Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Capítols matrimonials de Barbastre і Corona d'Aragó
Capítols matrimonials de Barbastre і Corona d'Aragó tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons VII de Lleó, Arxiu de la Corona d'Aragó, Capítols matrimonials, Costum, Diputació del General del Regne d'Aragó, Liber feudorum maior, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Sanç Ramires, Santa Seu, Senyera reial, Usatge, 11 d'agost.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Capítols matrimonials de Barbastre · Alfons el Bataller і Corona d'Aragó ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Capítols matrimonials de Barbastre · Alfons el Cast і Corona d'Aragó ·
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Alfons VII de Lleó і Capítols matrimonials de Barbastre · Alfons VII de Lleó і Corona d'Aragó ·
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Arxiu de la Corona d'Aragó і Capítols matrimonials de Barbastre · Arxiu de la Corona d'Aragó і Corona d'Aragó ·
Capítols matrimonials
Els capítols matrimonials són un negoci jurídic accessori del matrimoni, l'eficàcia dels quals depèn de la celebració matrimoni.
Capítols matrimonials і Capítols matrimonials de Barbastre · Capítols matrimonials і Corona d'Aragó ·
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Capítols matrimonials de Barbastre і Costum · Corona d'Aragó і Costum ·
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Capítols matrimonials de Barbastre і Diputació del General del Regne d'Aragó · Corona d'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó ·
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Capítols matrimonials de Barbastre і Liber feudorum maior · Corona d'Aragó і Liber feudorum maior ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Capítols matrimonials de Barbastre і Pere el d'Osca · Corona d'Aragó і Pere el d'Osca ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Capítols matrimonials de Barbastre і Peronella d'Aragó · Corona d'Aragó і Peronella d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Capítols matrimonials de Barbastre і Ramir II d'Aragó · Corona d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Capítols matrimonials de Barbastre і Ramon Berenguer IV · Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Capítols matrimonials de Barbastre і Sanç Ramires · Corona d'Aragó і Sanç Ramires ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Capítols matrimonials de Barbastre і Santa Seu · Corona d'Aragó і Santa Seu ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Capítols matrimonials de Barbastre і Senyera reial · Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Capítols matrimonials de Barbastre і Usatge · Corona d'Aragó і Usatge ·
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
11 d'agost і Capítols matrimonials de Barbastre · 11 d'agost і Corona d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Capítols matrimonials de Barbastre і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Capítols matrimonials de Barbastre і Corona d'Aragó
- Semblances entre Capítols matrimonials de Barbastre і Corona d'Aragó
Comparació entre Capítols matrimonials de Barbastre і Corona d'Aragó
Capítols matrimonials de Barbastre té 36 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 2.52% = 17 / (36 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Capítols matrimonials de Barbastre і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
