Similituds entre Butà і Propà
Butà і Propà tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Acetona, Aigua, Alcà, Amoníac, Benzè, Carboni, Catalitzador, Cloroform, Combustió, Compost químic, Conformació, Debye, Deshidrogenació, Destil·lació fraccionada, Diòxid de carboni, Dietilèter, Electronegativitat, Energia d'enllaç, Enllaç covalent, Etanol, Età, Etè, Forces de dispersió de London, Ford T, Gas liquat del petroli, Gas natural, Gasolina, Halogen, Hidrocarbur, Hidrogen, ..., Isomerisme conformacional, Mecanisme de reacció, Molècula, Planta petroquímica, Primeres matèries, Propè, Temperatura d'autoignició, Tetraclorur de carboni, Variació de l'entalpia estàndard de combustió. Ampliar l'índex (9 més) »
Acetona
Lacetona o propanona és un compost orgànic que té la fórmula (CH₃)₂CO.
Acetona і Butà · Acetona і Propà ·
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Aigua і Butà · Aigua і Propà ·
Alcà
Els alcans són molècules orgàniques formades per la unió covalent d'un nombre variable de carbonis units a àtoms d'hidrogen.
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Amoníac і Butà · Amoníac і Propà ·
Benzè
El benzè o benzéBenzé en pronúncia occidental i benzè en pronúncia oriental en química, és un hidrocarbur cíclic aromàtic, (de fórmula C₆H₆).
Benzè і Butà · Benzè і Propà ·
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Butà і Carboni · Carboni і Propà ·
Catalitzador
La hidrogenació de C.
Butà і Catalitzador · Catalitzador і Propà ·
Cloroform
El cloroform (CHCl₃) (o triclorometà o triclorur de metil) és un compost orgànic de fórmula química CHCl 3.
Butà і Cloroform · Cloroform і Propà ·
Combustió
Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.
Butà і Combustió · Combustió і Propà ·
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Butà і Compost químic · Compost químic і Propà ·
Conformació
miniatura S'anomena conformació, és a dir forma real, a cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d'una molècula en l'espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d'uns grups atòmics respecte als altres entorn d'un enllaç simple, pres com a eix.
Butà і Conformació · Conformació і Propà ·
Debye
El debye (símbol: D) és una unitat de moment dipolar elèctric.
Butà і Debye · Debye і Propà ·
Deshidrogenació
Deshidrogenación en bioquímica es refereix a la pèrdua d'àtoms d'hidrogen (generalment un parell d'atoms) per part d'una molècula orgànica.
Butà і Deshidrogenació · Deshidrogenació і Propà ·
Destil·lació fraccionada
La destil·lació fraccionada és un procés físic utilitzat en química per separar barreges (generalment homogènies) de líquids mitjançant la calor, i amb un ampli intercanvi calòric i màssic entre vapors i líquids.
Butà і Destil·lació fraccionada · Destil·lació fraccionada і Propà ·
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Butà і Diòxid de carboni · Diòxid de carboni і Propà ·
Dietilèter
L'èter, dietilèter o etoxietà, és un compost orgànic i el més comú dels èters.
Butà і Dietilèter · Dietilèter і Propà ·
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Butà і Electronegativitat · Electronegativitat і Propà ·
Energia d'enllaç
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.
Butà і Energia d'enllaç · Energia d'enllaç і Propà ·
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Butà і Enllaç covalent · Enllaç covalent і Propà ·
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Butà і Etanol · Etanol і Propà ·
Età
Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.
Etè
L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.
Forces de dispersió de London
Cel·la unitat d'un cristall de iode on les molècules de diiode, I₂, es troben enllaçades mitjançant forces de dispersió Neu carbònica, diòxid de carboni sòlid gràcies a les forces de London Les forces de dispersió de London són forces intermoleculars febles que sorgeixen de forces interactives entre dipols temporals en molècules sense moment dipolar permanent.
Butà і Forces de dispersió de London · Forces de dispersió de London і Propà ·
Ford T
Ford T El Ford Model T va ser un automòbil produït per la companyia Ford Motor Company de Henry Ford des de 1908 a 1927.
Butà і Ford T · Ford T і Propà ·
Gas liquat del petroli
Busos LPG a Hong Kong Un gas liquat del petroli o GLP és un gas dissolt al petroli que podem obtenir evaporant el petroli cru i condensant aquests gasos.
Butà і Gas liquat del petroli · Gas liquat del petroli і Propà ·
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Butà і Gas natural · Gas natural і Propà ·
Gasolina
Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.
Butà і Gasolina · Gasolina і Propà ·
Halogen
Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).
Butà і Halogen · Halogen і Propà ·
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Butà і Hidrocarbur · Hidrocarbur і Propà ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Butà і Hidrogen · Hidrogen і Propà ·
Isomerisme conformacional
Conformadors del butà, en projecció de Newman. La isomeria conformacional, o isomerisme conformacional, és una forma d'estereoisomerisme en la qual els isòmers presenten diferents conformacions i poden ser interconvertits exclusivament per rotacions sobre enllaços simples.
Butà і Isomerisme conformacional · Isomerisme conformacional і Propà ·
Mecanisme de reacció
El mecanisme de reacció és el conjunt d'etapes en les quals es desenvolupa una reacció química.
Butà і Mecanisme de reacció · Mecanisme de reacció і Propà ·
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Butà і Molècula · Molècula і Propà ·
Planta petroquímica
Una refineria de petroli és una planta de procés industrial on es processa cru i es refina per a donar productes de petroli útils, com gas liquats de petroli, gasolina, querosè, gasoli, i asfalt.
Butà і Planta petroquímica · Planta petroquímica і Propà ·
Primeres matèries
Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final.
Butà і Primeres matèries · Primeres matèries і Propà ·
Propè
El propè o propilè (també propé i propilé) és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni, dos d'ells enllaçats amb un enllaç covalent doble i l'altre per un enllaç covalent simple a un dels altres dos, i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és CH2.
Butà і Propè · Propà і Propè ·
Temperatura d'autoignició
La temperatura d'autoignició d'una substància és la temperatura mínima per la qual aquesta combustionarà espontàniament, a una pressió atmosfèrica normal i sense una font externa d'ignició (com una flama o una guspira).
Butà і Temperatura d'autoignició · Propà і Temperatura d'autoignició ·
Tetraclorur de carboni
El tetraclorur de carboni, o tetraclorometà, és un compost binari de carboni i clor, amb fórmula química CCl4.
Butà і Tetraclorur de carboni · Propà і Tetraclorur de carboni ·
Variació de l'entalpia estàndard de combustió
La variació de l'entalpia estàndard de combustió és la variació de l'entalpia quan un mol d'una substància reacciona completament amb oxigen sota condicions normals de pressió i temperatura (encara que els valors experimentals en general s'obtenen sota condicions diferents i són posteriorment ajustats).
Butà і Variació de l'entalpia estàndard de combustió · Propà і Variació de l'entalpia estàndard de combustió ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Butà і Propà
- Què tenen en comú Butà і Propà
- Semblances entre Butà і Propà
Comparació entre Butà і Propà
Butà té 68 relacions, mentre que Propà té 66. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 29.10% = 39 / (68 + 66).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Butà і Propà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: