Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Brisura і Senyera reial
Brisura і Senyera reial tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Alfons IV de Ribagorça, Alfons X de Castella, Banda (heràldica), Barra (heràldica), Bordura, Camp heràldic, Escut d'armes, Esmalt (heràldica), Figura (heràldica), Francès, Gules, Heràldica, Jaume el Just, Joan de Prades, Joan I d'Empúries, Lambel, Martí l'Humà, Moble (heràldica), Noblesa, Or (heràldica), Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere II d'Urgell, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Brisura · Alfons el Benigne і Senyera reial ·
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Alfons IV de Ribagorça і Brisura · Alfons IV de Ribagorça і Senyera reial ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Brisura · Alfons X de Castella і Senyera reial ·
Banda (heràldica)
La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles.
Banda (heràldica) і Brisura · Banda (heràldica) і Senyera reial ·
Barra (heràldica)
La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.
Barra (heràldica) і Brisura · Barra (heràldica) і Senyera reial ·
Bordura
En detall) La bordura, en heràldica, és una peça honorable en forma de cinta que voreja el camper.
Bordura і Brisura · Bordura і Senyera reial ·
Camp heràldic
El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.
Brisura і Camp heràldic · Camp heràldic і Senyera reial ·
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Brisura і Escut d'armes · Escut d'armes і Senyera reial ·
Esmalt (heràldica)
En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut o d'una partició determinada, o el fons d'una peça, un moble o una figura.
Brisura і Esmalt (heràldica) · Esmalt (heràldica) і Senyera reial ·
Figura (heràldica)
Una figura, en la ciència heràldica, és qualsevol de les càrregues o objectes que apareixen dins l'escut d'armes.
Brisura і Figura (heràldica) · Figura (heràldica) і Senyera reial ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Brisura і Francès · Francès і Senyera reial ·
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Brisura і Gules · Gules і Senyera reial ·
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Brisura і Heràldica · Heràldica і Senyera reial ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Brisura і Jaume el Just · Jaume el Just і Senyera reial ·
Joan de Prades
Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).
Brisura і Joan de Prades · Joan de Prades і Senyera reial ·
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Brisura і Joan I d'Empúries · Joan I d'Empúries і Senyera reial ·
Lambel
or; ressaltant al cap un '''lambel''' de gules» Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura.
Brisura і Lambel · Lambel і Senyera reial ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Brisura і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Senyera reial ·
Moble (heràldica)
Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.
Brisura і Moble (heràldica) · Moble (heràldica) і Senyera reial ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Brisura і Noblesa · Noblesa і Senyera reial ·
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Brisura і Or (heràldica) · Or (heràldica) і Senyera reial ·
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Brisura і Pere d'Aragó i d'Anjou · Pere d'Aragó i d'Anjou і Senyera reial ·
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Brisura і Pere II d'Urgell · Pere II d'Urgell і Senyera reial ·
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Brisura і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Brisura і Senyera reial
- Què tenen en comú Brisura і Senyera reial
- Semblances entre Brisura і Senyera reial
Comparació entre Brisura і Senyera reial
Brisura té 62 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 4.69% = 24 / (62 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Brisura і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
