Similituds entre Burgundis і Germànics
Burgundis і Germànics tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Antiga Roma, Arianisme, Òder, Edat mitjana, Escandinàvia, Europa, Exèrcit romà, Francs, Gàl·lia, Germània (regió), Germànics, Gots, Imperi Romà, Itàlia, Longobards, Marcomans, Plini el Vell, Polònia, Rin, Sueus, Tàcit, Vàndals, Vístula.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Burgundis · Alamans і Germànics ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Burgundis · Antiga Roma і Germànics ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Burgundis · Arianisme і Germànics ·
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Òder і Burgundis · Òder і Germànics ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Burgundis і Edat mitjana · Edat mitjana і Germànics ·
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Burgundis і Escandinàvia · Escandinàvia і Germànics ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Burgundis і Europa · Europa і Germànics ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Burgundis і Exèrcit romà · Exèrcit romà і Germànics ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Burgundis і Francs · Francs і Germànics ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Burgundis і Gàl·lia · Gàl·lia і Germànics ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Burgundis і Germània (regió) · Germània (regió) і Germànics ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Burgundis і Germànics · Germànics і Germànics ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Burgundis і Gots · Germànics і Gots ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Burgundis і Imperi Romà · Germànics і Imperi Romà ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Burgundis і Itàlia · Germànics і Itàlia ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Burgundis і Longobards · Germànics і Longobards ·
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Burgundis і Marcomans · Germànics і Marcomans ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Burgundis і Plini el Vell · Germànics і Plini el Vell ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Burgundis і Polònia · Germànics і Polònia ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Burgundis і Rin · Germànics і Rin ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Burgundis і Sueus · Germànics і Sueus ·
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Burgundis і Tàcit · Germànics і Tàcit ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Burgundis і Vàndals · Germànics і Vàndals ·
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Burgundis і Germànics
- Què tenen en comú Burgundis і Germànics
- Semblances entre Burgundis і Germànics
Comparació entre Burgundis і Germànics
Burgundis té 80 relacions, mentre que Germànics té 174. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 9.45% = 24 / (80 + 174).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Burgundis і Germànics. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: