Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bretanya і Bretons
Bretanya і Bretons tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Anna de Bretanya, Armòrica, Brest, Bretanya (regió administrativa), Bretó, Bro Dreger, Bro Gwened, Bro Leon, Bro Naoned, Bro Roazhon, Bro Sant Malou, Bro Waroch, Bro Zol, Canal de la Mànega, Carnac, Celtes, Cornualla (Bretanya), Costes d'Armor, Ducat de Bretanya, Dumnònia, Finisterre, François Jaffrennou, Francès, Front d'Alliberament de Bretanya, Gal·lès, Gal·ló, Govern de Vichy, Gwened, Imperi Romà, Llatí, ..., Loira Atlàntic, Maine (França), Morbihan, Nacionalisme bretó, Nacions celtes, Nantes, Nominoe, Partit Nacionalista Bretó, Rennes, Segona Guerra Mundial. Ampliar l'índex (10 més) »
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Anna de Bretanya і Bretanya · Anna de Bretanya і Bretons ·
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Armòrica і Bretanya · Armòrica і Bretons ·
Brest
Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.
Brest і Bretanya · Brest і Bretons ·
Bretanya (regió administrativa)
Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una regió administrativa de França, la capital de la qual és Rennes.
Bretanya і Bretanya (regió administrativa) · Bretanya (regió administrativa) і Bretons ·
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Bretó і Bretanya · Bretó і Bretons ·
Bro Dreger
Bro Dreger (francès Tregor) és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica.
Bretanya і Bro Dreger · Bretons і Bro Dreger ·
Bro Gwened
Bro Gwened o Bro Erec (francès Pays Vannetais) és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica.
Bretanya і Bro Gwened · Bretons і Bro Gwened ·
Bro Leon
Bro Leon és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica, que forma part des del 1790 de la part septentrional del departement del Finisterre, del Konk-Leon a Montroulez amb Landerneau com a límit meridional.
Bretanya і Bro Leon · Bretons і Bro Leon ·
Bro Naoned
Bro Naoned és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica.
Bretanya і Bro Naoned · Bretons і Bro Naoned ·
Bro Roazhon
Bro Roazhon és un dels nou bròiù (països) en què és dividida la Bretanya històrica.
Bretanya і Bro Roazhon · Bretons і Bro Roazhon ·
Bro Sant Malou
Bro Sant Malou (gal·ló Paeï de Saent-Malò) és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica, format per 198 municipis en un territori de 3 931 km² i 314.934 habitants segons el cens del 1999.
Bretanya і Bro Sant Malou · Bretons і Bro Sant Malou ·
Bro Waroch
Mapa del Bro Waroch Bro Waroch o Broërec (Bro-Ereg en bretó, identificat com a Bro Erech a la historiografia anglosaxona) fou el nom d'un regne o comtat creat al segle VI pels bretons de Cornualla en el territori dels antics gals vènets centrat a Vannes.
Bretanya і Bro Waroch · Bretons і Bro Waroch ·
Bro Zol
Bro Zol és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica, format per 43 municipis en 637 km² i una població de 47.434 habitants segons el cens del 1999.
Bretanya і Bro Zol · Bretons і Bro Zol ·
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Bretanya і Canal de la Mànega · Bretons і Canal de la Mànega ·
Carnac
Carnac (en bretó Karnag) és un municipi francès, situat al departament de Morbihan, a la regió de Bretanya.
Bretanya і Carnac · Bretons і Carnac ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Bretanya і Celtes · Bretons і Celtes ·
Cornualla (Bretanya)
Cornualla (en bretó Kernev, Bro-Gernev, en francès Cornouaille) és una de les comarques tradicionals ("països", en bretó broioù) en què es dividia l'antiga Bretanya.
Bretanya і Cornualla (Bretanya) · Bretons і Cornualla (Bretanya) ·
Costes d'Armor
Costes d'Armor o Costes del Litoral (22) (en francès Côtes-d'Armor, en bretó Aodoù-an-Arvor, en gal·ló Caouwt' d'Armor) és un departament francès situat a la Bretanya.
Bretanya і Costes d'Armor · Bretons і Costes d'Armor ·
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Bretanya і Ducat de Bretanya · Bretons і Ducat de Bretanya ·
Dumnònia
Dumnònia fou un regne que va existir en l'època de a la Britània postromana entre els segles IV i VIII, situat a l'extrem sud-oest d'Anglaterra.
Bretanya і Dumnònia · Bretons і Dumnònia ·
Finisterre
Finisterre (29) (en francès Finistère i en bretó Penn-ar-Bed), també dit de manera conservadora Penarbet, és un departament francès situat a la Bretanya.
Bretanya і Finisterre · Bretons і Finisterre ·
François Jaffrennou
François-Joseph-Claude Jaffrennou (Carnoët, 15 de març de 1879 - Brageirac, 26 de maig de 1956) més conegut com a Taldir és un escriptor i polític bretó, bard del moviment neodruídic.
Bretanya і François Jaffrennou · Bretons і François Jaffrennou ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Bretanya і Francès · Bretons і Francès ·
Front d'Alliberament de Bretanya
Bandera usada pel FLB El Front d'Alliberament de Bretanya (bretó Talbenn Diebiñ Breizh) fou un grup armat independentista de Bretanya, fundat el 1966 d'una escissió d'Emzav.
Bretanya і Front d'Alliberament de Bretanya · Bretons і Front d'Alliberament de Bretanya ·
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Bretanya і Gal·lès · Bretons і Gal·lès ·
Gal·ló
Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.
Bretanya і Gal·ló · Bretons і Gal·ló ·
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Bretanya і Govern de Vichy · Bretons і Govern de Vichy ·
Gwened
Gwened (francès Vannes, gal·ló Vann) és una ciutat de Bretanya, capital del departament d'Ar Mor-Bihan i del broiù de Bro Gwened.
Bretanya і Gwened · Bretons і Gwened ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Bretanya і Imperi Romà · Bretons і Imperi Romà ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Bretanya і Llatí · Bretons і Llatí ·
Loira Atlàntic
El Loira Atlàntic (44) (Loire-Atlantique en francès i Liger-Atlantel en bretó) és un departament francès situat a la regió de País del Loira, tot i que nacionalment pertany a la Bretanya.
Bretanya і Loira Atlàntic · Bretons і Loira Atlàntic ·
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Bretanya і Maine (França) · Bretons і Maine (França) ·
Morbihan
El Morbihan és un departament francès situat a la Bretanya.
Bretanya і Morbihan · Bretons і Morbihan ·
Nacionalisme bretó
Bandera de Bretanya Territori dels 9 bisbats, la Bretanya històrica El nacionalisme bretó, també conegut com a emsav (moviment) és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Bretanya com a nació i la unificació dels cinc departaments bretons en una única regió administrativa.
Bretanya і Nacionalisme bretó · Bretons і Nacionalisme bretó ·
Nacions celtes
Bretanya Bandera amb combinació de les banderes de les nacions cèltiques Les nacions celtes són els territoris a l'oest d'Europa on hi ha sobreviscut les llengües cèltiques o trets culturals celtes.
Bretanya і Nacions celtes · Bretons і Nacions celtes ·
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Bretanya і Nantes · Bretons і Nantes ·
Nominoe
Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).
Bretanya і Nominoe · Bretons і Nominoe ·
Partit Nacionalista Bretó
El Partit Nacionalista Bretó (PNB) fou un partit polític nacionalista bretó fundat l'octubre del 1911 per Camille Le Mercier d'Erm, Louis Napoléon Le Roux, Georges Le Rumeur, Edouard Guéguen i Émile Masson.
Bretanya і Partit Nacionalista Bretó · Bretons і Partit Nacionalista Bretó ·
Rennes
Rennes (antigament Roaçona o Resna, en bretó Roazhon, en gal·ló Resnn) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.
Bretanya і Rennes · Bretons і Rennes ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Bretanya і Segona Guerra Mundial · Bretons і Segona Guerra Mundial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bretanya і Bretons
- Què tenen en comú Bretanya і Bretons
- Semblances entre Bretanya і Bretons
Comparació entre Bretanya і Bretons
Bretanya té 142 relacions, mentre que Bretons té 177. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 12.54% = 40 / (142 + 177).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bretanya і Bretons. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
