Accés més ràpid que el navegador!
295 les relacions: Abruços, Acaia, Agost, Agullana, Ais de Provença, Alba (Piemont), Albània, Alfons de Poitiers, Alfons el Franc, Alfons VIII de Castella, Alluyes, Ancona, Apanatge, Arles, Atenes, Avinyó, Basilicata, Batalla de Benevent, Batalla de Mansura, Batalla de Tagliacozzo, Batalla del coll de Panissars, Baus, Beatriu de Savoia, Beatriu I de Provença, Benevent, Berat (ciutat d'Albània), Bisbe, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanes, Bolonya, Bordeus, Brescia, Brugny-Vaudancourt, Bulgària, Cadaqués, Calàbria, Capri, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Casa d'Anjou-Sicília, Castelana, Castelló d'Empúries, Cavaller, Càpua, Cefalù, Climent IV, Coll de Panissars, Comino, Comtat d'Anjou, Comtat d'Embrun, ..., Comtat d'Hainaut, Comtat de Flandes, Comtat de Forcalquer, Comtat de Gap, Comtat de Provença, Comtat de Sogliano, Comtat de Vendôme, Comtat del Maine, Comtat Venaissí, Comte, Conradí de Sicília, Constança de Sicília, Constantinoble, Corfú (ciutat), Corona d'Aragó, Cremona, Cristianisme ortodox, Croades, Cuneo, Desafiament de Bordeus, Despotat de l'Epir, Dinastia Capet, Dréan, Ducat de Suàbia, Durrës, Egipte, Elionor d'Anglaterra, Elna, Emir, Emperador, Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Courtenay, Felip II de França, Felip III de França, Felip V d'Espanya, Ferrara, Figueres, Foggia, Forcalquer, França, Frederic de Baden, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gerba, Girona, Golf de Nàpols, Gozo, Guerra de Sicília (1282-1294), Guillem II d'Acaia, Guiu de Montfort, Hohenstaufen, Hug IV de Borgonya, Hug IV de Xipre, Ieras, Illa de Malta, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Isabel d'Hainault, Isabel I d'Acaia, Ischia, Jerusalem, Joan de Pròixida, Joan I de Tessàlia, Juny, Kalamata, Ladislau IV d'Hongria, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de corrents de la Catalunya del Nord, Llista de prínceps d'Acaia, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llombardia, Lluís II del Palatinat, Lluís IX de França, Lluís VIII de França, Lo Borg Sant Dalmatz, Lucca, Mallorca, Manfred I de Sicília, Maria Arpad d'Hongria, Maria d'Antioquia, Marquesat de Montferrat, Marsella, Màntua, Mòdena, Meinard II de Gorízia-Tirol, Menton, Milà, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Miquel VII Ducas, Montmirail (Marne), Nàpols, Niça, Nicèfor I Àngel, Orsini, Palerm, Papa, Papa Martí IV, Papa Nicolau III, Parma, Pavia, Peralada, Pere el Gran, Perpinyà, Pesta, Piacenza, Piemont, Pisa, Pistoia, Prato (municipi toscà), Principat d'Acaia, Principat de Tàrent, Privilegi, Ramon Berenguer V de Provença, Rímini, Reggio de Calàbria, Regne d'Albània (edat mitjana), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de França, Regne de Jerusalem, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de Xipre, República de Venècia, Robert I d'Artois, Robert I de Nàpols, Robert II d'Artois, Robert III de Flandes, Roger de Llúria, Roma, Roses, Rosselló, Saluzzo, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan d'Acre, Saragossa, Sèrbia, Senat, Setembre, Setena Croada, Setge de Messina (1282), Sicília, Soissons, Tarassona, Tàrent, Tessalònica, Tessàlia, Thorigny-sur-Marne, Tonnerre, Torí, Torneig, Toscana, Tractat de Cefalù, Tractat de Viterbo, Trapani, Trento, Tudela, Tunis, Unió, Usatges de Barcelona, Vall d'Aran, Vall d'Estura, Vegueria, Ventimiglia, Verona, Vescomtat de Marsella, Vespres Sicilianes, Vuitena Croada, 1 d'octubre, 1 de gener, 1 de juny, 10 de maig, 11 d'agost, 1227, 1246, 1248, 1250, 1251, 1252, 1254, 1256, 1257, 1258, 1259, 1260, 1261, 1262, 1263, 1264, 1265, 1266, 1267, 1268, 1270, 1271, 1272, 1273, 1275, 1277, 1278, 1280, 1281, 1282, 1283, 1284, 1285, 1289, 1294, 1300, 1307, 1309, 1312, 15 d'octubre, 16 de febrer, 18 de novembre, 20 de gener, 21 de juny, 21 de març, 23 d'agost, 25 de juny, 26 de febrer, 26 de juny, 27 d'agost, 27 de maig, 27 de novembre, 28 de juny, 28 de maig, 29 d'agost, 29 d'octubre, 3 de maig, 3 de setembre, 30 de març, 30 de setembre, 31 de gener, 4 de setembre, 5 d'octubre, 5 de juny, 5 de setembre, 6 de maig, 7 de setembre, 8 de juny, 8 de setembre. Ampliar l'índex (245 més) »
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Abruços · Veure més »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Acaia · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Agost · Veure més »
Agullana
Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Agullana · Veure més »
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ais de Provença · Veure més »
Alba (Piemont)
Alba és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Cuneo.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Alba (Piemont) · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Albània · Veure més »
Alfons de Poitiers
Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Alfons de Poitiers · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Alfons VIII de Castella · Veure més »
Alluyes
Alluyes és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i Loir i a la regió de 28005.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Alluyes · Veure més »
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ancona · Veure més »
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Apanatge · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Arles · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Atenes · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Avinyó · Veure més »
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Basilicata · Veure més »
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Benevent · Veure més »
Batalla de Mansura
La batalla de Mansura fou un episodi de la Setena Croada que succeí del 8 a l'11 de febrer del 1250.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Mansura · Veure més »
Batalla de Tagliacozzo
La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla de Tagliacozzo · Veure més »
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Batalla del coll de Panissars · Veure més »
Baus
Els Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços"; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Baus · Veure més »
Beatriu de Savoia
Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Beatriu de Savoia · Veure més »
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Beatriu I de Provença · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Benevent · Veure més »
Berat (ciutat d'Albània)
Berat -en albanès, Berat o Berati- és una ciutat d'Albània i és la capital del districte de Berat i del comtat de Berat.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Berat (ciutat d'Albània) · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Bisbe · Veure més »
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Blanes · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Bolonya · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Bordeus · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Brescia · Veure més »
Brugny-Vaudancourt
Brugny-Vaudancourt és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Brugny-Vaudancourt · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Bulgària · Veure més »
Cadaqués
Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa del cap de Creus.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Cadaqués · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Calàbria · Veure més »
Capri
Capri és una illa situada a la Mar Tirrena, a la península de Sorrento, al costat sud del Golf de Nàpols a la regió de la Campània d'Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Capri · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles I de Valois · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »
Castelana
Castelana (nom occità) (en francès Castellane) és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Castelana · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Castelló d'Empúries · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Cavaller · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Càpua · Veure més »
Cefalù
Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Cefalù · Veure més »
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Climent IV · Veure més »
Coll de Panissars
El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Coll de Panissars · Veure més »
Comino
Llacuna Blava, al fons a l'esquerra, i Llacuna de Cristall Comino és una petita illa de l'arxipèlag maltès entre les illes de Malta i Gozo al mar Mediterrani, amb una superfície de 3,5 quilòmetres quadrats.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comino · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Anjou · Veure més »
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Embrun · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Forcalquer · Veure més »
Comtat de Gap
El comtat de Gap fou una jurisdicció feudal de Provença; el territori, format per diverses senyories eclesiàstiques i laiques, es va anar constituint en jurisdicció amb títol comtal a partir del.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Gap · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat de Sogliano
El comtat de Sogliano fou una jurisdicció feudal d'Itàlia centrada al castell de Sogliano.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Sogliano · Veure més »
Comtat de Vendôme
El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat de Vendôme · Veure més »
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat del Maine · Veure més »
Comtat Venaissí
El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comtat Venaissí · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Comte · Veure més »
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Conradí de Sicília · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Constantinoble · Veure més »
Corfú (ciutat)
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Corfú (ciutat) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Corona d'Aragó · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Cremona · Veure més »
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Cristianisme ortodox · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Croades · Veure més »
Cuneo
Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Cuneo · Veure més »
Desafiament de Bordeus
El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Desafiament de Bordeus · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Despotat de l'Epir · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Dinastia Capet · Veure més »
Dréan
Dréan —en àrab الدرعان, ad-Draʿan— és una localitat de la costa est d'Algèria, situada a la wilaya d'El-Taref, 25 km al sud d'Annaba.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Dréan · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ducat de Suàbia · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Durrës · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Egipte · Veure més »
Elionor d'Anglaterra
Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Elionor d'Anglaterra · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Elna · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Emir · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Emperador · Veure més »
Felip d'Anjou-Nàpols
Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »
Felip de Courtenay
Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip de Courtenay · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip II de França · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip III de França · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ferrara · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Figueres · Veure més »
Foggia
Foggia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Foggia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Foggia · Veure més »
Forcalquer
Forcalquer (en Forcauquier segons l'ortografia clàssica i Fourcauquié segons l'ortografia mistralenca; oficialment en Forcalquier), és un municipi francès situat al departament dels Alps de l'Alta Provença, dins la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Forcalquer · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Carles I d'Anjou і França · Veure més »
Frederic de Baden
Frederic de Baden-Durlach (en alemany Friedrich von Baden-Durlach) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 7 d'octubre de 1703 i va morir a Karlsruhe el 26 de març de 1732.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Frederic de Baden · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Gènova · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Gerba · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Girona · Veure més »
Golf de Nàpols
Mapa del golf de Nàpols El golf de Nàpols (italià: Golfo di Napoli) en una gran badia a la costa sud-oest d'Itàlia a la mar Tirrena.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Golf de Nàpols · Veure més »
Gozo
Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Gozo · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guillem II d'Acaia
Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Guillem II d'Acaia · Veure més »
Guiu de Montfort
Guiu de Montfort (s. XII - Varilhas, 31 de gener de 1228) va ser un noble francès.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Guiu de Montfort · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Hohenstaufen · Veure més »
Hug IV de Borgonya
Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Hug IV de Borgonya · Veure més »
Hug IV de Xipre
Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Hug IV de Xipre · Veure més »
Ieras
Ieras (en francés, Hyères) és un municipi occità, situat al departament del Var i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ieras · Veure més »
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Illa de Malta · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isabel d'Hainault
Isabel d'Hainault (Lilla 1170 - París 1190), reina consort de França (1180-1190).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Isabel d'Hainault · Veure més »
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Isabel I d'Acaia · Veure més »
