Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Afrodisíac, Alquímia, Arxiducat d'Àustria, Índies, Baltasar Moscoso y Sandoval, Bohèmia, Carles II amb armadura, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà, Companyia de Jesús, Corona d'Aragó, Corts de Castella, Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, Devaluació, Diarrea, Dida (ama), Diego de Arce y Reinoso, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dispèpsia, Ducat de Borgonya, Endogàmia, Exorcisme, Febre, Felip IV de Castella, Felip Pròsper d'Àustria, Felip V d'Espanya, Fernando de Valenzuela y Enciso, França, Franc Comtat, Froilán Díaz de Llanos, Gaceta de Madrid, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Grandesa d'Espanya, Guerra de Devolució, Guerra de Successió Espanyola, Guillem Ramon VIII de Montcada, Inquisició, Inquisidor general, Insuficiència cardíaca, Insuficiència renal, Joan Josep d'Àustria, Joana I de Castella, Josep Ferran de Baviera, Juan Carreño de Miranda, Juan Everardo Nithard, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, ..., Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lluís I d'Espanya, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Madrid, Malària, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Lluïsa d'Orleans, Marianna del Palatinat-Neuburg, Monarquia d'Espanya, Motín de los gatos, Museu de Belles Arts de San Francisco, Nunci apostòlic, Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Príncep d'Astúries, President del Consell de Castella, Privat, Regne de França, San Lorenzo de El Escorial, Satanàs, Sàpiens, Síndrome de Klinefelter, Testament, Tractat d'Aquisgrà (1668), Tractat de Nimega, Universitat Complutense de Madrid, 1 de novembre, 10 de gener, 1619, 1661, 1665, 1666, 1667, 1668, 1669, 1671, 1673, 1675, 1677, 1678, 1679, 1685, 1686, 1690, 1691, 1695, 1696, 1699, 17 de setembre, 1700, 6 de novembre. Ampliar l'índex (55 més) »
Afrodisíac
Un afrodisíac és una substància que augmenta el desig sexual, l'atracció sexual, el plaer sexual o el comportament sexual.
Nou!!: Carles II de Castella і Afrodisíac · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Carles II de Castella і Alquímia · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Carles II de Castella і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Índies
Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.
Nou!!: Carles II de Castella і Índies · Veure més »
Baltasar Moscoso y Sandoval
Baltasar Moscoso i Sandoval (Altamira, 9 de març de 1589 - Madrid, 18 de setembre de 1665) va ser un religiós espanyol, cardenal, bisbe de Jaén i arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Carles II de Castella і Baltasar Moscoso y Sandoval · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Carles II de Castella і Bohèmia · Veure més »
Carles II amb armadura
Carles II amb armadura és una pintura a l'oli de 1681 del rei d'Espanya Carles II, realitzada pel pintor espanyol Juan Carreño de Miranda (1614-1685).
Nou!!: Carles II de Castella і Carles II amb armadura · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Carles II de Castella і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Carles II de Castella і Castellà · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Carles II de Castella і Companyia de Jesús · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Carles II de Castella і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Carles II de Castella і Corts de Castella · Veure més »
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, també denominat Cristóbal (Sant Mateu, València, 1599-Madrid, Castella, 1672) va ser un jurisconsult i polític valencià, amb importants càrrecs en les institucions reials del regne de València i també a la cort de Madrid durant el regnat de Felip IV i Carles II.
Nou!!: Carles II de Castella і Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela · Veure més »
Devaluació
Devaluació és una reducció del valor nominal d'una moneda enfront d'altres monedes estrangeres.
Nou!!: Carles II de Castella і Devaluació · Veure més »
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Nou!!: Carles II de Castella і Diarrea · Veure més »
Dida (ama)
''La dida Josse-François-Joseph Leriche ''de Luis Boizot de (1775) '' Lluís XIV i La Dama de Longuet Giraudière'', Charles Beaubrun, (sobre 1640) Una dida, teta, ama de llet o també simplement ama, és una dona que alleta un lactant que no és el seu fill.
Nou!!: Carles II de Castella і Dida (ama) · Veure més »
Diego de Arce y Reinoso
Diego de Arce y Reinoso (Zalamea de la Serena, 25 d'abril de 1585 - Madrid, 12 de setembre de 1665) va ser un religiós i jurista espanyol.
Nou!!: Carles II de Castella і Diego de Arce y Reinoso · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Carles II de Castella і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Carles II de Castella і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dispèpsia
El terme dispèpsia (comunament conegut com a indigestió o empatx) comprèn tot trastorn de la secreció, motilitat o sensibilitat gàstriques que pertorbin la digestió; designa qualsevol alteració funcional associada a l'aparell digestiu.
Nou!!: Carles II de Castella і Dispèpsia · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Carles II de Castella і Ducat de Borgonya · Veure més »
Endogàmia
Endogàmia és la pràctica del matrimoni dins d'un grup ètnic determinat, classe social o grup sociològic, refusant-ne d'altres considerant-los inapropiats pel matrimoni o per altres relacions personals.
Nou!!: Carles II de Castella і Endogàmia · Veure més »
Exorcisme
Pintura de Goya amb Sant Francesc de Borja efectuant un exorcisme Portada del tríptic ''Exorcisme'' del Papa Lleó XIII Lexorcisme és un ritual o litúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir un ens sobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l'objecte físic o ésser viu.
Nou!!: Carles II de Castella і Exorcisme · Veure més »
Febre
La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal.
Nou!!: Carles II de Castella і Febre · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Carles II de Castella і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip Pròsper d'Àustria
Felip Pròsper d'Àustria (Madrid, 28 de novembre de 1657 - 1 de novembre de 1661) va ser un infant d'Espanya, fill de Felip IV de Castella i de la seva segona esposa, Maria Anna d'Àustria.
Nou!!: Carles II de Castella і Felip Pròsper d'Àustria · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Carles II de Castella і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fernando de Valenzuela y Enciso
Fernando de Valenzuela y Enciso (Nàpols, 5 de gener de 1636 - Mèxic, 7 de febrer de 1692) fou un polític castellà.
Nou!!: Carles II de Castella і Fernando de Valenzuela y Enciso · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Carles II de Castella і França · Veure més »
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Nou!!: Carles II de Castella і Franc Comtat · Veure més »
Froilán Díaz de Llanos
Froilán Díaz de Llanos (Lleó - Madrid, 1709) va ser un religiós dominic espanyol, confessor de Carles II de Castella, que va ser perseguit per la Inquisició per haver dirigit els exorcismes destinats a alliberar el rei dels encanteris sota els quals suposadament es trobava.
Nou!!: Carles II de Castella і Froilán Díaz de Llanos · Veure més »
Gaceta de Madrid
La Gaceta de Madrid, també Gazeta de Madrid, o simplement la Gaceta va ser una publicació periòdica editada a la capital espanyola de Madrid des de 1661 fins al 1939.
Nou!!: Carles II de Castella і Gaceta de Madrid · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: Carles II de Castella і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: Carles II de Castella і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guerra de Devolució
La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.
Nou!!: Carles II de Castella і Guerra de Devolució · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem Ramon VIII de Montcada
Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.
Nou!!: Carles II de Castella і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Carles II de Castella і Inquisició · Veure més »
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Nou!!: Carles II de Castella і Inquisidor general · Veure més »
Insuficiència cardíaca
La insuficiència cardíaca (IC) és un trastorn en què existeix un problema amb l'estructura o funció del cor en detriment de la seva capacitat de subministrar el flux de sang suficient per satisfer les necessitats del cos.
Nou!!: Carles II de Castella і Insuficiència cardíaca · Veure més »
Insuficiència renal
Una insuficiència renal (IR) és una condició mèdica en la qual els ronyons deixen de filtrar adequadament els productes de rebuig de la sang.
Nou!!: Carles II de Castella і Insuficiència renal · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Carles II de Castella і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Carles II de Castella і Joana I de Castella · Veure més »
Josep Ferran de Baviera
Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial.
Nou!!: Carles II de Castella і Josep Ferran de Baviera · Veure més »
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda (Avilés, 1614 - Madrid, 1685) va ser un pintor asturià que va destacar com a retratista a la cort espanyola al.
Nou!!: Carles II de Castella і Juan Carreño de Miranda · Veure més »
Juan Everardo Nithard
Juan Everardo Nithard, conegut així a Espanya, de naixement, en alemany, Johann Eberhard Neidhardt (Falkenstein, Àustria, 8 de desembre de 1607 - Roma, Estats Pontificis, 1 de febrer de 1681) va ser un religiós austríac, membre de la Companyia de Jesús.
