Taula de continguts
211 les relacions: Aïllant elèctric, Aïllant tèrmic, Abrasiu, Absorció (química), Acer, Acer al carboni, Acetilè, Aigua, Al·lotropia, Aliatge, Animals, Anisotropia, Antoine Lavoisier, Any, Aparell digestiu, Argila, Art, Atmosfera terrestre, Austràlia, Autotròfia, Índia, Ésser humà, Àfrica, Barra de control, Bateria elèctrica, Big Bang, Biomolècula, Bor, Botswana, Brasil, Bresca, Broca, Buckminster Fuller, Butà, Caixmir, Calci, Canadà, Cannabis, Canvi climàtic, Captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, Carbó, Carbó vegetal, Carbonat, Carbonat de calci, Carbonera petita, Carboni 12, Carboni 13, Carboni 14, Carbur, Carbur de silici, ... Ampliar l'índex (161 més) »
- Al·lòtrops del carboni
Aïllant elèctric
Un cable coaxial amb dues seccions conductores (1) i (3) separades per dos materials aïllants (2) i (4). El aïllant elèctric és un material o un objecte que no conté electrons lliures que puguin permetre el flux del corrent elèctric.
Veure Carboni і Aïllant elèctric
Aïllant tèrmic
Canonada aïllada amb porexpan Un isolant o aïllant tèrmic és un material caracteritzat per la seva alta resistència tèrmica i té com a funció de limitar o dificultar la transmissió d'energia calorífica entre els dos ambients.
Veure Carboni і Aïllant tèrmic
Abrasiu
Un abrasiu és un material, sovint un mineral, que té com a finalitat actuar sobre altres materials amb diferents classes d'esforç mecànic.
Veure Carboni і Abrasiu
Absorció (química)
Absorbidor de laboratori. '''1a)''': entrada de CO₂; '''1b)''': entrada de H₂O; '''2)''': sortida; '''3)''': columna d'absorció; '''4)''': empaquetament.
Veure Carboni і Absorció (química)
Acer
Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.
Veure Carboni і Acer
Acer al carboni
L'acer al carboni constitueix el principal producte dels acers que es produeixen, estimant que un 90% de la producció total produïda mundialment correspon a acers al carboni i el 10% restant són acers aliats.
Veure Carboni і Acer al carboni
Acetilè
L'acetilè (o acetilé) o etí és l'alquí més senzill.
Veure Carboni і Acetilè
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Carboni і Aigua
Al·lotropia
grafit són dos al·lòtrops del carboni, dues formes d'un element químic pur que difereix en la seva estructura cristal·lina. L'al·lotropia és la facultat que tenen certs elements químics d'existir en dues o més formes en el mateix estat físic amb propietats físiques diferents i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
Veure Carboni і Al·lotropia
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Veure Carboni і Aliatge
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Carboni і Animals
Anisotropia
plasmes, en aquest cas, el fenomen de "filamentació" Lanisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions.
Veure Carboni і Anisotropia
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Veure Carboni і Antoine Lavoisier
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Carboni і Any
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Carboni і Aparell digestiu
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Veure Carboni і Argila
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Carboni і Art
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Carboni і Atmosfera terrestre
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Carboni і Austràlia
Autotròfia
fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).
Veure Carboni і Autotròfia
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Carboni і Índia
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Carboni і Ésser humà
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Carboni і Àfrica
Barra de control
Muntatge de vareta de control per a un reactor d'aigua pressuritzada, per sobre de l'element de combustible Una barreta de control (o barra de cadmi), és una barra que s'utilitza en reactors nuclears per controlar la velocitat de fissió de l'urani o del plutoni.
Veure Carboni і Barra de control
Bateria elèctrica
Una bateria elèctrica o pila elèctrica, és un dispositiu que genera energia elèctrica mitjançant un procediment electroquímic que transforma l'energia d'una reacció química en energia elèctrica.
Veure Carboni і Bateria elèctrica
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Carboni і Big Bang
Biomolècula
Sir John Cowdery Kendrew l'any 1958, motiu pel qual van rebre un Premi Nobel de Química Les biomolècules o principis immediats són les molècules que formen part de la matèria viva.
Veure Carboni і Biomolècula
Bor
El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.
