Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Calvià і Història de Mallorca
Calvià і Història de Mallorca tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Ametller, Amo de possessió, Andratx, Armada, Arqueologia, Última Hora, Barcelona, Batlle, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Castell de Bellver, Catedral de Mallorca, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Garrofer, Govern de les Illes Balears, Guillem II de Montcada i de Bearn, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaciment romà de sa Mesquida, Juz (administració), Llibre del Repartiment de Mallorca, Mallorca, Marratxí, Múrcia, Naveta d'Alemany, Olivera, Palau Reial de l'Almudaina, Palma, Partit Popular de les Illes Balears, ..., Partit Socialista de les Illes Balears, Peguera (Calvià), Pere el Cerimoniós, Picapedrer, Regne de Mallorca, Republicanisme, Salou, Santa Ponça, Vescomtat de Bearn, Vil·la romana. Ampliar l'índex (10 més) »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Calvià · Alfons el Franc і Història de Mallorca ·
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Ametller і Calvià · Ametller і Història de Mallorca ·
Amo de possessió
Amo és el nom que rep a Mallorca l'arrendatari d'una possessió (unitat territorial de gestió agrària que té com a centre ses cases, lloc on hi ha la residència de l'amo, dels treballadors (missatges) i sovint la residència temporal del propietari (senyor). Històricament hi va haver arrendataris que eren comerciants que llogaven les possessions per produir oli i comercialitzar-lo. Però la figura de l'amo, com arrendatari pagès, es va fer absolutament general a principis del. Es constituïren veritables nissagues d'amos de possessió que romanien algunes generacions a la mateixa possessió o a possessions del mateix senyor. Aquests amos eren els que gestionaven la major part de la propietat (el senyor podia retenir sota el seu control directe determinats aspectes: les caceres, els pinars, el carbó, les rotes, etc.) i que llogaven els jornalers. Molt sovint els amos consolidaren posicions econòmiques acomodades. En aquestes circumstàncies era normal que esdevinguessin també propietaris i que els seus fills s'incorporassin a les professions liberals o a la carrera eclesiàstica. A la segona meitat del, coincidint amb la dinàmica exportadora de l'agricultura mallorquina, els amos, conjuntament amb els senyors pagesos (propietaris rurals residents a les mateixes viles, a diferència de l'aristocràcia i la gran propietat en mans de ciutadans) i els pagesos propietaris, es convertiren en els grups socials dominants a la majoria de municipis rurals. Aquest domini era econòmic, social i polític. Amb la instauració del sistema de sufragi (primer censitari i després universal) el control polític dels amos i pagesos rics es va fer més evident, ocupant sovint les batlies i regidories. És en aquesta època que hom parla a Mallorca de la implantació d'un sistema caciquista molt articulat. Els amos de possessió mantengueren el seu prestigi i influència fins als anys cinquanta i seixanta del, quan els canvis econòmics generats per l'economia turística trasbalsaren per complet el món rural mallorquí.
Amo de possessió і Calvià · Amo de possessió і Història de Mallorca ·
Andratx
Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana.
Andratx і Calvià · Andratx і Història de Mallorca ·
Armada
L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.
Armada і Calvià · Armada і Història de Mallorca ·
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Arqueologia і Calvià · Arqueologia і Història de Mallorca ·
Última Hora
Última Hora és el diari més venut a les Illes Balears.
Última Hora і Calvià · Última Hora і Història de Mallorca ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Calvià · Barcelona і Història de Mallorca ·
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Batlle і Calvià · Batlle і Història de Mallorca ·
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
El Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) és una revista d'història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana і Calvià · Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana і Història de Mallorca ·
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Calvià і Castell de Bellver · Castell de Bellver і Història de Mallorca ·
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Calvià і Catedral de Mallorca · Catedral de Mallorca і Història de Mallorca ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Calvià і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de Mallorca ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Calvià і Corts de Cadis · Corts de Cadis і Història de Mallorca ·
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Calvià і Garrofer · Garrofer і Història de Mallorca ·
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Calvià і Govern de les Illes Balears · Govern de les Illes Balears і Història de Mallorca ·
Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).
Calvià і Guillem II de Montcada i de Bearn · Guillem II de Montcada i de Bearn і Història de Mallorca ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Calvià і Illes Balears · Història de Mallorca і Illes Balears ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Calvià і Illes Orientals d'al-Àndalus · Història de Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus ·
Jaciment romà de sa Mesquida
El jaciment romà de sa Mesquida és un jaciment arqueològic d'època romana situat al nucli de Santa Ponça, dins el terme de Calvià.
Calvià і Jaciment romà de sa Mesquida · Història de Mallorca і Jaciment romà de sa Mesquida ·
Juz (administració)
El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.
Calvià і Juz (administració) · Història de Mallorca і Juz (administració) ·
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Calvià і Llibre del Repartiment de Mallorca · Història de Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Calvià і Mallorca · Història de Mallorca і Mallorca ·
Marratxí
Marratxí és un municipi de l'illa de Mallorca que limita amb Palma, Bunyola i Santa Maria del Camí.
Calvià і Marratxí · Història de Mallorca і Marratxí ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Calvià і Múrcia · Història de Mallorca і Múrcia ·
Naveta d'Alemany
La naveta d'Alemany és un jaciment navetiforme de l'edat del bronze, datat del 1650 aC, situat a Magaluf, al municipi de Calvià, a l'illa de Mallorca.
Calvià і Naveta d'Alemany · Història de Mallorca і Naveta d'Alemany ·
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Calvià і Olivera · Història de Mallorca і Olivera ·
Palau Reial de l'Almudaina
El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
Calvià і Palau Reial de l'Almudaina · Història de Mallorca і Palau Reial de l'Almudaina ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Calvià і Palma · Història de Mallorca і Palma ·
Partit Popular de les Illes Balears
El Partit Popular de les Illes Balears (PPB) és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.
Calvià і Partit Popular de les Illes Balears · Història de Mallorca і Partit Popular de les Illes Balears ·
Partit Socialista de les Illes Balears
El Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a les Illes Balears.
Calvià і Partit Socialista de les Illes Balears · Història de Mallorca і Partit Socialista de les Illes Balears ·
Peguera (Calvià)
Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Calvià і Peguera (Calvià) · Història de Mallorca і Peguera (Calvià) ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Calvià і Pere el Cerimoniós · Història de Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Picapedrer
Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.
Calvià і Picapedrer · Història de Mallorca і Picapedrer ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Calvià і Regne de Mallorca · Història de Mallorca і Regne de Mallorca ·
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Calvià і Republicanisme · Història de Mallorca і Republicanisme ·
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Calvià і Salou · Història de Mallorca і Salou ·
Santa Ponça
Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Calvià і Santa Ponça · Història de Mallorca і Santa Ponça ·
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Calvià і Vescomtat de Bearn · Història de Mallorca і Vescomtat de Bearn ·
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Calvià і Vil·la romana · Història de Mallorca і Vil·la romana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Calvià і Història de Mallorca
- Què tenen en comú Calvià і Història de Mallorca
- Semblances entre Calvià і Història de Mallorca
Comparació entre Calvià і Història de Mallorca
Calvià té 153 relacions, mentre que Història de Mallorca té 1113. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 3.16% = 40 / (153 + 1113).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Calvià і Història de Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
