Similituds entre Caldea і Harran
Caldea і Harran tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Aixurubal·lit II, Arameus, Assíria, Babilònia, Baltasar, Bíblia, Canaan, Carquemix, Cir II el Gran, Elam, Eufrates, Harran, Imperi Mede, Jerusalem, Mesopotàmia, Nabònides, Nabopolassar, Nínive, Sargon II, Ur.
Aixurubal·lit II
Aixurubal·lit II (Aššur-uballiṭ II) fou el darrer rei d'Assíria del 612 al 609 aC regnant amb capital a Haran.
Aixurubal·lit II і Caldea · Aixurubal·lit II і Harran ·
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Arameus і Caldea · Arameus і Harran ·
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Caldea · Assíria і Harran ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Caldea · Babilònia і Harran ·
Baltasar
Baltasar (en hebreu bíblic בלשאצר; en accadi: Bel-Sarra-usur; en grec: Balthazar, que significa "protegeix la seva vida", o, possiblement, " Bel protegir el rei"; 539 aC) va ser corregent de Babilònia.
Baltasar і Caldea · Baltasar і Harran ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Caldea · Bíblia і Harran ·
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Caldea і Canaan · Canaan і Harran ·
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Caldea і Carquemix · Carquemix і Harran ·
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Caldea і Cir II el Gran · Cir II el Gran і Harran ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Caldea і Elam · Elam і Harran ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Caldea і Eufrates · Eufrates і Harran ·
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Caldea і Harran · Harran і Harran ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Caldea і Imperi Mede · Harran і Imperi Mede ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Caldea і Jerusalem · Harran і Jerusalem ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Caldea і Mesopotàmia · Harran і Mesopotàmia ·
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Caldea і Nabònides · Harran і Nabònides ·
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Caldea і Nabopolassar · Harran і Nabopolassar ·
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Caldea і Nínive · Harran і Nínive ·
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Caldea і Sargon II · Harran і Sargon II ·
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caldea і Harran
- Què tenen en comú Caldea і Harran
- Semblances entre Caldea і Harran
Comparació entre Caldea і Harran
Caldea té 100 relacions, mentre que Harran té 105. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 9.76% = 20 / (100 + 105).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caldea і Harran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: