Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carlemany і Lluís el Germànic
Carlemany і Lluís el Germànic tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Aquisgrà, Aquitània, Austràsia, Borgonya, Carlemany, Carles Martell, Dinastia carolíngia, Emperador, Gòtia, Itàlia, Llista de reis germànics, Lluís el Pietós, Magúncia, Missi dominici, Nèustria, Paderborn, Pipí I el Breu, Provença, Regne d'Aquitània, Regne de Borgonya, Regne Franc, Roma, Septimània, Soissons, Tractat de Verdun, 20 de juny.
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Aquisgrà і Carlemany · Aquisgrà і Lluís el Germànic ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Carlemany · Aquitània і Lluís el Germànic ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Carlemany · Austràsia і Lluís el Germànic ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Carlemany · Borgonya і Lluís el Germànic ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Carlemany · Carlemany і Lluís el Germànic ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carlemany і Carles Martell · Carles Martell і Lluís el Germànic ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Carlemany і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Carlemany і Emperador · Emperador і Lluís el Germànic ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Carlemany і Gòtia · Gòtia і Lluís el Germànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carlemany і Itàlia · Itàlia і Lluís el Germànic ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Carlemany і Llista de reis germànics · Llista de reis germànics і Lluís el Germànic ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Carlemany і Lluís el Pietós · Lluís el Germànic і Lluís el Pietós ·
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Carlemany і Magúncia · Lluís el Germànic і Magúncia ·
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Carlemany і Missi dominici · Lluís el Germànic і Missi dominici ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Carlemany і Nèustria · Lluís el Germànic і Nèustria ·
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Carlemany і Paderborn · Lluís el Germànic і Paderborn ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Carlemany і Pipí I el Breu · Lluís el Germànic і Pipí I el Breu ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Carlemany і Provença · Lluís el Germànic і Provença ·
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Carlemany і Regne d'Aquitània · Lluís el Germànic і Regne d'Aquitània ·
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Carlemany і Regne de Borgonya · Lluís el Germànic і Regne de Borgonya ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Carlemany і Regne Franc · Lluís el Germànic і Regne Franc ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Carlemany і Roma · Lluís el Germànic і Roma ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Carlemany і Septimània · Lluís el Germànic і Septimània ·
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Carlemany і Soissons · Lluís el Germànic і Soissons ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Carlemany і Tractat de Verdun · Lluís el Germànic і Tractat de Verdun ·
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carlemany і Lluís el Germànic
- Què tenen en comú Carlemany і Lluís el Germànic
- Semblances entre Carlemany і Lluís el Germànic
Comparació entre Carlemany і Lluís el Germànic
Carlemany té 305 relacions, mentre que Lluís el Germànic té 125. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 6.05% = 26 / (305 + 125).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carlemany і Lluís el Germànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
