roma ·
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Calàbria і Carles I d'Anjou · Calàbria і Història de Roma ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Carles II d'Anjou і Història de Roma ·
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Carles I d'Anjou і Conradí de Sicília · Conradí de Sicília і Història de Roma ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Carles I d'Anjou і Constantinoble · Constantinoble і Història de Roma ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Carles I d'Anjou і Croades · Croades і Història de Roma ·
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Carles I d'Anjou і Ferrara · Ferrara і Història de Roma ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles I d'Anjou і França · França і Història de Roma ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Carles I d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Història de Roma ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Carles I d'Anjou і Hohenstaufen · Història de Roma і Hohenstaufen ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Carles I d'Anjou і Imperi Romà d'Orient · Història de Roma і Imperi Romà d'Orient ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Carles I d'Anjou і Llombardia · Història de Roma і Llombardia ·
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Carles I d'Anjou і Lucca · Història de Roma і Lucca ·
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Carles I d'Anjou і Marsella · Història de Roma і Marsella ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Carles I d'Anjou і Milà · Història de Roma і Milà ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Carles I d'Anjou і Nàpols · Història de Roma і Nàpols ·
Orsini
El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.
Carles I d'Anjou і Orsini · Història de Roma і Orsini ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carles I d'Anjou і Papa · Història de Roma і Papa ·
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Carles I d'Anjou і Papa Nicolau III · Història de Roma і Papa Nicolau III ·
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Carles I d'Anjou і Parma · Història de Roma і Parma ·
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Carles I d'Anjou і Pavia · Història de Roma і Pavia ·
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Carles I d'Anjou і Piemont · Història de Roma і Piemont ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Carles I d'Anjou і Pisa · Història de Roma і Pisa ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles I d'Anjou і Regne de Nàpols · Història de Roma і Regne de Nàpols ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Carles I d'Anjou і Roma · Història de Roma і Roma ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Carles I d'Anjou і Sicília · Història de Roma і Sicília ·
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Carles I d'Anjou і Tàrent · Història de Roma і Tàrent ·
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Carles I d'Anjou і Toscana · Història de Roma і Toscana ·
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Carles I d'Anjou і Verona · Història de Roma і Verona ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes · Història de Roma і Vespres Sicilianes ·
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
18 de novembre і Carles I d'Anjou · 18 de novembre і Història de Roma ·
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
4 de setembre і Carles I d'Anjou · 4 de setembre і Història de Roma ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Carles I d'Anjou · 5 de setembre і Història de Roma ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles I d'Anjou і Història de Roma
- Què tenen en comú Carles I d'Anjou і Història de Roma
- Semblances entre Carles I d'Anjou і Història de Roma
Comparació entre Carles I d'Anjou і Història de Roma
Carles I d'Anjou té 295 relacions, mentre que Història de Roma té 682. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 3.79% = 37 / (295 + 682).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles I d'Anjou і Història de Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
