Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre C і Història de l'alfabet
C і Història de l'alfabet tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Alfabet català, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Alfabet llatí, Ç, Català, Consonant, Etruscs, Francès, Gamma, Llatins, Q, U, Vocal.
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Alfabet català і C · Alfabet català і Història de l'alfabet ·
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Alfabet fenici і C · Alfabet fenici і Història de l'alfabet ·
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet fonètic internacional і C · Alfabet fonètic internacional і Història de l'alfabet ·
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Alfabet grec і C · Alfabet grec і Història de l'alfabet ·
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Alfabet llatí і C · Alfabet llatí і Història de l'alfabet ·
Ç
La ç, anomenada ce trencada, és la lletra ce de l'alfabet català, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc).
Ç і C · Ç і Història de l'alfabet ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
C і Català · Català і Història de l'alfabet ·
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
C і Consonant · Consonant і Història de l'alfabet ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
C і Etruscs · Etruscs і Història de l'alfabet ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
C і Francès · Francès і Història de l'alfabet ·
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
C і Gamma · Gamma і Història de l'alfabet ·
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
C і Llatins · Història de l'alfabet і Llatins ·
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
C і Q · Història de l'alfabet і Q ·
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
C і U · Història de l'alfabet і U ·
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen C і Història de l'alfabet
- Què tenen en comú C і Història de l'alfabet
- Semblances entre C і Història de l'alfabet
Comparació entre C і Història de l'alfabet
C té 75 relacions, mentre que Història de l'alfabet té 201. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 5.43% = 15 / (75 + 201).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre C і Història de l'alfabet. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
