Obrir a Google MapsTaula de continguts
92 les relacions: Abu-l-Fidà, Anatòlia, Baiazet II, Bílhorod-Dnistrovski, Búlgar, Búlgars, Beglerbegi, Bessaràbia, Bucarest, Budjak, Bursa, Convenció d'Akkerman, Cosacs, Danubi, Dnièster, Edirne, Estuari, Evliya Çelebi, Eyalat d'Özi, Gagaús, Grec antic, Hongarès, Horda d'Or, Iași, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Istanbul, Kíiv, Khàzars, Llatí, Mar Negra, Milet, Moldau, Moldaus, Moldàvia, Murat IV, Nicolae Văcăroiu, Petxenegs, Polonès, Província d'Odessa, Raion, República de Gènova, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Ria, Romanès, Rumèlia, Rus de Kíev, Russos, ... Ampliar l'índex (42 més) »
Abu-l-Fidà
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-l-Fidà Ismaïl Imad-ad-Din ibn (al-Àfdal) Alí ibn (al-Mudhàfar) Mahmud ibn (al-Mansur) Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xàhanxah ibn Ayyub ——, més conegut simplement com a Abu-l-Fidà (Damasc, novembre del 1273 - Hamat, 27 d'octubre de 1331), fou un príncep i historiador aiúbida sirià.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Abu-l-Fidà
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Anatòlia
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Baiazet II
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Bílhorod-Dnistrovski
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Búlgar
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Búlgars
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Beglerbegi
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Bessaràbia
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Bucarest
Budjak
XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Budjak
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Bursa
Convenció d'Akkerman
La Convenció d'Akkerman va ser un tractat signat el 7 d'octubre de 1826 entre els Imperis Rus i Otomà a la ciutat de Akkerman (actualment Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna) en la qual s'acceptaven les demandes russes sobre els principats de Sèrbia, Moldàvia i Valàquia.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Convenció d'Akkerman
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Cosacs
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Danubi
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Dnièster
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Edirne
Estuari
Estuari del Riu de la Plata. Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Estuari
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Evliya Çelebi
Eyalat d'Özi
Leyalat d'Özi o de Silistra fou una divisió administrativa otomana, que prenia el nom de la ciutat i riu Özi (Dnièper), si bé la capital fou Ak Kirman (Silistra).
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Eyalat d'Özi
Gagaús
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Gagaús
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Grec antic
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Hongarès
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Horda d'Or
Iași
Iași és una ciutat de Romania.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Iași
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Mongol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Romà d'Orient
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Imperi Rus
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Istanbul
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Kíiv
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Khàzars
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Llatí
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Mar Negra
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Milet
Moldau
Manifestació a Chişinău, el gener del 2002, proclamant que els moldaus són romanesos i que parlen romanès El moldau (autònim limba moldovenească) era el nom donat a la llengua romanesa durant el període soviètic a Moldàvia.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Moldau
Moldaus
Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Moldaus
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Moldàvia
Murat IV
Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Murat IV
Nicolae Văcăroiu
Nicolae Văcăroiu (Cetatea Albă, Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna 5 de desembre de 1943) és un polític romanès i fou del Senat Romanès des del 20 de desembre de 2000 fins al 14 d'octubre de 2008.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Nicolae Văcăroiu
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Petxenegs
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Polonès
Província d'Odessa
La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Província d'Odessa
Raion
Un raion (o rayon, en rus райо́н) és un terme emprat a moltes llengües eslaves que deriva del francès rayon, per a designar un tipus d'unitat administrativa en diversos països post-soviètics.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Raion
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і República de Gènova
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і República Socialista Soviètica d'Ucraïna
Ria
Ria de Vigo i al fons les illes Cíes. Típic fiord noruec, el Mosjøen Ria és la part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar a la zona de desembocadura d'un riu.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Ria
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Romanès
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Rumèlia
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Rus de Kíev
Russos
Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Russos
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Sanjaq
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Sèrbia
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Selim I
Serdar
* Serdar (ciutat), ciutat del Turkmenistan.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Serdar
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Silistra
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Tàtars
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Tractat de Küčük Kaynardja
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Turc
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Ucraïna
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Ucraïnès
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Voivoda
Armadura d'un voivoda Un voivoda és un títol eslau, que originalment identificava el comandant suprem d'una força militar, i que gradualment va canviar per designar el càrrec de governador d'un territori, els voivodats.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і Voivoda
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1 d'abril
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1241
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1330
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1391
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1420
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1454
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1455
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1456
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1484
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1502
1511
;Països Catalans.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1511
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1593
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1610
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1636
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1658
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1667
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1770
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1774
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1789
1792
;Països catalans.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1792
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1806
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1812
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1918
1940
;Països Catalans.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1940
1941
;Països Catalans.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1941
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1944
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 1991
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 21 de juliol
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 4 d'agost
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Bílhorod-Dnistrovski і 9 de juny
També conegut com Ak Kerman, Ak Kirman, Akkerman, Akkirman, Akča Kirman, Asperon, Asprocastron, Asprokastron, Belgorod-Dnestrovskiy, Bilhorod-Dnistrovsky, Bílhorod-Dnistrovskyi, Bilhorod-Dnistrovskyy, Cetaea Alba, Cetatea Albă, Leukopolis, Malvocastrum, Maurocastro, Maurocastrum, Maurokastron, Moncastro, Moncastrum, Tyras.