Similituds entre Capità general de Catalunya і Història de Catalunya
Capità general de Catalunya і Història de Catalunya tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Amadeu I d'Espanya, Arsenio Martínez-Campos Antón, Austriacistes, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Esquadres de Catalunya, Ferran VII d'Espanya, Governador civil, Guerra de Successió Espanyola, James Fitz-James Stuart, Josep Bonaparte, Lloctinent de Catalunya, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mossos d'Esquadra, Napoleó Bonaparte, Primera República Espanyola, Principat de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica).
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Capità general de Catalunya · Alfons XII d'Espanya і Història de Catalunya ·
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Capità general de Catalunya · Alfons XIII d'Espanya і Història de Catalunya ·
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Amadeu I d'Espanya і Capità general de Catalunya · Amadeu I d'Espanya і Història de Catalunya ·
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Arsenio Martínez-Campos Antón і Capità general de Catalunya · Arsenio Martínez-Campos Antón і Història de Catalunya ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Capità general de Catalunya · Austriacistes і Història de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Capità general de Catalunya і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Capità general de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Història de Catalunya ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Capità general de Catalunya і Desamortitzacions espanyoles · Desamortitzacions espanyoles і Història de Catalunya ·
Esquadres de Catalunya
Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.
Capità general de Catalunya і Esquadres de Catalunya · Esquadres de Catalunya і Història de Catalunya ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Capità general de Catalunya і Ferran VII d'Espanya · Ferran VII d'Espanya і Història de Catalunya ·
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Capità general de Catalunya і Governador civil · Governador civil і Història de Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Capità general de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Capità general de Catalunya і James Fitz-James Stuart · Història de Catalunya і James Fitz-James Stuart ·
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Capità general de Catalunya і Josep Bonaparte · Història de Catalunya і Josep Bonaparte ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Capità general de Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Història de Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Capità general de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Història de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Capità general de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Capità general de Catalunya і Mossos d'Esquadra · Història de Catalunya і Mossos d'Esquadra ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Capità general de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Història de Catalunya і Napoleó Bonaparte ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Capità general de Catalunya і Primera República Espanyola · Història de Catalunya і Primera República Espanyola ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Capità general de Catalunya і Principat de Catalunya · Història de Catalunya і Principat de Catalunya ·
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Capità general de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Història de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Capità general de Catalunya і Història de Catalunya
- Què tenen en comú Capità general de Catalunya і Història de Catalunya
- Semblances entre Capità general de Catalunya і Història de Catalunya
Comparació entre Capità general de Catalunya і Història de Catalunya
Capità general de Catalunya té 199 relacions, mentre que Història de Catalunya té 790. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 2.22% = 22 / (199 + 790).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Capità general de Catalunya і Història de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: