Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Capcir і Guifré el Pilós

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Capcir і Guifré el Pilós

Capcir vs. Guifré el Pilós

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès. Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Similituds entre Capcir і Guifré el Pilós

Capcir і Guifré el Pilós tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Arquebisbat de Narbona, Bernat de Septimània, Bisbat de Perpinyà, Català, Comtat de Cerdanya, Comtat de Rasès, Conflent, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillemó, Jaume el Conqueridor, Miró el Vell, Miró II de Cerdanya, Sant Miquel de Cuixà, Tolosa de Llenguadoc, Tractat dels Pirineus.

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Arquebisbat de Narbona і Capcir · Arquebisbat de Narbona і Guifré el Pilós · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Bernat de Septimània і Capcir · Bernat de Septimània і Guifré el Pilós · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Bisbat de Perpinyà і Capcir · Bisbat de Perpinyà і Guifré el Pilós · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Capcir і Català · Català і Guifré el Pilós · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Capcir і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Guifré el Pilós · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Capcir і Comtat de Rasès · Comtat de Rasès і Guifré el Pilós · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Capcir і Conflent · Conflent і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Capcir і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Capcir і Guifré II de Barcelona · Guifré II de Barcelona і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillemó

Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).

Capcir і Guillemó · Guifré el Pilós і Guillemó · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Capcir і Jaume el Conqueridor · Guifré el Pilós і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Capcir і Miró el Vell · Guifré el Pilós і Miró el Vell · Veure més »

Miró II de Cerdanya

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).

Capcir і Miró II de Cerdanya · Guifré el Pilós і Miró II de Cerdanya · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Capcir і Sant Miquel de Cuixà · Guifré el Pilós і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Capcir і Tolosa de Llenguadoc · Guifré el Pilós і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Capcir і Tractat dels Pirineus · Guifré el Pilós і Tractat dels Pirineus · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Capcir і Guifré el Pilós

Capcir té 46 relacions, mentre que Guifré el Pilós té 434. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 3.33% = 16 / (46 + 434).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Capcir і Guifré el Pilós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »