Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carlemany і Dinastia carolíngia
Carlemany і Dinastia carolíngia tenen 49 coses en comú (en Uniopèdia): Alpaida, Amaldruda, Ansegisel, Aquitània, Argenteuil, Arnulf de Metz, Austràsia, Berta de Laon, Borgonya, Carlemany, Carles el Jove, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman I, Dinastia merovíngia, Dinastia otoniana, Faremoutiers, Fastrada, França, Gòtia, Gerberga (reina dels Francs), Hildegarda, Hiltruda, Imperi Carolingi, Khilderic III, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Lluís el Pietós, Longobards, Majordom de palau, ..., Marca de Bretanya, Metz, Nèustria, Papa, Pierre Riché, Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí de Landen, Pipí el Geperut, Pipí I el Breu, Regne d'Aquitània, Regne Franc, Rei d'Itàlia, Rotruda (esposa de Carles Martell), Rotruda (filla de Carlemany), Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Septimània, Tractat de Verdun. Ampliar l'índex (19 més) »
Alpaida
Alpaida, Alpais o Khalpais fou la segona esposa de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia.
Alpaida і Carlemany · Alpaida і Dinastia carolíngia ·
Amaldruda
Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundària de Carlemany, a qui donà un primer fill, Pipí el Geperut.
Amaldruda і Carlemany · Amaldruda і Dinastia carolíngia ·
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Ansegisel і Carlemany · Ansegisel і Dinastia carolíngia ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Carlemany · Aquitània і Dinastia carolíngia ·
Argenteuil
Argenteuil és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió de l'Illa de França.
Argenteuil і Carlemany · Argenteuil і Dinastia carolíngia ·
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Arnulf de Metz і Carlemany · Arnulf de Metz і Dinastia carolíngia ·
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Austràsia і Carlemany · Austràsia і Dinastia carolíngia ·
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Berta de Laon і Carlemany · Berta de Laon і Dinastia carolíngia ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Carlemany · Borgonya і Dinastia carolíngia ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Carlemany · Carlemany і Dinastia carolíngia ·
Carles el Jove
Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).
Carlemany і Carles el Jove · Carles el Jove і Dinastia carolíngia ·
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Carlemany і Carles Martell · Carles Martell і Dinastia carolíngia ·
Carloman (fill de Carles Martell)
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.
Carlemany і Carloman (fill de Carles Martell) · Carloman (fill de Carles Martell) і Dinastia carolíngia ·
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Carlemany і Carloman I · Carloman I і Dinastia carolíngia ·
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Carlemany і Dinastia merovíngia · Dinastia carolíngia і Dinastia merovíngia ·
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Carlemany і Dinastia otoniana · Dinastia carolíngia і Dinastia otoniana ·
Faremoutiers
Faremoutiers és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77176.
Carlemany і Faremoutiers · Dinastia carolíngia і Faremoutiers ·
Fastrada
Fastrada nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.
Carlemany і Fastrada · Dinastia carolíngia і Fastrada ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carlemany і França · Dinastia carolíngia і França ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Carlemany і Gòtia · Dinastia carolíngia і Gòtia ·
Gerberga (reina dels Francs)
Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.
Carlemany і Gerberga (reina dels Francs) · Dinastia carolíngia і Gerberga (reina dels Francs) ·
Hildegarda
Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.
Carlemany і Hildegarda · Dinastia carolíngia і Hildegarda ·
Hiltruda
Hiltruda (740/750 - 27 de setembre del 769) és una santa catòlica i ortodoxa, celebrada el 27 de setembre.
Carlemany і Hiltruda · Dinastia carolíngia і Hiltruda ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Carlemany і Imperi Carolingi · Dinastia carolíngia і Imperi Carolingi ·
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Carlemany і Khilderic III · Dinastia carolíngia і Khilderic III ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Carlemany і Llista de reis de França · Dinastia carolíngia і Llista de reis de França ·
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Carlemany і Llista de reis germànics · Dinastia carolíngia і Llista de reis germànics ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Carlemany і Lluís el Pietós · Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Carlemany і Longobards · Dinastia carolíngia і Longobards ·
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Carlemany і Majordom de palau · Dinastia carolíngia і Majordom de palau ·
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Carlemany і Marca de Bretanya · Dinastia carolíngia і Marca de Bretanya ·
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Carlemany і Metz · Dinastia carolíngia і Metz ·
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Carlemany і Nèustria · Dinastia carolíngia і Nèustria ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carlemany і Papa · Dinastia carolíngia і Papa ·
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Carlemany і Pierre Riché · Dinastia carolíngia і Pierre Riché ·
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Carlemany і Pipí d'Héristal · Dinastia carolíngia і Pipí d'Héristal ·
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Carlemany і Pipí d'Itàlia · Dinastia carolíngia і Pipí d'Itàlia ·
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Carlemany і Pipí de Landen · Dinastia carolíngia і Pipí de Landen ·
Pipí el Geperut
Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.
Carlemany і Pipí el Geperut · Dinastia carolíngia і Pipí el Geperut ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Carlemany і Pipí I el Breu · Dinastia carolíngia і Pipí I el Breu ·
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Carlemany і Regne d'Aquitània · Dinastia carolíngia і Regne d'Aquitània ·
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Carlemany і Regne Franc · Dinastia carolíngia і Regne Franc ·
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Carlemany і Rei d'Itàlia · Dinastia carolíngia і Rei d'Itàlia ·
Rotruda (esposa de Carles Martell)
Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.
Carlemany і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Dinastia carolíngia і Rotruda (esposa de Carles Martell) ·
Rotruda (filla de Carlemany)
Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.
Carlemany і Rotruda (filla de Carlemany) · Dinastia carolíngia і Rotruda (filla de Carlemany) ·
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Carlemany і Sacre emperador romanogermànic · Dinastia carolíngia і Sacre emperador romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic · Dinastia carolíngia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Carlemany і Septimània · Dinastia carolíngia і Septimània ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Carlemany і Tractat de Verdun · Dinastia carolíngia і Tractat de Verdun ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carlemany і Dinastia carolíngia
- Què tenen en comú Carlemany і Dinastia carolíngia
- Semblances entre Carlemany і Dinastia carolíngia
Comparació entre Carlemany і Dinastia carolíngia
Carlemany té 305 relacions, mentre que Dinastia carolíngia té 314. Com que tenen en comú 49, l'índex de Jaccard és 7.92% = 49 / (305 + 314).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carlemany і Dinastia carolíngia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
