Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Anatòlia, August (títol), Britànnia, Constantinoble, Danubi, Egipte (província romana), Emperador romà, Flavi Gracià, Gàl·lia, Hispània, Il·líria, Joví, Julià l'Apòstata, Magnenci, Mestre de la cavalleria, Milà, Niš, Pannònia, Plòvdiv, Procopi (emperador), Rin, Roma, Sàrdica, Sàrmates, Sírmium, Tràcia, Trèveris, Valent, Valentinià II, ..., 24 d'agost. Ampliar l'índex (1 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Alamans і Valentinià I ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Anatòlia і Valentinià I ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · August (títol) і Valentinià I ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Britànnia і Valentinià I ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Constantinoble · Constantinoble і Valentinià I ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Danubi · Danubi і Valentinià I ·
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Egipte (província romana) · Egipte (província romana) і Valentinià I ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Emperador romà · Emperador romà і Valentinià I ·
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Flavi Gracià · Flavi Gracià і Valentinià I ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Gàl·lia · Gàl·lia і Valentinià I ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Hispània · Hispània і Valentinià I ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Il·líria · Il·líria і Valentinià I ·
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Joví · Joví і Valentinià I ·
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Julià l'Apòstata · Julià l'Apòstata і Valentinià I ·
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Magnenci · Magnenci і Valentinià I ·
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Mestre de la cavalleria · Mestre de la cavalleria і Valentinià I ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Milà · Milà і Valentinià I ·
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Niš · Niš і Valentinià I ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Pannònia · Pannònia і Valentinià I ·
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Plòvdiv · Plòvdiv і Valentinià I ·
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Procopi (emperador) · Procopi (emperador) і Valentinià I ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Rin · Rin і Valentinià I ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Roma · Roma і Valentinià I ·
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrdica · Sàrdica і Valentinià I ·
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sàrmates · Sàrmates і Valentinià I ·
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Sírmium · Sírmium і Valentinià I ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tràcia · Tràcia і Valentinià I ·
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Trèveris · Trèveris і Valentinià I ·
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valent · Valent і Valentinià I ·
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià II · Valentinià I і Valentinià II ·
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
24 d'agost і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · 24 d'agost і Valentinià I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I
- Què tenen en comú Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I
- Semblances entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I
Comparació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident té 367 relacions, mentre que Valentinià I té 114. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 6.44% = 31 / (367 + 114).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Valentinià I. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