Veure Carboni і Bor
Botswana
Botswana és una república de l'Àfrica Austral, que limita al nord i a l'oest amb Namíbia, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i al nord-est amb Zimbabwe.
Veure Carboni і Botswana
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Carboni і Brasil
Bresca
Bresca vista de prop Una bresca és una estructura formada per cel·les de cera que comparteixen parets, construïda per les abelles mel·líferes i altres himenòpters per contenir les seves larves i acumular mel i pol·len dins del rusc.
Veure Carboni і Bresca
Broca
Una broca és una peça metàl·lica de perforació utilitzada amb una eina mecànica anomenada trepant, filaberquí o una altra màquina afí (depenent de la seva grandària), que fent girar la broca és normalment emprada per a crear orificis o forats en diversos materials.
Veure Carboni і Broca
Buckminster Fuller
fou un visionari, dissenyador, arquitecte, inventor, escriptor i futurista estatunidenc Ha publicat més de trenta llibres, encunyant o popularitzant termes com "vaixell terrestre", "efímera" i "sinèrgica".
Veure Carboni і Buckminster Fuller
Butà
El butà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per quatre àtoms de carboni enllaçats linealment i deu àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C4H10.
Veure Carboni і Butà
Caixmir
El Caixmir (en caixmiri Kashmir) és un territori dividit entre l'Índia i Pakistan, que amdós se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n'ocupa un tros.
Veure Carboni і Caixmir
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Carboni і Calci
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Carboni і Canadà
Cannabis
Cannabis és un gènere de magnoliofití que inclou tres espècies diferents, el Cannabis sativa, Cannabis indica i Cannabis ruderalis.
Veure Carboni і Cannabis
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Veure Carboni і Canvi climàtic
Captura i emmagatzematge de diòxid de carboni
Maneres de tractar el diòxid de carboni capturat La captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CEDC) és el conjunt de processos que capturen diòxid de carboni (CO₂) i que el fixen o emmagatzemen.
Veure Carboni і Captura i emmagatzematge de diòxid de carboni
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Carboni і Carbó
Carbó vegetal
Carbó vegetal. El carbó vegetal és un material combustible sòlid, fràgil i porós amb un alt contingut en carboni (aproximadament del 80%).
Veure Carboni і Carbó vegetal
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Veure Carboni і Carbonat
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure Carboni і Carbonat de calci
Carbonera petita
La carbonera petita (Russula densifolia), també anomenada cualbra carbonera densifòlia és un bolet del grup de les carboneres que pertany a la família de les russulàcies.
Veure Carboni і Carbonera petita
Carboni 12
El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
Veure Carboni і Carboni 12
Carboni 13
El carboni 13 (13C o C-13) és un isòtop estable natural del carboni i un dels isòtops ambientals, car forma part en una proporció de l'1,1% de tot el carboni natural de la Terra.
Veure Carboni і Carboni 13
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Veure Carboni і Carboni 14
Carbur
Carbur de calciEls carburs són composts binaris que es formen a partir de la unió entre el carboni i un element químic d'electronegativitat semblant o menor.
Veure Carboni і Carbur
Carbur de silici
El carbur de silici (SiC) és un material ceràmic de carbur covalent d'estequiometria 1:1 i que té una estructura semblant a la diamant.
Veure Carboni і Carbur de silici
Carbur de tungstè
El carbur de wolframi, carbur de tungstè o Widia és un compost ceràmic format per wolframi i carboni.
Veure Carboni і Carbur de tungstè
Cúpula geodèsica
Una cúpula geodèsica és una estructura amb una forma semiesfèrica,formada per unions de triangles que poden ser de diverses mides.
Veure Carboni і Cúpula geodèsica
Cel·lulosa
Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.
Veure Carboni і Cel·lulosa
Chaoïta
La chaoïta és un mineral de la classe dels elements natius.
Veure Carboni і Chaoïta
Cianur
Diverses representacions de l'ió cianur Un cianur és un compost químic que conté el grup ciano, -C≡N.
Veure Carboni і Cianur
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Veure Carboni і Cicle CNO
Cicle de Calvin
Esquema general del cicle de Calvin El cicle de Calvin (també anomenat cicle de Calvin-Benson) és un conjunt de reaccions bioquímiques que es produeixen a l'estroma dels cloroplasts dels organismes que fan la fotosíntesi.
