Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Campilobàcter і Clindamicina
Campilobàcter і Clindamicina tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Antibiòtic, Bacteri gramnegatiu, Bacteris, Cloramfenicol, Diarrea, Endocarditis infecciosa, Eritromicina, Immunodeficiència, Nàusea, Patogen, Resistència als antibiòtics, Vòmit.
Antibiòtic
Neutròfil humà fagocitant ''Staphylococcus aureus'' resistent a la metaciclina. Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los.
Antibiòtic і Campilobàcter · Antibiòtic і Clindamicina ·
Bacteri gramnegatiu
''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells bacteris que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.
Bacteri gramnegatiu і Campilobàcter · Bacteri gramnegatiu і Clindamicina ·
Bacteris
lang.
Bacteris і Campilobàcter · Bacteris і Clindamicina ·
Cloramfenicol
El cloramfenicol és un antibiòtic bacteriostàtic d'ampli espectre obtingut per primer cop de cultius del bacteri del sòl Streptomyces venezuelae.
Campilobàcter і Cloramfenicol · Clindamicina і Cloramfenicol ·
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Campilobàcter і Diarrea · Clindamicina і Diarrea ·
Endocarditis infecciosa
L'endocarditis infecciosa (EI) és una infecció de la superfície interna del cor (l'endocardi) i de les vàlvules.
Campilobàcter і Endocarditis infecciosa · Clindamicina і Endocarditis infecciosa ·
Eritromicina
L'eritromicina, en anglès:Erythromycin és un antibiòtic macròlid (és a dir amb un anell macrocíclic de lactona) que té un espectre antimicrobià similar o lleugerament més ampli que la penicil·lina, i sovint s'usa en persones amb al·lèrgia a les penicil·lines.
Campilobàcter і Eritromicina · Clindamicina і Eritromicina ·
Immunodeficiència
La immunodeficiència és un estat patològic en el qual el sistema immunitari és incapaç de desenvolupar una resposta immunitària adequada davant la presència d'un antigen estrany i aquest no és eliminat del cos.
Campilobàcter і Immunodeficiència · Clindamicina і Immunodeficiència ·
Nàusea
Nàusea (del llatí nausea, del grec, nausiē, "mareig") i popularment basca o basques (tenir, agafar, venir) i oi o ois (fer) és una sensació d'incomoditat i molèstia a la part superior de l'estómac amb una sensació penosa que indica la proximitat del vòmit La nàusea és una sensació desagradable a la gola i a l'estómac que sovint precedeix el vòmit.
Campilobàcter і Nàusea · Clindamicina і Nàusea ·
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Campilobàcter і Patogen · Clindamicina і Patogen ·
Resistència als antibiòtics
La resistència als antibiòtics és un fenomen pel qual un bacteri esdevé resistent a l'activitat d'un fàrmac antimicrobià.
Campilobàcter і Resistència als antibiòtics · Clindamicina і Resistència als antibiòtics ·
Vòmit
XIV del Tacuinum Sanitatis El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Campilobàcter і Clindamicina
- Què tenen en comú Campilobàcter і Clindamicina
- Semblances entre Campilobàcter і Clindamicina
Comparació entre Campilobàcter і Clindamicina
Campilobàcter té 117 relacions, mentre que Clindamicina té 96. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 5.63% = 12 / (117 + 96).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Campilobàcter і Clindamicina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