Nou!!: Carles II de Castella і Juan Everardo Nithard · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Carles II de Castella і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Carles II de Castella і Llista de reis de València · Veure més »
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Nou!!: Carles II de Castella і Lluís I d'Espanya · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Carles II de Castella і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Carles II de Castella і Madrid · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Carles II de Castella і Malària · Veure més »
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (Pamplona, 1641 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.
Nou!!: Carles II de Castella і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Nou!!: Carles II de Castella і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »
Maria Lluïsa d'Orleans
Maria Lluïsa de Borbó-Orleans (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans.
Nou!!: Carles II de Castella і Maria Lluïsa d'Orleans · Veure més »
Marianna del Palatinat-Neuburg
Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.
Nou!!: Carles II de Castella і Marianna del Palatinat-Neuburg · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Carles II de Castella і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Motín de los gatos
El Motín de los Gatos fou una revolta popular que tingué lloc a Madrid el 28 d'abril de 1699, per la manca de queviures, sobretot de pa després d'anys de males collites i pujada del preu del blat.
Nou!!: Carles II de Castella і Motín de los gatos · Veure més »
Museu de Belles Arts de San Francisco
El Museu de Belles Arts de San Francisco (en anglès: The Fine Arts Museums of San Francisco) Inclou dos establiments: el San Francisco De Young Museum de Golden Gate Park; el Palau de Califòrnia de la Legió d'Honor a Lincoln Park.
Nou!!: Carles II de Castella і Museu de Belles Arts de San Francisco · Veure més »
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Nou!!: Carles II de Castella і Nunci apostòlic · Veure més »
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677) també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Carles II de Castella і Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Carles II de Castella і Príncep d'Astúries · Veure més »
President del Consell de Castella
El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim.
Nou!!: Carles II de Castella і President del Consell de Castella · Veure més »
Privat
Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.
Nou!!: Carles II de Castella і Privat · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Carles II de Castella і Regne de França · Veure més »
San Lorenzo de El Escorial
San Lorenzo de El Escorial, també anomenat esporàdiament en català com Sant Llorenç de l'Escorial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Carles II de Castella і San Lorenzo de El Escorial · Veure més »
Satanàs
Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.
Nou!!: Carles II de Castella і Satanàs · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Carles II de Castella і Sàpiens · Veure més »
Síndrome de Klinefelter
La síndrome de Klinefelter és el quadre clínic més freqüent d'hipogonadisme congènit (una de les principals causes d'esterilitat).
Nou!!: Carles II de Castella і Síndrome de Klinefelter · Veure més »
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Nou!!: Carles II de Castella і Testament · Veure més »
Tractat d'Aquisgrà (1668)
El Tractat d'Aquisgrà, anomenada també Pau d'Aquisgrà, és un tractat de pau que es va firmar el 2 de maig de 1668 a la ciutat d'Aquisgrà al final de la Guerra de Devolució entre França i Espanya.
Nou!!: Carles II de Castella і Tractat d'Aquisgrà (1668) · Veure més »
Tractat de Nimega
El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.
Nou!!: Carles II de Castella і Tractat de Nimega · Veure més »
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Nou!!: Carles II de Castella і Universitat Complutense de Madrid · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II de Castella і 1 de novembre · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Carles II de Castella і 10 de gener · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1619 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1661 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1665 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Carles II de Castella і 1666 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Carles II de Castella і 1667 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1668 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1669 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Carles II de Castella і 1671 · Veure més »
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles II de Castella і 1673 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1675 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Carles II de Castella і 1677 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Carles II de Castella і 1678 · Veure més »
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles II de Castella і 1679 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1685 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Carles II de Castella і 1686 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Carles II de Castella і 1690 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Carles II de Castella і 1691 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles II de Castella і 1695 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Carles II de Castella і 1696 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles II de Castella і 1699 · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II de Castella і 17 de setembre · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Carles II de Castella і 1700 · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles II de Castella і 6 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carles II d'Aragó, Carles II d'Espanya, Carles II de "les Espanyes", Carles II de Castella i d'Aragó, Carles II de España, Carles II d’Espanya, Carles III de Borgonya, Carles V de Nàpols, Carles V de Sicília, Carles d'Habsburg i d'Habsburg, Carles l'Embruixat.
