Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Capitalisme і Marxisme

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Capitalisme і Marxisme

Capitalisme vs. Marxisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu. 200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Similituds entre Capitalisme і Marxisme

Capitalisme і Marxisme tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Anarquisme, Bolxevisme, Burgesia, Cambridge University Press, Capital (economia), Comunisme, Dècada del 1970, Dialèctica, Economia, El capital, Escola Austríaca, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Feudalisme, Friedrich August von Hayek, Friedrich Engels, Karl Marx, Lenin, Lliure comerç, Ludwig von Mises, Materialisme històric, Max Weber, Mitjans de producció, Pierre-Joseph Proudhon, Plusvàlua, Política, Proletariat, Propietat privada, Revolució, ..., Salari, Segona Guerra Mundial, Sistema econòmic, Socialdemocràcia, Socialisme, Sociologia, Treball (economia), Xina. Ampliar l'índex (8 més) »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Alemanya і Capitalisme · Alemanya і Marxisme · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Anarquisme і Capitalisme · Anarquisme і Marxisme · Veure més »

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Bolxevisme і Capitalisme · Bolxevisme і Marxisme · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Burgesia і Capitalisme · Burgesia і Marxisme · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Cambridge University Press і Capitalisme · Cambridge University Press і Marxisme · Veure més »

Capital (economia)

Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic.

Capital (economia) і Capitalisme · Capital (economia) і Marxisme · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Capitalisme і Comunisme · Comunisme і Marxisme · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Capitalisme і Dècada del 1970 · Dècada del 1970 і Marxisme · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Capitalisme і Dialèctica · Dialèctica і Marxisme · Veure més »

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Capitalisme і Economia · Economia і Marxisme · Veure més »

El capital

El capital.

Capitalisme і El capital · El capital і Marxisme · Veure més »

Escola Austríaca

LEscola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica.

Capitalisme і Escola Austríaca · Escola Austríaca і Marxisme · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Capitalisme і Estat sobirà · Estat sobirà і Marxisme · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Capitalisme і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Marxisme · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Capitalisme і Feudalisme · Feudalisme і Marxisme · Veure més »

Friedrich August von Hayek

Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1974.

Capitalisme і Friedrich August von Hayek · Friedrich August von Hayek і Marxisme · Veure més »

Friedrich Engels

Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.

Capitalisme і Friedrich Engels · Friedrich Engels і Marxisme · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Capitalisme і Karl Marx · Karl Marx і Marxisme · Veure més »

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Capitalisme і Lenin · Lenin і Marxisme · Veure més »

Lliure comerç

El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.

Capitalisme і Lliure comerç · Lliure comerç і Marxisme · Veure més »

Ludwig von Mises

Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lviv, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un economista i filòsof social austrohongarès, considerat el degà de l'Escola Austríaca d'Economia i un dels economistes més influents del.

Capitalisme і Ludwig von Mises · Ludwig von Mises і Marxisme · Veure més »

Materialisme històric

El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.

Capitalisme і Materialisme històric · Marxisme і Materialisme històric · Veure més »

Max Weber

Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.

Capitalisme і Max Weber · Marxisme і Max Weber · Veure més »

Mitjans de producció

Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.

Capitalisme і Mitjans de producció · Marxisme і Mitjans de producció · Veure més »

Pierre-Joseph Proudhon

va ser un dels pares de l'anarquisme modern.

Capitalisme і Pierre-Joseph Proudhon · Marxisme і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »

Plusvàlua

La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora.

Capitalisme і Plusvàlua · Marxisme і Plusvàlua · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Capitalisme і Política · Marxisme і Política · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Capitalisme і Proletariat · Marxisme і Proletariat · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.

Capitalisme і Propietat privada · Marxisme і Propietat privada · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Capitalisme і Revolució · Marxisme і Revolució · Veure més »

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Capitalisme і Salari · Marxisme і Salari · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Capitalisme і Segona Guerra Mundial · Marxisme і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sistema econòmic

Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular.

Capitalisme і Sistema econòmic · Marxisme і Sistema econòmic · Veure més »

Socialdemocràcia

La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.

Capitalisme і Socialdemocràcia · Marxisme і Socialdemocràcia · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Capitalisme і Socialisme · Marxisme і Socialisme · Veure més »

Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.

Capitalisme і Sociologia · Marxisme і Sociologia · Veure més »

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Capitalisme і Treball (economia) · Marxisme і Treball (economia) · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Capitalisme і Xina · Marxisme і Xina · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Capitalisme і Marxisme

Capitalisme té 190 relacions, mentre que Marxisme té 212. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 9.45% = 38 / (190 + 212).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Capitalisme і Marxisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »