Cambra dels Comuns del Regne Unit і Conflicte nord-irlandès

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Cambra dels Comuns del Regne Unit і Conflicte nord-irlandès

Cambra dels Comuns del Regne Unit vs. Conflicte nord-irlandès

236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit. El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Commonwealth

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Commonwealth · Commonwealth і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Irlanda · Conflicte nord-irlandès і Irlanda · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Irlanda del Nord · Conflicte nord-irlandès і Irlanda del Nord · Veure més »

Liberal Demòcrates (Regne Unit)

Els Liberal Demòcrates són un partit polític britànic format el 1988 de la unió del Partit Liberal i del Partit Socialdemòcrata.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Liberal Demòcrates (Regne Unit) · Conflicte nord-irlandès і Liberal Demòcrates (Regne Unit) · Veure més »

Palau de Westminster

El Palau de Westminster està situat a la riba nord del riu Tàmesi, a la Ciutat de Westminster, a Londres (Anglaterra), a prop d'altres edificis governamentals a Whitehall.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Palau de Westminster · Conflicte nord-irlandès і Palau de Westminster · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Parlament del Regne Unit · Conflicte nord-irlandès і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Partit Conservador (Regne Unit)

El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Partit Conservador (Regne Unit) · Conflicte nord-irlandès і Partit Conservador (Regne Unit) · Veure més »

Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord

Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord (APNI) és un partit polític d'Irlanda del Nord, fundat el 1970 per unionistes partidaris de les reformes de Terence O'Neill, i que pretén superar la diferència entre les comunitats catòlica i protestant i fer de pont entre ambdúes.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord · Conflicte nord-irlandès і Partit de l'Aliança d'Irlanda del Nord · Veure més »

Partit Laborista (Regne Unit)

La denominació Partit Laborista (de l'anglès Labour Party, partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits polítics de diversos països, especialment els quals han pertangut a l'imperi Britànic, generalment socialistes.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Partit Laborista (Regne Unit) · Conflicte nord-irlandès і Partit Laborista (Regne Unit) · Veure més »

Partit Socialdemòcrata i Laborista

Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Conflicte nord-irlandès і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Veure més »

Partit Unionista Democràtic

El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d'Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Partit Unionista Democràtic · Conflicte nord-irlandès і Partit Unionista Democràtic · Veure més »

Primer ministre

El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Primer ministre · Conflicte nord-irlandès і Primer ministre · Veure més »

Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Primer ministre del Regne Unit · Conflicte nord-irlandès і Primer ministre del Regne Unit · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Regne Unit · Conflicte nord-irlandès і Regne Unit · Veure més »

Sinn Féin

Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.

Cambra dels Comuns del Regne Unit і Sinn Féin · Conflicte nord-irlandès і Sinn Féin · Veure més »