Taula de continguts
180 les relacions: ABC-Clio, Agricultura, Amèrica, Andalusia, Antoni I de Parma, Antoni Pasqual de Borbó, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Àfrica, Banco de San Carlos, Bandera d'Espanya, Bandoler, Barcelona, Bilbao, Cadis, Canal Imperial d'Aragó, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Castelo Branco (ciutat del Centre), Catalunya, Catolicisme, Còrdova, Colonia del Sacramento, Companyia de Jesús, Comtat de Flandes, Comtat del Tirol, Conca (Castella - la Manxa), Corsari, Dei gratia, Despotisme il·lustrat, Dinastia borbònica, Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, Dresden, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Calàbria, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Eduard II Farnese, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Felip Antoni de Borbó, Felip V d'Espanya, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VI d'Espanya, Fisiocràcia, Forces armades, França, Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia, Frederic August II de Saxònia (elector), ... Ampliar l'índex (130 més) »
- Casa de Farnese
- Infants d'Espanya
- Morts el 1788
- Naixements del 1716
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Carles III d'Espanya і ABC-Clio
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Carles III d'Espanya і Agricultura
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Carles III d'Espanya і Amèrica
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Andalusia
Antoni I de Parma
Antoni I Farnese o Antoni I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1679 - íd. 1731) fou el 8è Duc de Parma, l'últim de la Dinastia Farnese.
Veure Carles III d'Espanya і Antoni I de Parma
Antoni Pasqual de Borbó
va ser príncep de Nàpols i de Sicília i, més tard, infant d'Espanya, com a fill de Carles VII de Nàpols i III d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Antoni Pasqual de Borbó
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Carles III d'Espanya і Arxiduc d'Àustria
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Carles III d'Espanya і Arxiducat d'Àustria
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Carles III d'Espanya і Àfrica
Banco de San Carlos
El Banco de San Carlos va ser una entitat bancària espanyola creada per Carles III el 2 de juny de 1782.
Veure Carles III d'Espanya і Banco de San Carlos
Bandera d'Espanya
La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.
Veure Carles III d'Espanya і Bandera d'Espanya
Bandoler
El bandoler, bandit o bandejat és la persona que viu fora de llei, armada, i que sol ajuntar-se amb altres, constituint colles, per dur a terme les seves accions ofensives o defensives, entre les quals destaquen els robatoris, sovint per assalt, que constitueixen freqüentment el mètode utilitzat per a subsistir.
Veure Carles III d'Espanya і Bandoler
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Carles III d'Espanya і Barcelona
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Veure Carles III d'Espanya і Bilbao
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Carles III d'Espanya і Cadis
Canal Imperial d'Aragó
El canal Imperial d'Aragó és una de les obres d'hidràulica més importants d'Europa, és un canal de rec i de navegació construït en l'últim terç del entre Fontellas (Navarra) i Fuentes de Ebro (Saragossa).
Veure Carles III d'Espanya і Canal Imperial d'Aragó
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Carles III d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Carles III d'Espanya і Cartagena
Castelo Branco (ciutat del Centre)
Castelo Branco és un municipi portuguès, situat al districte de Castelo Branco, a la regió del Centre i a la subregió de Beira Interior Sul.
Veure Carles III d'Espanya і Castelo Branco (ciutat del Centre)
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Catalunya
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Carles III d'Espanya і Catolicisme
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Carles III d'Espanya і Còrdova
Colonia del Sacramento
Colonia del Sacramento (del portuguès Colônia do Santíssimo Sacramento), més coneguda amb el nom de Colonia, és la capital del departament de Colonia, Uruguai.
Veure Carles III d'Espanya і Colonia del Sacramento
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Carles III d'Espanya і Companyia de Jesús
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Carles III d'Espanya і Comtat de Flandes
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Carles III d'Espanya і Comtat del Tirol
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Veure Carles III d'Espanya і Conca (Castella - la Manxa)
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Veure Carles III d'Espanya і Corsari
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Veure Carles III d'Espanya і Dei gratia
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Veure Carles III d'Espanya і Despotisme il·lustrat
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Carles III d'Espanya і Dinastia borbònica
Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg
Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg (Neuburg an der Donau, Sacre Imperi Romanogermànic 1670 - Parma, Ducat de Parma 1748) fou una princesa del Palatinat que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Veure Carles III d'Espanya і Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Carles III d'Espanya і Dresden
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Carles III d'Espanya і Ducat de Borgonya
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Carles III d'Espanya і Ducat de Brabant
Ducat de Calàbria
El ducat de Calàbria entre 533 i 600 El ducat de Calàbria va ser un antic ducat de sobirania romana d'Orient localitzat en la Itàlia meridional.
Veure Carles III d'Espanya і Ducat de Calàbria
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Carles III d'Espanya і Ducat de Milà
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Carles III d'Espanya і Ducat de Parma
Eduard II Farnese
Eduard II Farnese, també conegut com a Eduard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.
Veure Carles III d'Espanya і Eduard II Farnese
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Carles III d'Espanya і Espanya
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Carles III d'Espanya і Estats Units d'Amèrica
Felip Antoni de Borbó
Felip Antoni Pasqual de Borbó i de Saxònia (Portici, 13 de juny de 1747 – Nàpols, 17 de setembre de 1777) va ser un príncep de Nàpols i de Sicília, així com infant d'Espanya, primer fill mascle de Carles III d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Felip Antoni de Borbó
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Carles III d'Espanya і Felip V d'Espanya
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Carles III d'Espanya і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Veure Carles III d'Espanya і Ferran VI d'Espanya
Fisiocràcia
François Quesnay La fisiocràcia era una escola de pensament econòmic del fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França.
Veure Carles III d'Espanya і Fisiocràcia
Forces armades
Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.
Veure Carles III d'Espanya і Forces armades
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Carles III d'Espanya і França
Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia
Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia (Caserta, 17 de febrer de 1757 – Aranjuez, 10 d'abril de 1771) va ser príncep de Nàpols i de Sicília i infant d'Espanya, fill de Carles III d'Espanya, mort als catorze anys.
Veure Carles III d'Espanya і Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia
Frederic August II de Saxònia (elector)
L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.
Veure Carles III d'Espanya і Frederic August II de Saxònia (elector)
Gabriel de Borbó
Gabriel de Borbó i de Saxònia (Portici, 12 de maig de 1752 - San Lorenzo de El Escorial, 23 de novembre de 1788) va ser infant d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Gabriel de Borbó
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Veure Carles III d'Espanya і Gaeta
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Galícia
Gaspar Melchor de Jovellanos
Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.
Veure Carles III d'Espanya і Gaspar Melchor de Jovellanos
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Carles III d'Espanya і Gibraltar
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Veure Carles III d'Espanya і Gitanos
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Veure Carles III d'Espanya і Golf de Mèxic
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Carles III d'Espanya і Gran Bretanya
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Veure Carles III d'Espanya і Guadalquivir
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Veure Carles III d'Espanya і Guerra de la Independència dels Estats Units
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Veure Carles III d'Espanya і Guerra de Successió de Polònia
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Carles III d'Espanya і Guerra dels Set Anys
Guerra Fantàstica
La guerra hispano-portuguesa de 1762 a 1763 es va lliurar com a part de la Guerra dels Set Anys.
Veure Carles III d'Espanya і Guerra Fantàstica
Hondures Britànica
Hondures Britànica és l'antic nom d'una colònia britànica establerta a l'Amèrica Central, al sud-est de Mèxic i que actualment constitueix l'estat de Belize.
Veure Carles III d'Espanya і Hondures Britànica
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Carles III d'Espanya і Il·lustració
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Carles III d'Espanya і Imperi Espanyol
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Veure Carles III d'Espanya і Isabel Farnese
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Veure Carles III d'Espanya і Jaén
José Moñino y Redondo
José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.