Veure Carboni і Cicle de Calvin
Cicle del carboni
La desforestació modifica el cicle natural del carboni. El cicle del carboni és un cicle biogeoquímic en el qual intervenen els bescanvis de l'element carboni referits a qualsevol planeta.
Veure Carboni і Cicle del carboni
Cilindre
Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.
Veure Carboni і Cilindre
Combustible
La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.
Veure Carboni і Combustible
Combustible fòssil
Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.
Veure Carboni і Combustible fòssil
Compòsit
Un teixit de filaments de fibra de carboni, element freqüent en materials compòsits Un material compost o compòsit (en anglès, composite) és un assemblatge d'almenys dos materials no miscibles de manera que formen un nou material a nivell macroscòpic però que continuen separats.
Veure Carboni і Compòsit
Compost
Compost El compost és matèria orgànica que ha estat descomposta i reciclada per a ser usada com un fertilitzant orgànic i esmena del sòl.
Veure Carboni і Compost
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure Carboni і Compost orgànic
Conductivitat tèrmica
Diferències en la conductivitat tèrmica demostrades per la fosa de neu a les llambordes. La conductivitat tèrmica (simbolitzada λ o k) és la mesura de la facilitat amb la qual la calor passa a través d'un material i depèn únicament de la natura del material i no de la seva forma.
Veure Carboni і Conductivitat tèrmica
Conductor elèctric
aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.
Veure Carboni і Conductor elèctric
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Carboni і Cotó
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Carboni і Cristall
Datació basada en el carboni 14
La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.
Veure Carboni і Datació basada en el carboni 14
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Carboni і Desintegració β
Destil·lació
Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.
Veure Carboni і Destil·lació
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Carboni і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diamagnetisme
Levitació d'una làmina de grafit pirolític El diamagnetisme, és una forma molt dèbil de magnetisme que només es dona en presència d'un camp magnètic extern.
Veure Carboni і Diamagnetisme
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Veure Carboni і Diamant
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Carboni і Diòxid de carboni
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Carboni і Disc protoplanetari
Dolomia
''Dolomia''. La dolomia és una roca sedimentària d'origen químic composta bàsicament de dolomita, la composició química del qual és carbonat de calci i magnesi.
Veure Carboni і Dolomia
Elèctrode
Elèctrode electroquímic de primera classe. Un elèctrode és un conductor elèctric que s'utilitza per a establir un circuit tancat i fer possible el pas d'un corrent elèctric a través d'un medi (que en separa dos elèctrodes).
Veure Carboni і Elèctrode
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Carboni і El·lipse
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Carboni і Electró
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Carboni і Element químic
Enllaç C-H
L'enllaç carboni-hidrogen (enllaç C-H) és un enllaç entre els àtoms de carboni i hidrogen que pot ser trobat en molts compostos orgànics.
Veure Carboni і Enllaç C-H
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Carboni і Enllaç covalent
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Carboni і Enllaç químic
Escala de Mohs
Maletí amb els 10 minerals de l'escala Mohs i els estris necessaris per a determinar la duresa Placa dedicada a la memòria de Friedrich Mohs a Viena L'escala de Mohs de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou.
Veure Carboni і Escala de Mohs
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Carboni і Esfera
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Veure Carboni і Estat d'oxidació
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Carboni і Estats Units d'Amèrica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Carboni і Estel
Estrella gegant
Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.
Veure Carboni і Estrella gegant
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Veure Carboni і Estrella supergegant
Età
Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.
Veure Carboni і Età
Etè
L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.
Veure Carboni і Etè
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Carboni і Ferro
Fibra de carboni
Teixit de fibra de carboni La fibra de carboni és un material compost, fabricat a partir d'una matriu de polímer consolidats amb fibra de carboni.
Veure Carboni і Fibra de carboni
Fixació del carboni
La fixació del carboni és un procés que es troba en els organismes autòtrofs, generalment fotosintètics, pel qual el diòxid de carboni és incorporat en molècules orgàniques.
Veure Carboni і Fixació del carboni
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Veure Carboni і Forces de van der Waals
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Carboni і Formació estel·lar
Formaldehid
El formaldehid o metanal és un compost orgànic del grup dels aldehids (el més simple de tots ells) de fórmula H2CO.
Veure Carboni і Formaldehid
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Carboni і Fruit
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Veure Carboni і Fruita
Ful·lerè
Representació tridimensional del ful·lerè Aquesta animació d'un nanotub en rotació mostra la seva estructura 3D Els ful·lerens són la tercera forma més estable del carboni, després del diamant i del grafit.
Veure Carboni і Ful·lerè
Galvanoplàstia
La galvanoplàstia és una galvanització similar a la galvanostègia, però que permet, mitjançant l'electròlisi, dipositar un metall sobre un no conductor, o de reproduir en forma de metall un objecte no metàl·lic en aquest cas es diu d'electroconformació.
Veure Carboni і Galvanoplàstia
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Carboni і Gas
Gas amb efecte d'hivernacle
Diagrama senzill de l'efecte d'hivernacle Un gas amb efecte d'hivernacle o gas hivernacle és un component gasós de l'atmosfera que permet que la radiació solar penetri cap a la superfície de la Terra i que absorbeixi la radiació infraroja que n'emana, i que contribueixi d'aquesta manera a l'efecte d'hivernacle.
Veure Carboni і Gas amb efecte d'hivernacle
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Veure Carboni і Gas natural
Gasoil
Restes de gasoli al seu contacte amb aigua. El gasoil (de l'anglès gasoil) o gasoli, conegut popularment també com a dièsel (per ser el combustible utilitzat en els motors dièsel), és un derivat del petroli obtingut per destil·lació fraccionada entre els 200 °C i 350 °C a pressió atmosfèrica.
Veure Carboni і Gasoil
Gasolina
Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.
Veure Carboni і Gasolina
Gemma
quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.
Veure Carboni і Gemma
Germani
El germani és l'element químic de símbol Ge i nombre atòmic 32.
Veure Carboni і Germani
Graella
Aliments sobre una graella. Es coneix com a graelles (usat generalment en plural) l'estri de ferro amb forma d'engraellat col·locat en un bastiment del mateix material, que es posa damunt del foc i a sobre del qual s'hi posa menges, especialment carn o peix, per rostir o torrar.
Veure Carboni і Graella
Grafè
Representació artística del '''grafè'''. El grafè és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d'abella.
Veure Carboni і Grafè
Grafit
El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.
Veure Carboni і Grafit
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Carboni і Grau Celsius
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Veure Carboni і Groenlàndia
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Carboni і Heli
Heptàgon
Heptàgon regular En geometria, un heptàgon és un polígon amb set costats i set angles.
Veure Carboni і Heptàgon
Hexàgon
Bresca de mel En geometria, un hexàgon correspon a qualsevol polígon de sis costats.
Veure Carboni і Hexàgon
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Veure Carboni і Hidrocarbur
Hidrocarbur aromàtic
Els hidrocarburs aromàtics, són polímers cíclics conjugats que compleixen la Regla de Hückel, és a dir, tenen un total de 4n+2 electrons pi a l'anell.
Veure Carboni і Hidrocarbur aromàtic
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Carboni і Hidrogen
Hidrogencarbonat
Model de l'anió hidrogencarbonat, HCO₃- L'hidrogencarbonat (antigament anomenat bicarbonat), és un anió de fórmula HCO3-, intermedi de la desprotonació de l'àcid carbònic, H2CO3.Té un paper biològic crucial en el sistema de regulació del pH fisiològic.
Veure Carboni і Hidrogencarbonat
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Carboni і Isaac Newton
Isòtops del carboni
Els isòtops del carboni són els núclids o àtoms que tenen el mateix nombre atòmic que l'element químic carboni, és a dir, que tenen sis protons, tot i tenir entre ells un nombre diferent de neutrons i, per tant, diferent nombre màssic.
Veure Carboni і Isòtops del carboni
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Veure Carboni і Isotropia
Kimberlita
La kimberlita és un tipus de roca volcànica potàssica ultramàfica (rica en magnesi).
Veure Carboni і Kimberlita
Lamproïta
Lamproïta és el nom original d'un grup de roques hipabissals, riques en potassi i magnesi que corresponen al tipus de magma lamprofíric de Niggli (1923), localitzades en dics i petites extrusions, com ara la jumillita, la fortunita o la verita entre d'altres.
Veure Carboni і Lamproïta
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Veure Carboni і Litosfera
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Veure Carboni і Llana
Llapis
Un llapis amb la goma d'esborrar a l'extrem Un llapis (plural, llapis) o més rarament un llàpit és un estri d'escriptura i dibuix, que es guia amb una mà i marca un suport.
Veure Carboni і Llapis
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Carboni і Llatí
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Veure Carboni і Lli
Lonsdaleïta
La lonsdaleïta, també anomenada diamant hexagonal en referència a la seva estructura cristal·lina, és un al·lòtrop del carboni amb una estructura hexagonal.
Veure Carboni і Lonsdaleïta
Lubrificant
Un lubrificant o lubricant és una substància que serveix per a lubrificar o fer lliscar, en reduir la fricció i el desgast entre dues superfícies, a més, segons les necessitats, per evacuar la calor causada per la fricció.
Veure Carboni і Lubrificant
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Carboni і Magnesi
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Carboni і Mamífers
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Carboni і Marbre
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Carboni і Mèxic
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Carboni і Metal·licitat
Metanol
El metanol, també conegut com a alcohol metílic, alcohol de cremar o alcohol de fusta, és un compost químic amb la fórmula química CH₃OH.
Veure Carboni і Metanol
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Carboni і Metà
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Carboni і Meteorit
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Veure Carboni і Mineral
Minut
Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.
Veure Carboni і Minut
Moderador de neutrons
En l'enginyeria nuclear, un moderador de neutrons és un mitjà que redueix la velocitat dels neutrons ràpids, convertint-los en neutrons tèrmics capaços de suportar un reacció en cadena nuclear que implica urani 235 o un material físsil núclid similar.
Veure Carboni і Moderador de neutrons
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Carboni і Molècula
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Carboni і Monòxid de carboni
Motor elèctric
Animació del funcionament d'un motor de corrent continu amb escombretes. Un motor elèctric és una màquina que converteix l'energia elèctrica en mecànica.
Veure Carboni і Motor elèctric
Namíbia
Namíbia és un estat de l'Àfrica meridional situat a la costa atlàntica, al nord de Sud-àfrica, al sud d'Angola i Zàmbia i a l'oest de Botswana.
Veure Carboni і Namíbia
Nanotecnologia
Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.
Veure Carboni і Nanotecnologia
Nanotub de carboni
microscòpia de túnel d'escaneig d'un nanotub de carboni d'una sola paret. Un nanotub de carboni (CNT) és un tub fet de carboni amb diàmetres mesurats normalment en nanòmetres.
Veure Carboni і Nanotub de carboni
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Carboni і Núvol molecular
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Carboni і Nitrogen
Nitrur de bor
El nitrur de bor, en anglès:Boron nitride, és un compost químic amb la fórmula BN, consta d'un nombre igual d'àtoms de bor i de nitrogen.
Veure Carboni і Nitrur de bor
No-metall
Els no-metalls són devuit elements químics que presenten propietats força diferents de les dels metalls.
Veure Carboni і No-metall
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Carboni і Nombre atòmic
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Carboni і Nucli atòmic
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Veure Carboni і Opacitat
Orbital molecular
Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.
Veure Carboni і Orbital molecular
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Carboni і Oxigen
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Carboni і Partícula α
Píndola
Una píndola (probablement del llatí pílula que significa «piloteta»), és una forma farmacèutica sòlida, rodona d' administració oral, poc usada des de l'aparició dels comprimits i càpsules.
Veure Carboni і Píndola
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Carboni і Pedra calcària
Pentà
El Pentà és un hidrocarbur alifàtic, un alcà amb fórmula química CH₃(CH₂)₃CH₃.
Veure Carboni і Pentà
Pentàgon (geometria)
En geometria, un pentàgon correspon a qualsevol polígon de 5 costats.
Veure Carboni і Pentàgon (geometria)
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Carboni і Petroli
Pigment
Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.
Veure Carboni і Pigment
Piròlisi
Trossos de fusta cremant, que mostren diverses etapes de piròlisi seguides de combustió oxidativa. La piròlisi és la descomposició tèrmica de materials a temperatures elevades en una atmosfera inerta.
Veure Carboni і Piròlisi
Planta petroquímica
Una refineria de petroli és una planta de procés industrial on es processa cru i es refina per a donar productes de petroli útils, com gas liquats de petroli, gasolina, querosè, gasoli, i asfalt.
Veure Carboni і Planta petroquímica
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Carboni і Plantes
Plàstic
Diversos tipus de plàstic en articles per a la llar En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular.
Veure Carboni і Plàstic
Polièster
El polièster és una categoria de polímers que contenen el grup funcional èster en la seva cadena principal.
Veure Carboni і Polièster
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Carboni і Prehistòria
Primeres matèries
Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final.
Veure Carboni і Primeres matèries
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Veure Carboni і Procés triple-alfa
Propà
El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.
Veure Carboni і Propà
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Veure Carboni і Química orgànica
Querosè
El querosè és un hidrocarbur líquid inflamable i incolor, utilitzat sobretot com a combustible per avions de reacció.
Veure Carboni і Querosè
Quitrà
Quitrà generat per piròlisi El quitrà, alquitrà o brea és una substància bituminosa, greixosa, fosca i d'olor forta que s'obté de la destil·lació destructiva del carbó (quitrà de carbó), la fusta (quitrà de fusta) i altres materials vegetals o carbonacis.
Veure Carboni і Quitrà
Radioisòtop sintètic
Els radioisòtops sintètics són isòtops radioactius que no es troben de manera natural a la Terra, però que es poden crear per mitjà de reaccions nuclears.
Veure Carboni і Radioisòtop sintètic
Radioisòtop traça
Un radioisòtop traça és un radioisòtop que existeix naturalment en quantitats extremament baixes.
Veure Carboni і Radioisòtop traça
Raspall
Un raspall, espalmador (o espolseta al Rosselló) és un utensili consistent en un mànec i una base, sobre la qual es fixen cerres o altres elements flexibles aptes per a raspallar.
Veure Carboni і Raspall
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Carboni і Rússia
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Veure Carboni і Reactor nuclear
República del Congo
La República del Congo (sovint coneguda abans com a Congo Brazzaville, per diferenciar-la de la veïna República Democràtica del Congo, anteriorment anomenada Congo Kinshasa i Zaire) és un estat de l'Àfrica equatorial.
Veure Carboni і República del Congo
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Carboni і Revolució Industrial
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure Carboni і Roca
Roca volcànica
Les roques volcàniques (efusives i vulcanites) són roques ígnies d’origen volcànic que contenen una textura afanítica, és a dir, que part dels seus cristalls són invisibles a ull nu i a més, sovint contenen vidre, les quals han estat emeses a la superfície terrestre en forma de colades de lava o projectades de manera explosiva (piroclasts), o bé formen part d'intrusions poc profundes, com sills, dics, xemeneies i d'altres tipus d'intrusions.
Veure Carboni і Roca volcànica
Rusc
'''Rusc''' del tipus ''Dadant''. '''Arna''' feta de canya i fang. El rusc és el niu de les abelles.
Veure Carboni і Rusc
Síntesi química
La síntesi química és el procés d'obtenir compostos químics a partir de substàncies més simples.
Veure Carboni і Síntesi química
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Carboni і Sòlid
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure Carboni і Seda
Sierra Leone
Sierra Leone o Serra Lleona (del portuguès "Serra Leoa"), oficialment República de Sierra Leone, és un estat de l'Àfrica Occidental.
Veure Carboni і Sierra Leone
Silici
El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.
Veure Carboni і Silici
Sistema cristal·lí cúbic
Representació amb boles d'un sistema isomètric. El sistema cristal·lí cúbic, també anomenat isomètric, és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.
Veure Carboni і Sistema cristal·lí cúbic
Sistema hexagonal
El mineral beril és un exemple de cristalls hexagonals Arranjament hexagonal tridimensional En cristal·lografia i cristal·loquímica, el sistema cristal·lí hexagonal és un dels set sistemes cristal·lins.
Veure Carboni і Sistema hexagonal
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Carboni і Sistema solar
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Veure Carboni і Solució química
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Veure Carboni і Sud-àfrica
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Carboni і Supernova
Sutge
dièsel. El sutge, sutja, estalzim, estalzí o negre de fum és un terme general per a referir-se a les partícules sòlides molt petites, des d'uns 100 nanòmetres (100 nm) fins a 5 micres (5μm), que es produeixen per la combustió incompleta del carbó i altres hidrocarburs combustibles.
