Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Buit і Història de la ciència
Buit і Història de la ciència tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Antoine Lavoisier, Aristòtil, Big Bang, Científic, Edat mitjana, Europa, Física, Filosofia, Geometria, Ibn al-Hàytham, Isaac Newton, James Clerk Maxwell, Mecànica quàntica, Niels Bohr, Química, Relativitat general, Revolució científica, Robert Boyle, Robert Hooke, Vidre, Werner Heisenberg.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Buit · Albert Einstein і Història de la ciència ·
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Antoine Lavoisier і Buit · Antoine Lavoisier і Història de la ciència ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Buit · Aristòtil і Història de la ciència ·
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Big Bang і Buit · Big Bang і Història de la ciència ·
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Buit і Científic · Científic і Història de la ciència ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Buit і Edat mitjana · Edat mitjana і Història de la ciència ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Buit і Europa · Europa і Història de la ciència ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Buit і Física · Física і Història de la ciència ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Buit і Filosofia · Filosofia і Història de la ciència ·
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Buit і Geometria · Geometria і Història de la ciència ·
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Buit і Ibn al-Hàytham · Història de la ciència і Ibn al-Hàytham ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Buit і Isaac Newton · Història de la ciència і Isaac Newton ·
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Buit і James Clerk Maxwell · Història de la ciència і James Clerk Maxwell ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Buit і Mecànica quàntica · Història de la ciència і Mecànica quàntica ·
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Buit і Niels Bohr · Història de la ciència і Niels Bohr ·
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Buit і Química · Història de la ciència і Química ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Buit і Relativitat general · Història de la ciència і Relativitat general ·
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Buit і Revolució científica · Història de la ciència і Revolució científica ·
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Buit і Robert Boyle · Història de la ciència і Robert Boyle ·
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Buit і Robert Hooke · Història de la ciència і Robert Hooke ·
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Buit і Vidre · Història de la ciència і Vidre ·
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Buit і Werner Heisenberg · Història de la ciència і Werner Heisenberg ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Buit і Història de la ciència
- Què tenen en comú Buit і Història de la ciència
- Semblances entre Buit і Història de la ciència
Comparació entre Buit і Història de la ciència
Buit té 213 relacions, mentre que Història de la ciència té 272. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 4.54% = 22 / (213 + 272).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Buit і Història de la ciència. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
