Similituds entre Alfabet ciríl·lic і Búlgar
Alfabet ciríl·lic і Búlgar tenen 45 coses en comú (en Uniopèdia): Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Antic eslau, Bulgària, Ciril i Metodi, Església Ortodoxa, Francès, Glagolític, Llengües eslaves, Llengües turqueses, Macedònic, Preslav, Rússia, Rus, Serbocroat, Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar, К, П, О, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, ..., Ъ, Ь, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Г, Д, Е, Л, Й. Ampliar l'índex (15 més) »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet fonètic internacional · Alfabet fonètic internacional і Búlgar ·
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Alfabet ciríl·lic і Alfabet grec · Alfabet grec і Búlgar ·
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Alfabet ciríl·lic і Antic eslau · Antic eslau і Búlgar ·
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Alfabet ciríl·lic і Bulgària · Búlgar і Bulgària ·
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Alfabet ciríl·lic і Ciril i Metodi · Búlgar і Ciril i Metodi ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Alfabet ciríl·lic і Església Ortodoxa · Búlgar і Església Ortodoxa ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Alfabet ciríl·lic і Francès · Búlgar і Francès ·
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Alfabet ciríl·lic і Glagolític · Búlgar і Glagolític ·
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Alfabet ciríl·lic і Llengües eslaves · Búlgar і Llengües eslaves ·
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Alfabet ciríl·lic і Llengües turqueses · Búlgar і Llengües turqueses ·
Macedònic
El macedònic o macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Macedònia del Nord, on és una de les dues llengües oficials.
Alfabet ciríl·lic і Macedònic · Búlgar і Macedònic ·
Preslav
Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi Búlgar des de l'any 893 fins al 972.
Alfabet ciríl·lic і Preslav · Búlgar і Preslav ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Alfabet ciríl·lic і Rússia · Búlgar і Rússia ·
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Alfabet ciríl·lic і Rus · Búlgar і Rus ·
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Alfabet ciríl·lic і Serbocroat · Búlgar і Serbocroat ·
Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar
El Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar (Обтекаема система en búlgar) va ser creat per Liubomir Ivànov a l'Institut de les matemàtiques i de la informàtica en l'Acadèmia de Ciències de Bulgària el 1995 per a la Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics.
Alfabet ciríl·lic і Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar · Búlgar і Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar ·
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і К · Búlgar і К ·
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Alfabet ciríl·lic і П · Búlgar і П ·
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і О · Búlgar і О ·
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і Н · Búlgar і Н ·
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Р · Búlgar і Р ·
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і С · Búlgar і С ·
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Alfabet ciríl·lic і Т · Búlgar і Т ·
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і У · Búlgar і У ·
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і Ф · Búlgar і Ф ·
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Х · Búlgar і Х ·
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Alfabet ciríl·lic і Ц · Búlgar і Ц ·
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ч · Búlgar і Ч ·
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ш · Búlgar і Ш ·
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Щ · Búlgar і Щ ·
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Alfabet ciríl·lic і Ъ · Búlgar і Ъ ·
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ь · Búlgar і Ь ·
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ю · Búlgar і Ю ·
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Alfabet ciríl·lic і Я · Búlgar і Я ·
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Alfabet ciríl·lic і М · Búlgar і М ·
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Alfabet ciríl·lic і И · Búlgar і И ·
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Ж · Búlgar і Ж ·
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і З · Búlgar і З ·
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Alfabet ciríl·lic і Б · Búlgar і Б ·
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і В · Búlgar і В ·
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Alfabet ciríl·lic і Г · Búlgar і Г ·
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і Д · Búlgar і Д ·
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Alfabet ciríl·lic і Е · Búlgar і Е ·
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Alfabet ciríl·lic і Л · Búlgar і Л ·
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Alfabet ciríl·lic і Búlgar
- Què tenen en comú Alfabet ciríl·lic і Búlgar
- Semblances entre Alfabet ciríl·lic і Búlgar
Comparació entre Alfabet ciríl·lic і Búlgar
Alfabet ciríl·lic té 170 relacions, mentre que Búlgar té 67. Com que tenen en comú 45, l'índex de Jaccard és 18.99% = 45 / (170 + 67).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Alfabet ciríl·lic і Búlgar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: