Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Apahuní, Armeni, Beznunik, Església Apostòlica Armènia, Faust de Bizanci, Guerres romano-perses, Haik, Hàikides, Khosrov II d'Armènia, Lapidació, Llac Van, Manavazian, Moisès de Khoren, Nakharar, Orduniq, Regne d'Armènia (antiguitat), Reixtuní, Taron, Urartià.
Apahuní
Els Apahuní (en armeni Ապահունիներ) van ser una important família de nakharark d'Armènia que governaven la regió d'Apahunik a la vall alta del Arsànies, regió que més tard es va anomenar Tauruberan (Turuberan).
Nou!!: Beznuní і Apahuní · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Beznuní і Armeni · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Beznuní і Beznunik · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Beznuní і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Faust de Bizanci
Faust de Bizanci (en armeni Փավստոս Բուզանդ, en llatí Faustus Byzantinus) va ser un historiador probablement nascut a Constantinoble al.
Nou!!: Beznuní і Faust de Bizanci · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Beznuní і Guerres romano-perses · Veure més »
Haik
Haik (en armeni Հայկ) és el llegendari patriarca fundador del poble d'Armènia.
Nou!!: Beznuní і Haik · Veure més »
Hàikides
Els hàikides o Haikazuní (en armeni Հայկազունիներ, Haikazuniner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb el seu feu hereditari situat al districte de Harq o Arq, al Tauruberan.
Nou!!: Beznuní і Hàikides · Veure més »
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Nou!!: Beznuní і Khosrov II d'Armènia · Veure més »
Lapidació
Lapidació La lapidació és un mitjà d'execució arrelada des de l'antiguitat en la tradició jueva, consistent que els assistents llancin pedres contra el reu fins a matar-lo.
Nou!!: Beznuní і Lapidació · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Beznuní і Llac Van · Veure més »
Manavazian
Els Manavazian o Manavaz (en armeni Մանավազյան) van ser una família de nakharark d'Armènia que va governar a Malazgird, una ciutat fortalesa també coneguda com a Manazkert o Manawazkert, a l'alta vall de l'Arsànies al nord dels dominis dels Bznuni i a l'est dels dominis dels Apahuni.
Nou!!: Beznuní і Manavazian · Veure més »
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Nou!!: Beznuní і Moisès de Khoren · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Beznuní і Nakharar · Veure més »
Orduniq
L Orduniq era la comarca occidental del districte de Bassèn a la província d'Airarat.
Nou!!: Beznuní і Orduniq · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Beznuní і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Nou!!: Beznuní і Reixtuní · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Beznuní і Taron · Veure més »
Urartià
Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.
Nou!!: Beznuní і Urartià · Veure més »
