Similituds entre Cantons de Suïssa і República Helvètica
Cantons de Suïssa і República Helvètica tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Aarau, Alemany, Argòvia, Basilea, Bellinzona, Berna, Francès, Friburg (Suïssa), Italià, Lucerna, Napoleó Bonaparte, Nidwalden, Sacre Imperi Romanogermànic, Schaffhausen, Suïssa, Valais, Zúric.
Aarau
Aarau, és la capital del cantó suís d'Argòvia i es troba el districte d'Aarau.
Aarau і Cantons de Suïssa · Aarau і República Helvètica ·
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Cantons de Suïssa · Alemany і República Helvètica ·
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Argòvia і Cantons de Suïssa · Argòvia і República Helvètica ·
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Basilea і Cantons de Suïssa · Basilea і República Helvètica ·
Bellinzona
Bellinzona (en llombard Belinzona, en italià Bellinzona, en francès Bellinzone, en alemany arcaic Bellenz i Bilitio en llatí) és la capital del cantó de Ticino de Suïssa.
Bellinzona і Cantons de Suïssa · Bellinzona і República Helvètica ·
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Berna і Cantons de Suïssa · Berna і República Helvètica ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Cantons de Suïssa і Francès · Francès і República Helvètica ·
Friburg (Suïssa)
Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.
Cantons de Suïssa і Friburg (Suïssa) · Friburg (Suïssa) і República Helvètica ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Cantons de Suïssa і Italià · Italià і República Helvètica ·
Lucerna
Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.
Cantons de Suïssa і Lucerna · Lucerna і República Helvètica ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Cantons de Suïssa і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і República Helvètica ·
Nidwalden
Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.
Cantons de Suïssa і Nidwalden · Nidwalden і República Helvètica ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Cantons de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · República Helvètica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Schaffhausen
Schaffhausen és una ciutat suïssa que pertany al cantó de Schaffhausen.
Cantons de Suïssa і Schaffhausen · República Helvètica і Schaffhausen ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Cantons de Suïssa і Suïssa · República Helvètica і Suïssa ·
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Cantons de Suïssa і Valais · República Helvètica і Valais ·
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cantons de Suïssa і República Helvètica
- Què tenen en comú Cantons de Suïssa і República Helvètica
- Semblances entre Cantons de Suïssa і República Helvètica
Comparació entre Cantons de Suïssa і República Helvètica
Cantons de Suïssa té 91 relacions, mentre que República Helvètica té 40. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 12.98% = 17 / (91 + 40).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cantons de Suïssa і República Helvètica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: