Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic
Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Àustria, Batalla de Leuthen, Batalla de Mohács (1526), Bohèmia, Companyia de Jesús, Confederació del Rin, Conrad III d'Alemanya, Dinastia dels Habsburg, Dresden, França, Frederic el Gran, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Hussites, Imperi Alemany, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llatí, Lliga Hanseàtica, Lluís II d'Hongria, Maties Corví, Napoleó Bonaparte, Otó III del Sacre Imperi, Països Baixos, Polònia, Praga, Prússia, Reforma Protestant, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Silèsia, Suïssa, Tercer Reich, Txèquia, Venècia. Ampliar l'índex (5 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Breslau · Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Breslau · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Leuthen
Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi. La victòria aconseguida Rossbach, a l'extrem occidental del teatre d'operacions, a més de ser d'un efecte moral grandíssim per a les tropes de Frederic II, li permetia córrer a l'extrem oriental, a la Silèsia, on el príncep de Lorena havia vençut l'exèrcit prussià, fent presoner el seu general, el príncep de Baver, en prendre la plaça de Breslau (avui Wroclaw). El dia 12 de novembre de 1757 va sortir Frederic II de Leipzig amb uns 14.000 homes, arribant el 28 al punt on desemboca el Katzbach al Oder. A Parchwitz va esperar l'aproximació del seu exèrcit de Silèsia que havia fet trucar, i que, manat pel general Zieten, era a Głogów. El 2 de desembre va arribar el general Zieten amb 20.000 homes, de sort que el total de les forces de Federico II va pujar a 34.000 soldats, dels quals 12.000 mil eren de cavalleria, comptant, a més, 167 canons. Després de reanimar l'esperit de l'exèrcit de Silèsia i deixar-lo descansar diversos dies, el 5 de desembre a l'alba, va emprendre un avenç ofensiu, aprofitant l'ocasió d'haver abandonat l'exèrcit austríac les seves línies fortificades davant de Breslau per prendre posicions a camp obert estenent-se els seus 90.000 homes des de Nippern, on recolzava la seva ala dreta, fins a més enllà de Sagschütz i estan el centre prop de Probelwitz i Leuthen. L'avantguarda prussiana va trobar-se amb un destacament enemic prop de Borna, i després de derrotar-lo va ocupar unes altures, des de les quals podia dominar-se tot el camp de l'adversari. En un ràpid reconeixement va comprendre Frederic que havia de dirigir l'atac principal contra l'ala esquerra, que s'estenia sobre un turó cobert d'avets, però que estava mal recolzada, ja que amo d'aquesta posició tindria a favor seu l'avantatge del terreny, que des d'allà baixava en suau pendent fins a Nippern, on hi havia l'extrema dreta de l'enemic. Perquè l'èxit coronés el pla de batalla, calia enganyar al príncep de Lorena, fent creure que l'objectiu anava a ser Nippern, les avançades del qual havien patit ja el primer embat de la cavalleria prussiana, i així va succeir, doncs el de Lorena, el veure en fugida el destacament de Borna, va creure imminent un atac sobre la seva ala dreta, i la va reforçar a costa de la seva segona línia i d'una part de la cavalleria de l'ala esquerra, que va partir al galop. Frederic, després de deixar enfront a Borna uns batallons, va portar gairebé tot el seu exèrcit cap a la dreta, travessant una plana que es domina des de Leuthen i Frobelwitz, desapareixent després darrere de les altures, al peu del qual estan els llogarets de Radaxdorf i Lobetinz. El príncep Carles i el feldmariscal Daum, que van creure que Frederic es retirava, van cometre l'error de no perseguir-lo, i van deixar que acabés la maniobra amb tota tranquil·litat, establint el fort de l'exèrcit al llogaret de Schriegwitz, exactament davant del bosc d'avets de Sagschütz, des de la posició del qual, a la una de la tarda, va emprendre l'atac. El general Wedell, cap de l'avantguarda, va atacar el flanc esquerre austríac, manat per Nadasdy, que va demanar reforços al príncep Carles, sense que les seves peticions fossin ateses. La superioritat de l'artilleria prussiana va començar a decidir el combat, i va donar lloc a que la infanteria s'apoderés de l'altura de Sagschütz, retrocedint les tropes que l'ocupaven vers Gohlau, on van tractar de constituir una nova línia de batalla, intent impedit per un atac de la cavalleria que va posar en fugida tota l'ala esquerra austríaca, la qual no va parar fins al bosc de Rathen, on va tractar de refer-se i formar de nou. El contratemps sofert en un dels seus flancs va canviar la línia sensiblement recta adoptada per Lorena, en una línia angular, amb el vèrtex a Leuthen, que va resultar, així, la clau del camp. Cap a aquesta posició va avançar, sense deixar-se intimidar pels obstacles, l'ala dreta prussiana, seguida pel gruix de l'exèrcit. La lluita per apoderar-se de Leuthen fou horrible i obstinadíssima, i quan en van ser amos els prussians, es van trobar que les masses d'infants austríaca feien un foc tan horrorós com mortífer contra els que intentaven passar més enllà del llogaret. Eren les quatre de la tarda, i al centre hi havia la lluita indecisa, quan el general Lucchesi, que va arribar amb la cavalleria de la dreta austríaca, va voler decidir la batalla carregant contra el flanc de la infanteria prussiana, que creia sense suport, a el precís moment en què la cavalleria de l'ala esquerra prussiana, manada per Driesen i obeint ordres de Frederic, anava a llançar-se sobre les seves masses de genets, sortint de darrere de Radexdorf on estava oculta. Va ser tan impetuós l'atac de Driesen, que va atropellar completament la cavalleria enemiga, obligant-la a refugiar-se darrere de la infanteria de l'ala dreta, que, en veure fugir els genets, van abandonar l'artilleria i van emprendre la fugida. Poc abans havien desaparegut les massa d'infanteria amuntegades darrere de Leuthen, no quedant al camp de batalla més que quatre heroics batallons, apostats en un turó davant de la ciutat, on es van sostenir fins que sorpresos per rereguarda per forces de cavalleria, van ser fets presoners. Al capvespre, la victòria dels prussians era completa; l'enemic fugia en terrible desordre a l'altre costat del Weistritz, i només la seva ala esquerra podia emprendre una retirada una mica ordenada, gràcies a la intel·ligent direcció de Nadasdy.
Batalla de Leuthen і Breslau · Batalla de Leuthen і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Batalla de Mohács (1526) і Breslau · Batalla de Mohács (1526) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Breslau · Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Breslau і Companyia de Jesús · Companyia de Jesús і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Breslau і Confederació del Rin · Confederació del Rin і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Breslau і Conrad III d'Alemanya · Conrad III d'Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Breslau і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Breslau і Dresden · Dresden і Sacre Imperi Romanogermànic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Breslau і França · França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Breslau і Frederic el Gran · Frederic el Gran і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Breslau і Guerra dels Set Anys · Guerra dels Set Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Breslau і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hussites
Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.
Breslau і Hussites · Hussites і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Breslau і Imperi Alemany · Imperi Alemany і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Breslau і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Breslau і Llatí · Llatí і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Breslau і Lliga Hanseàtica · Lliga Hanseàtica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Breslau і Lluís II d'Hongria · Lluís II d'Hongria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Breslau і Maties Corví · Maties Corví і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Breslau і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Breslau і Otó III del Sacre Imperi · Otó III del Sacre Imperi і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Breslau і Països Baixos · Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Breslau і Polònia · Polònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Breslau і Praga · Praga і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Breslau і Prússia · Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Breslau і Reforma Protestant · Reforma Protestant і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Breslau і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Breslau і Silèsia · Sacre Imperi Romanogermànic і Silèsia ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Breslau і Suïssa · Sacre Imperi Romanogermànic і Suïssa ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Breslau і Tercer Reich · Sacre Imperi Romanogermànic і Tercer Reich ·
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Breslau і Txèquia · Sacre Imperi Romanogermànic і Txèquia ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic
Breslau té 190 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 4.76% = 35 / (190 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Breslau і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