Veure Carboni і Sutge
Tartarosita
La tartarosita és un mineral de la classe dels elements natius.
Veure Carboni і Tartarosita
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Carboni і Terra
Tipus hipotètics de bioquímica
Els tipus hipotètics de bioquímica són els diferents tipus de bioquímiques especulatives de formes de vida extraterrestre radicalment diferents de les que es coneixen a la Terra.
Veure Carboni і Tipus hipotètics de bioquímica
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Veure Carboni і Toxina
València (química)
En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.
Veure Carboni і València (química)
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Veure Carboni і Verí
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Carboni і Vida
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Carboni і Vidre
1940
;Països Catalans.
Veure Carboni і 1940
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carboni і 27 de febrer
Vegeu també
Al·lòtrops del carboni
- Carbó actiu
- Carbó de coc
- Carbó vegetal
- Carboni
- Carboni amorf
- Carboni negre
- Chaoïta
- Fibra de carboni
- Grafí
- Lonsdaleïta
- Nanotub de carboni
- Polímer reforçat amb fibra de carboni
- Punt quàntic de carboni
- Sutge
També conegut com Carbonatada, Carbono.
, Carbur de tungstè, Cúpula geodèsica, Cel·lulosa, Chaoïta, Cianur, Cicle CNO, Cicle de Calvin, Cicle del carboni, Cilindre, Combustible, Combustible fòssil, Compòsit, Compost, Compost orgànic, Conductivitat tèrmica, Conductor elèctric, Cotó, Cristall, Datació basada en el carboni 14, Desintegració β, Destil·lació, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Diamagnetisme, Diamant, Diòxid de carboni, Disc protoplanetari, Dolomia, Elèctrode, El·lipse, Electró, Element químic, Enllaç C-H, Enllaç covalent, Enllaç químic, Escala de Mohs, Esfera, Estat d'oxidació, Estats Units d'Amèrica, Estel, Estrella gegant, Estrella supergegant, Età, Etè, Ferro, Fibra de carboni, Fixació del carboni, Forces de van der Waals, Formació estel·lar, Formaldehid, Fruit, Fruita, Ful·lerè, Galvanoplàstia, Gas, Gas amb efecte d'hivernacle, Gas natural, Gasoil, Gasolina, Gemma, Germani, Graella, Grafè, Grafit, Grau Celsius, Groenlàndia, Heli, Heptàgon, Hexàgon, Hidrocarbur, Hidrocarbur aromàtic, Hidrogen, Hidrogencarbonat, Isaac Newton, Isòtops del carboni, Isotropia, Kimberlita, Lamproïta, Litosfera, Llana, Llapis, Llatí, Lli, Lonsdaleïta, Lubrificant, Magnesi, Mamífers, Marbre, Mèxic, Metal·licitat, Metanol, Metà, Meteorit, Mineral, Minut, Moderador de neutrons, Molècula, Monòxid de carboni, Motor elèctric, Namíbia, Nanotecnologia, Nanotub de carboni, Núvol molecular, Nitrogen, Nitrur de bor, No-metall, Nombre atòmic, Nucli atòmic, Opacitat, Orbital molecular, Oxigen, Partícula α, Píndola, Pedra calcària, Pentà, Pentàgon (geometria), Petroli, Pigment, Piròlisi, Planta petroquímica, Plantes, Plàstic, Polièster, Prehistòria, Primeres matèries, Procés triple-alfa, Propà, Química orgànica, Querosè, Quitrà, Radioisòtop sintètic, Radioisòtop traça, Raspall, Rússia, Reactor nuclear, República del Congo, Revolució Industrial, Roca, Roca volcànica, Rusc, Síntesi química, Sòlid, Seda, Sierra Leone, Silici, Sistema cristal·lí cúbic, Sistema hexagonal, Sistema solar, Solució química, Sud-àfrica, Supernova, Sutge, Tartarosita, Terra, Tipus hipotètics de bioquímica, Toxina, València (química), Verí, Vida, Vidre, 1940, 27 de febrer.