Veure Carles III d'Espanya і José Moñino y Redondo
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Veure Carles III d'Espanya і La Corunya
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Veure Carles III d'Espanya і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopoldo de Gregorio
Leopoldo de Gregorio (1700, Messina, Regne de Sicília - 1785, Venècia, República de Venècia) conegut com el Marquès d'Esquilache, fou un polític espanyol d'origen italià molt important en el regnat de Carles III d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Leopoldo de Gregorio
Les Florides
Les Florides són dos territoris que sorgeixen després de la divisió de la Florida espanyola quan Espanya va cedir aquesta regió a Anglaterra pel Tractat de París a 1763 juntament amb els territoris a l'est i sud-est del Mississipi a canvi la devolució del port de l'Havana i la ciutat de Manila (Filipines), ocupades durant Guerra dels Set Anys (1756-1763) a la qual Espanya es va veure abocada a entrar-hi el 1761.
Veure Carles III d'Espanya і Les Florides
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Veure Carles III d'Espanya і Llista de reis d'Espanya
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Carles III d'Espanya і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Lluís de França (gran delfí)
Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.
Veure Carles III d'Espanya і Lluís de França (gran delfí)
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Veure Carles III d'Espanya і Lluís I d'Espanya
Loteria Nacional
La Loteria Nacional, amb una tradició centenària i un gran arrelament social, és un dels jocs d'atzar més populars a l'Estat espanyol.
Veure Carles III d'Espanya і Loteria Nacional
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Carles III d'Espanya і Madrid
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Carles III d'Espanya і Març
Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).
Veure Carles III d'Espanya і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Anna de Borbó
va ser una princesa de Nàpols i de Sicília, morta en la infància.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Anna de Borbó
Maria Anna Victòria de Baviera
Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Anna Victòria de Baviera
Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Isabel Anna de Borbó
Maria Isabel Anna de Borbó i de Saxònia (Gaeta, 30 d'abril de 1743 — Nàpols, 5 de març de 1749) va ser una princesa napolitana, filla de Carles VII de Nàpols i V de Sicília i de Maria Amàlia de Saxònia, morta en la infància.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Isabel Anna de Borbó
Maria Isabel Antonieta de Borbó
Maria Isabel Antonieta de Pàdua de Borbó i de Saxònia (Portici, 6 de setembre de 1740 - 1 de novembre de 1742) va ser una princesa napolitana, filla de Carles VII de Nàpols i Maria Amàlia de Saxònia, morta en la infància.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Isabel Antonieta de Borbó
Maria Josepa Antonieta de Borbó
Maria Josepa Antonieta de Borbó i de Saxònia (Portici, 20 de gener – Nàpols, 3 d'abril de 1742) va ser una princesa napolitana, filla de Carles VII de Nàpols i V de Sicília i de Maria Amàlia de Saxònia, morta als pocs mesos de néixer.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Josepa Antonieta de Borbó
Maria Josepa Carmela de Borbó
Maria Josepa Carmela de Borbó i de Saxònia (Gaeta, 6 de juliol de 1744 - Madrid, 8 de desembre de 1801) va ser princesa de Nàpols i Sicília i, després, infanta d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Josepa Carmela de Borbó
Maria Josepa d'Àustria
Maria Josepa d'Àustria (Viena, 1699 - Dresden, 1757) fou Arxiduquessa d'Àustria amb el tractament d'altesa imperial i Princesa d'Hongria i Bohèmia.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Josepa d'Àustria
Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia
Maria Teresa de Borbó i de Saxònia
Maria Teresa Antonieta Francesca de Borbó i de Saxònia (Portici, 29 de novembre de 1749 - 30 d'abril de 1750) va ser una princesa napolitana, filla de Carles VII de Nàpols i V de Sicília i futur Carles III d'Espanya, morta en la infància.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Teresa de Borbó i de Saxònia
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Carles III d'Espanya і Maria Teresa I d'Àustria
Marxa Reial
La Marxa Reial (oficialment en castellà: La Marcha Real) és la denominació tradicional, conjuntament amb la de Marxa Granadera (Marcha Granadera), que rep l'himne nacional d'Espanya, adoptat de manera oficial per l'estat espanyol amb aquest caràcter, després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.
Veure Carles III d'Espanya і Marxa Reial
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Carles III d'Espanya і Menorca
Ministre
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.
Veure Carles III d'Espanya і Ministre
Motí de Squillace
Leopoldo de Gregorio, marqués de Squillace, per Giuseppe Bonito, oli sobre llenç, 128 x 102,5 cm, Madrid, Museu del Prado. El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el març de 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es cometessin delictes perquè era impossible d'identificar el delinqüent.
Veure Carles III d'Espanya і Motí de Squillace
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Veure Carles III d'Espanya і Museu del Prado
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Carles III d'Espanya і Nàpols
Nova França
''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.
Veure Carles III d'Espanya і Nova França
Ocupació britànica de Manila
Porta del Fort Santiago, a Manila Locupació britànica de Manila es va produir entre 1762 i 1764, quan la capital de les Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos.
Veure Carles III d'Espanya і Ocupació britànica de Manila
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Veure Carles III d'Espanya і Oviedo
Pablo de Olavide
Pablo Olavide (Lima, 1725 - Baeza, 1803) fou un polític i escriptor espanyol.
Veure Carles III d'Espanya і Pablo de Olavide
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Veure Carles III d'Espanya і Pactes de Família
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Carles III d'Espanya і Papa
Paraguai
La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.
Veure Carles III d'Espanya і Paraguai
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Carles III d'Espanya і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Pedro Rodríguez de Campomanes
Pedro Rodríguez de Campomanes, primer comte de Campomanes, va néixer a Sorriba, al ''concejo'' de Tinéu (Principat d'Astúries) l'1 de juliol de 1723 i va morir a Madrid el 3 de febrer de 1802.
Veure Carles III d'Espanya і Pedro Rodríguez de Campomanes
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Carles III d'Espanya і Península Itàlica
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Carles III d'Espanya і Pompeia
Porta d'Alcalá
La Porta d'Alcalá (Puerta de Alcalá en castellà) és un dels monuments més significatius de Madrid.
Veure Carles III d'Espanya і Porta d'Alcalá
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Carles III d'Espanya і Portugal
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Carles III d'Espanya і Príncep d'Astúries
Presa de l'Havana
La Presa de l'Havana pels anglesos va tenir lloc durant la Guerra dels Set Anys l'agost de 1762.
Veure Carles III d'Espanya і Presa de l'Havana
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Carles III d'Espanya і Regne de Jerusalem
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Carles III d'Espanya і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Carles III d'Espanya і Regne de Nàpols
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Carles III d'Espanya і Regne de Portugal
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Carles III d'Espanya і Regne de Sardenya
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Carles III d'Espanya і Regne de Sicília
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Veure Carles III d'Espanya і Rei d'Espanya
Reial Jardí Botànic de Madrid
El Reial Jardí Botànic de Madrid (Real Jardín Botánico de Madrid) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Veure Carles III d'Espanya і Reial Jardí Botànic de Madrid
Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València
La Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) és una entitat nascuda en el context del reformisme il·lustrat europeu.
Veure Carles III d'Espanya і Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Veure Carles III d'Espanya і Romaní
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Carles III d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Veure Carles III d'Espanya і Santander
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Carles III d'Espanya і Saragossa
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Carles III d'Espanya і Setembre
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Carles III d'Espanya і Sevilla
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Carles III d'Espanya і Sicília
Sierra Morena
La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.
Veure Carles III d'Espanya і Sierra Morena
Societat Econòmica d'Amics del País
Una Societat Econòmica d'Amics del País és un club d'estudi i debat sobre la situació del país i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econòmic a partir de les idees de la Il·lustració.
Veure Carles III d'Espanya і Societat Econòmica d'Amics del País
Stanley G. Payne
Stanley George Payne és un hispanista nord-americà, nascut a Denton (Texas) el 1934.
Veure Carles III d'Espanya і Stanley G. Payne
Tractat de la Haia (1720)
El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.
Veure Carles III d'Espanya і Tractat de la Haia (1720)
Tractat de París (1763)
La Pau de París va ser signada el 10 de febrer de 1763, a París.
Veure Carles III d'Espanya і Tractat de París (1763)
Tractat de París (1783)
El Tractat de Paris de 1783 és un tractat de pau, signat en la ciutat francesa de Versalles, el 3 de setembre de 1783.
Veure Carles III d'Espanya і Tractat de París (1783)
Tractat de Viena (1738)
El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.
Veure Carles III d'Espanya і Tractat de Viena (1738)
Tretze Colònies
Les Tretze Colònies eren part de l'Amèrica britànica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins al Tractat de París de 1783 que reconegué la independència dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Carles III d'Espanya і Tretze Colònies
Unió de Polònia-Lituània
Escut d'armes de la República de Les Dues Nacions La Unió de Polònia Lituània o Unió poloneso-lituana fa referència a una sèrie d'actes d'aliança entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània que porten a la creació en 1569 d'una unió entre Polònia i Lituània, la República de Les Dues Nacions, així com a la creació d'un estat unitari en 1791.
Veure Carles III d'Espanya і Unió de Polònia-Lituània
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Veure Carles III d'Espanya і Universitat
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Carles III d'Espanya і València
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Veure Carles III d'Espanya і Xuetes
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.
Veure Carles III d'Espanya і Zenón de Somodevilla y Bengoechea
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Carles III d'Espanya і 14 de desembre
1716
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1716
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Carles III d'Espanya і 1720
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1731
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1738
1740
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1740
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Carles III d'Espanya і 1742
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1743
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1744
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1745
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1747
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1748
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Veure Carles III d'Espanya і 1749
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Carles III d'Espanya і 1750
1751
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1751
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Carles III d'Espanya і 1752
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1754
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1755
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1757
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Carles III d'Espanya і 1759
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Carles III d'Espanya і 1765
1766
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1766
1768
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1768
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1770
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1777
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1778
1782
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1782
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1783
1785
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1785
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Carles III d'Espanya і 1787
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Carles III d'Espanya і 1788
1792
;Països catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1792
1801
;Països Catalans.
Veure Carles III d'Espanya і 1801
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1819
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carles III d'Espanya і 1825
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Carles III d'Espanya і 19 de juny
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Carles III d'Espanya і 20 de gener
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carles III d'Espanya і 27 de febrer
Vegeu també
Casa de Farnese
- Alexandre Farnese (cardenal)
- Alexandre Farnese (general)
- Alexandre I de Parma
- Antoni I de Parma
- Carles III d'Espanya
- Casa de Borbó-Parma
- Costanza Farnese
- Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg
- Ducat de Parma
- Eduard II Farnese
- Enriqueta d'Este
- Farnese
- Francesc I de Parma
- Gerolama Orsini
- Giulia Farnese
- Isabel Farnese
- Isabel d'Este (duquessa de Parma)
- Margarida Aldobrandini
- Margarida Maria Farnese
- Margarida Violant de Savoia
- Margarida de Mèdici
- Margarida de Parma
- Margarida de Parma i de Portugal
- Maria Caterina Farnese
- Maria d'Este
- Maria de Portugal i de Bragança
- Octavi I de Parma
- Odoard I de Parma
- Odoard de Parma (cardenal)
- Pau III
- Pere Lluís I de Parma
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Ranuccio I de Parma
- Ranuccio II de Parma
- Victòria Farnese
- Victòria Farnese d'Este
Infants d'Espanya
- Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este
- Alfons XII d'Espanya
- Alfons XIII d'Espanya
- Alfons d'Orleans i de Borbó
- Alfons de Borbó i de Battenberg
- Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
- Antoni Pasqual de Borbó
- Baltasar Carles d'Àustria
- Carles II de Castella
- Carles II de Parma
- Carles III d'Espanya
- Carles III de Parma
- Carles Lluís de Borbó i de Bragança
- Carles Maria Isidre de Borbó
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
- Carles de Borbó-Dues Sicílies (duc de Calàbria)
- Dídac d'Àustria
- Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
- Felip Antoni de Borbó
- Felip I de Parma
- Felip II de Castella
- Felip III de Castella
- Felip IV de Castella
- Felip Pròsper d'Àustria
- Felip VI d'Espanya
- Ferran I de les Dues Sicílies
- Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Ferran Maria de Baviera i de Borbó
- Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
- Ferran de Borbó i de Bragança
- Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia
- Francesc de Paula de Borbó
- Gabriel de Borbó
- Gaietà de Borbó-Dues Sicílies
- Gonçal de Borbó i Battenberg
- Jaume de Borbó i de Battenberg
- Joan Carles I d'Espanya
- Joan Carles de Borbó i de Bragança
- Joan de Borbó i Battenberg
- Lluís I d'Espanya
- Lluís de Borbó i Farnese
- Pere Carles de Borbó i de Bragança
- Robert I de Parma
- Sebastià de Borbó i de Bragança
Morts el 1788
- Aghasi Khan
- Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel
- Carl Philipp Emanuel Bach
- Carles Cristià de Nassau-Weilburg
- Carles Eduard Stuart
- Carles III d'Espanya
- Carlo Antonio Campioni
- Charles Wesley
- François Poulletier de la Salle
- Francesco Zuccarelli
- Francisco Javier Alegre
- Gabriel de Borbó
- Gaetano Latilla
- Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon
- Giovanni Antonio Scopoli
- Giovanni Carlo Boschi
- Giovanni Domenico Maraldi
- Giuseppe Bonno
- Gjul Variboba
- Jean-Paul Grandjean de Fouchy
- Johann Christoph Vogel
- Johann Georg Hamann
- Johann Gottfried Müthel
- Johann Samuel Schröter
- John Brown
- John Lightfoot (biòleg)
- John Penn (1741–1788)
- John Whitehurst
- Josep Eudald Pradell
- Juan Bautista de Anza
- Katsia II Dadiani
- Leopold Carles de Schlieben
- Lluís Ernest de Brunsvic-Lüneburg
- Louis François Armand de Vignerot du Plessis
- Lucia Galeazzi Galvani
- Maria Anna Victòria de Bragança
- Mathias Piller
- Matthäus Günther
- Moses Harris
- Nicole-Reine Lepaute
- Pierre André de Suffren Saint Tropez
- Quentin de La Tour
- Thomas Gainsborough
- Toriyama Sekien
Naixements del 1716
- Étienne-Maurice Falconet
- Antoine-Joseph Pernety
- Antonio de Ulloa
- Carles III d'Espanya
- Carles Nicolau d'Oultremont
- Catherine Théot
- Felice Giardini
- Felipa Carlota de Prússia
- Gaspar de Portolà
- Gaspard Fritz
- George Cleghorn
- Guillaume Coustou (fill)
- Jacques Gautier d'Agoty
- James Lind
- Johann Heinrich Rolle
- Jonas Jokūbas Zamoiskis
- Josef Seger
- Joseph-Marie Vien
- Juan Pablo Francisco López-Pacheco
- Lluïsa Diana d'Orleans
- Luis Eugenio Meléndez
- Marie-François-Louis Gand-Leblanc du Roullet
- Pasquale Cafaro
- Pehr Kalm
- Rani Bhabani
- Sara Elisabeth Moraea
- Yosa Buson
- Yuan Mei
També conegut com Carles I de Parma, Carles III de Castella, Carlos III.