Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bratislava і Eslovàquia
Bratislava і Eslovàquia tenen 45 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Alemanya, Alemanys, Àustria, Barcelona, Calvinisme, Carpats, Corona eslovaca, Danubi, Dissolució de Txecoslovàquia, Edat mitjana, Església Ortodoxa, Esglésies Catòliques Orientals, Eslaus, Eslovac, Europa Central, França, Gitanos, Gran Moràvia, Hongarès, Hongria, Invasions bàrbares, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Jueus, Luteranisme, Maria Teresa I d'Àustria, Moràvia, Nitra, Polònia, Polonesos, ..., Principat de Nitra, Regió de Bratislava, Regne d'Hongria, Revolució de Vellut, Riu Morava, Rutènia, Segona Guerra Mundial, Tercer Reich, Txèquia, Txecoslovàquia, Txecs, Ucraïna, Ucraïnesos, Unió Europea, Vi. Ampliar l'índex (15 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Bratislava · Alemany і Eslovàquia ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Bratislava · Alemanya і Eslovàquia ·
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Alemanys і Bratislava · Alemanys і Eslovàquia ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Bratislava · Àustria і Eslovàquia ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Bratislava · Barcelona і Eslovàquia ·
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Bratislava і Calvinisme · Calvinisme і Eslovàquia ·
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Bratislava і Carpats · Carpats і Eslovàquia ·
Corona eslovaca
La corona eslovaca (en eslovac Slovenská koruna o, simplement, koruna; en plural, korun) és l'antiga unitat monetària d'Eslovàquia.
Bratislava і Corona eslovaca · Corona eslovaca і Eslovàquia ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Bratislava і Danubi · Danubi і Eslovàquia ·
Dissolució de Txecoslovàquia
Bandera oficial de Txecoslovàquia (1918-1992), que va heretar un dels 2 països que var sorgir; la República Txeca. S'entén per dissolució de Txecoslovàquia la dissolució de l'antic estat de Txecoslovàquia, escindit en dos nous estats, la República Txeca i Eslovàquia, escissió que va entrar en vigor l'1 de gener de 1993.
Bratislava і Dissolució de Txecoslovàquia · Dissolució de Txecoslovàquia і Eslovàquia ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Bratislava і Edat mitjana · Edat mitjana і Eslovàquia ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Bratislava і Església Ortodoxa · Església Ortodoxa і Eslovàquia ·
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Bratislava і Esglésies Catòliques Orientals · Esglésies Catòliques Orientals і Eslovàquia ·
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Bratislava і Eslaus · Eslaus і Eslovàquia ·
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Bratislava і Eslovac · Eslovàquia і Eslovac ·
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Bratislava і Europa Central · Eslovàquia і Europa Central ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Bratislava і França · Eslovàquia і França ·
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Bratislava і Gitanos · Eslovàquia і Gitanos ·
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Bratislava і Gran Moràvia · Eslovàquia і Gran Moràvia ·
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Bratislava і Hongarès · Eslovàquia і Hongarès ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Bratislava і Hongria · Eslovàquia і Hongria ·
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Bratislava і Invasions bàrbares · Eslovàquia і Invasions bàrbares ·
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Bratislava і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Eslovàquia і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Bratislava і Jueus · Eslovàquia і Jueus ·
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Bratislava і Luteranisme · Eslovàquia і Luteranisme ·
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Bratislava і Maria Teresa I d'Àustria · Eslovàquia і Maria Teresa I d'Àustria ·
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Bratislava і Moràvia · Eslovàquia і Moràvia ·
Nitra
Nitra és una ciutat de l'oest d'Eslovàquia que es troba al peu de la muntanya Zobor i s'estén al llarg del riu Nitra.
Bratislava і Nitra · Eslovàquia і Nitra ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Bratislava і Polònia · Eslovàquia і Polònia ·
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Bratislava і Polonesos · Eslovàquia і Polonesos ·
Principat de Nitra
Principat de Nitra. El Principat de Nitra (en eslovac: Nitrianske kniežatstvo, o també Nitriansko o Nitrava; en hongarés: Nyitrai Fejedelemség) va ser un principat eslau que es va estendre pel territori sud-occidental de l'actual Eslovàquia.
Bratislava і Principat de Nitra · Eslovàquia і Principat de Nitra ·
Regió de Bratislava
La Regió de Bratislava (en eslovac: Bratislavský kraj, en alemany: Pressburger/Bratislavaer Landschaftsverband (fins 1919), en hongarès: Pozsonyi kerület) és una regió (kraj) de la República d'Eslovàquia.
Bratislava і Regió de Bratislava · Eslovàquia і Regió de Bratislava ·
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Bratislava і Regne d'Hongria · Eslovàquia і Regne d'Hongria ·
Revolució de Vellut
La Revolució de Vellut fou un procés pacífic iniciat el novembre de 1989 pel qual l'estat comunista de Txecoslovàquia va evolucionar tot aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc es va dissoldre en dos nous estats amb llurs sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, el 1993.
Bratislava і Revolució de Vellut · Eslovàquia і Revolució de Vellut ·
Riu Morava
El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.
Bratislava і Riu Morava · Eslovàquia і Riu Morava ·
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Bratislava і Rutènia · Eslovàquia і Rutènia ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Bratislava і Segona Guerra Mundial · Eslovàquia і Segona Guerra Mundial ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Bratislava і Tercer Reich · Eslovàquia і Tercer Reich ·
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Bratislava і Txèquia · Eslovàquia і Txèquia ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Bratislava і Txecoslovàquia · Eslovàquia і Txecoslovàquia ·
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Bratislava і Txecs · Eslovàquia і Txecs ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Bratislava і Ucraïna · Eslovàquia і Ucraïna ·
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Bratislava і Ucraïnesos · Eslovàquia і Ucraïnesos ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Bratislava і Unió Europea · Eslovàquia і Unió Europea ·
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bratislava і Eslovàquia
- Què tenen en comú Bratislava і Eslovàquia
- Semblances entre Bratislava і Eslovàquia
Comparació entre Bratislava і Eslovàquia
Bratislava té 277 relacions, mentre que Eslovàquia té 142. Com que tenen en comú 45, l'índex de Jaccard és 10.74% = 45 / (277 + 142).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bratislava і Eslovàquia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