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ischia · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Jerusalem · Veure més »
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Joan de Pròixida · Veure més »
Joan I de Tessàlia
Joan I de Tessàlia o Joan Ducas el bastard, fou governant de Tessàlia, regió que el seu pare, Miquel II dèspota de l'Epir, li va deixar a la seva mort l'any 1266 o 1268.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Joan I de Tessàlia · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Juny · Veure més »
Kalamata
Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Kalamata · Veure més »
Ladislau IV d'Hongria
Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »
Llista de corrents de la Catalunya del Nord
Les Gorges de Galamús sobre l'Aglí. Llista de rius i rieres que tenen tot o part del seu recorregut al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord i la comarca de Fenolleda).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de corrents de la Catalunya del Nord · Veure més »
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de Reis d'Albània · Veure més »
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Llombardia · Veure més »
Lluís II del Palatinat
Lluís de Wittelsbach, Lluís el Sever o Lluís II de Baviera —Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein — (Heidelberg, 13 d'abril de 1229 - Heidelberg, 2 de febrer de 1294) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin del 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís II del Palatinat · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís IX de França · Veure més »
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Lluís VIII de França · Veure més »
Lo Borg Sant Dalmatz
Burg de Sant Dalmau (en occità Lo Borg Sant Dalmatz, en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Lo Borg Sant Dalmatz · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Lucca · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Mallorca · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Manfred I de Sicília · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Maria d'Antioquia · Veure més »
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Marquesat de Montferrat · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Marsella · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Màntua · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Mòdena · Veure més »
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Meinard II de Gorízia-Tirol · Veure més »
Menton
Menton (pronunciat en occità i localment; en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Menton · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Milà · Veure més »
Miquel II Àngel-Comnè Ducas
Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manuel.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Miquel VII Ducas · Veure més »
Montmirail (Marne)
Montmirail és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Montmirail (Marne) · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Nàpols · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Niça · Veure més »
Nicèfor I Àngel
Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Nicèfor I Àngel · Veure més »
Orsini
El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Orsini · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Palerm · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa · Veure més »
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa Martí IV · Veure més »
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Papa Nicolau III · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Parma · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Pavia · Veure més »
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Peralada · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Pere el Gran · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Perpinyà · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Pesta · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Piacenza · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Piemont · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Pisa · Veure més »
Pistoia
Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Pistoia · Veure més »
Prato (municipi toscà)
Prato és un municipi italià, capital de la Província de Prato, a la regió de la Toscana.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Prato (municipi toscà) · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Principat d'Acaia · Veure més »
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Principat de Tàrent · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Privilegi · Veure més »
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Rímini · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Reggio de Calàbria · Veure més »
Regne d'Albània (edat mitjana)
El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne d'Albània (edat mitjana) · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de França · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Regne de Xipre · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Carles I d'Anjou і República de Venècia · Veure més »
Robert I d'Artois
Escut d'armes del comtat d'Artois Robert I d'Artois el Bo (1216 - El-Mansura, Egipte 1250), príncep de França i comte d'Artois (1237-1250) comtat que li va donar el seu pare i del qual en fou el primer comte.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert I d'Artois · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert I de Nàpols · Veure més »
Robert II d'Artois
Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert II d'Artois · Veure més »
Robert III de Flandes
Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya (1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Robert III de Flandes · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Carles I d'Anjou і Roger de Llúria · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Roma · Veure més »
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Roses · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Rosselló · Veure més »
Saluzzo
Saluzzo (oficialment i en italià) o Saluça en català (Salusse en piemontès i Saluças en occità) és un municipi de la província de Cuneo, a la regió del Piemont, Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Saluzzo · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Sant Joan d'Acre
Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Sant Joan d'Acre · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Saragossa · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Sèrbia · Veure més »
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Senat · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Setembre · Veure més »
Setena Croada
La setena croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Setena Croada · Veure més »
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Sicília · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Soissons · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tarassona · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tàrent · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tessàlia · Veure més »
Thorigny-sur-Marne
Thorigny-sur-Marne és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77464.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Thorigny-sur-Marne · Veure més »
Tonnerre
Tonnerre és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tonnerre · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Torí · Veure més »
Torneig
Torneig germànic ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'edat mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Torneig · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Toscana · Veure més »
Tractat de Cefalù
El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tractat de Cefalù · Veure més »
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tractat de Viterbo · Veure més »
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Nou!!: Carles I d'Anjou і Trapani · Veure més »
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Trento · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tudela · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Tunis · Veure més »
Unió
Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Unió · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Vall d'Aran · Veure més »
Vall d'Estura
Localització de la Val d'Estura Embassament a Pietraporzio Val d'Estura (italià Valle Stura di Demonte) és una de les Valls Occitanes situada a la província de Cuneo (Piemont), situada entre la Val Grana i la Val Maira, entre els Alps Cottians i els Alps Marítims.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Vall d'Estura · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Vegueria · Veure més »
Ventimiglia
Ventimiglia és un municipi italià situat a la regió de Ligúria i a la província d'Imperia.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Ventimiglia · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Verona · Veure més »
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Vescomtat de Marsella · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes · Veure més »
Vuitena Croada
Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.
Nou!!: Carles I d'Anjou і Vuitena Croada · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1 d'octubre · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1 de gener · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1 de juny · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 10 de maig · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 11 d'agost · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1227 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1246 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1248 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1250 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1251 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1252 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1254 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1256 · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1257 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1258 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1259 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1260 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1261 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1262 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1263 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1264 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1265 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1266 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1267 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1268 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1270 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1271 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1272 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1273 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1275 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1277 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1278 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1280 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1281 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1282 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1283 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1284 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1285 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1289 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1294 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1300 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1307 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1309 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 1312 · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 15 d'octubre · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 16 de febrer · Veure més »
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 18 de novembre · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 20 de gener · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 21 de juny · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 21 de març · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 23 d'agost · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 25 de juny · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 26 de febrer · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 26 de juny · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 27 d'agost · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 27 de maig · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 27 de novembre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 28 de juny · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 28 de maig · Veure més »
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 29 d'agost · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 29 d'octubre · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 3 de maig · Veure més »
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 3 de setembre · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 30 de març · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 30 de setembre · Veure més »
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 31 de gener · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 4 de setembre · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 5 d'octubre · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 5 de juny · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 5 de setembre · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 6 de maig · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 7 de setembre · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 8 de juny · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles I d'Anjou і 8 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carles I de Nàpols, Carles I de Provença, Carles I de Sicília, Carles I d’Anjou.
