Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Botànica і Història de la botànica
Botànica і Història de la botànica tenen 87 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-l-Abbàs an-Nabatí, Ad-Dinawarí, Agricultura, Aimé Bonpland, Al-Àndalus, Albert el Gran, Alga, Andrea Cesalpino, Animals, Antiga Grècia, Antonie van Leeuwenhoek, Arabidopsis thaliana, Arbre, Aristòtil, Assíria, Augustin Pyramus de Candolle, Austràlia, Bacteris, Barbara McClintock, Bernard Palissy, Botànica, Botànica pura, Cambridge University Press, Carl von Linné, Carolus Clusius, Catolicisme, Cèl·lula, Ciència, Classificació de les plantes, Coralls, ..., Dacsa, Dioscòrides Pedaci, Ecologia, Edat mitjana, Empèdocles, Equisets, Espècie, Estats Units d'Amèrica, Evolució, Experiment, Falgueres, Ficologia, Filogènia, Fisiologia vegetal, Fitopatologia, Flora, Fongs, Galileo Galilei, Genoma, Geobotànica, Germinació, Giovanni Bodeo da Stapelio, Gregor Mendel, Herbari, Hipòtesi, Histologia, Ibn al-Baytar, Imperi Romà, Impremta, Itàlia, Jardí botànic, John Ray, Liquen, Magnoliòpsids, Marcello Malpighi, Marduk-Apal-Iddina II, Mètode científic, Mesopotàmia, Micologia, Microscopi, Molses, Monocotiledònies, Naturalis Historia, Nehemiah Grew, Oxigen, Paper, Pitagòrics, Planta criptògama, Planta medicinal, Plantes, Plini el Vell, Pol·len, Renaixement, Robert Hooke, Sistemàtica, Taxonomia, Teofrast. Ampliar l'índex (57 més) »
Abu-l-Abbàs an-Nabatí
Abu-l-Abbàs an-Nabatí, també conegut simplement com a an-Nabatí o com a Ibn ar-Rumiyya ('Fill de la cristiana') o encara com a al-Hàfidh ('Qui coneix l'Alcorà i la Tradició de memòria') (Sevilla, entre 1165 i 1172-Sevilla?, 1239 o 1240), va ser un botànic andalusí que aplicà l'observació i l'experimentació directa sobre les plantes.
Abu-l-Abbàs an-Nabatí і Botànica · Abu-l-Abbàs an-Nabatí і Història de la botànica ·
Ad-Dinawarí
Abu-Hanifa Àhmad ibn Dàwud ad-Dinawarí, o simplement ad-Dinawarí (815-896), va ser un científic kurd en llengua àrab que va tractar sobre astronomia, agricultura, botànica, metal·lúrgia geografia, matemàtica i història.
Ad-Dinawarí і Botànica · Ad-Dinawarí і Història de la botànica ·
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Botànica · Agricultura і Història de la botànica ·
Aimé Bonpland
Aimé Jacques Alexandre Bonpland (22 d'agost de 1773 – 4 de maig de 1858) va ser un explorador i botànic francès.
Aimé Bonpland і Botànica · Aimé Bonpland і Història de la botànica ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Botànica · Al-Àndalus і Història de la botànica ·
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Albert el Gran і Botànica · Albert el Gran і Història de la botànica ·
Alga
pmc.
Alga і Botànica · Alga і Història de la botànica ·
Andrea Cesalpino
Andrea Cesalpino (llatinitzat com Andreas Cæsalpinus) (Arezzo, 23 de febrer de 1524 o 1525 – 23 de febrer de 1603) va ser un metge, filòsof i botànic italià.
Andrea Cesalpino і Botànica · Andrea Cesalpino і Història de la botànica ·
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Animals і Botànica · Animals і Història de la botànica ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Botànica · Antiga Grècia і Història de la botànica ·
Antonie van Leeuwenhoek
Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construïr.
Antonie van Leeuwenhoek і Botànica · Antonie van Leeuwenhoek і Història de la botànica ·
Arabidopsis thaliana
Larabidopsis (Arabidopsis thaliana), és una planta amb flors de mida petita de la família de les brassicàcies, la mateixa família botànica que la col i la mostassa.
Arabidopsis thaliana і Botànica · Arabidopsis thaliana і Història de la botànica ·
Arbre
data.
Arbre і Botànica · Arbre і Història de la botànica ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Botànica · Aristòtil і Història de la botànica ·
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Botànica · Assíria і Història de la botànica ·
Augustin Pyramus de Candolle
Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 4 de febrer del 1778 - 9 de setembre del 1841), fou un botànic suís.
Augustin Pyramus de Candolle і Botànica · Augustin Pyramus de Candolle і Història de la botànica ·
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Austràlia і Botànica · Austràlia і Història de la botànica ·
Bacteris
lang.
Bacteris і Botànica · Bacteris і Història de la botànica ·
Barbara McClintock
Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902 - Huntington, 2 de setembre de 1992) fou una botànica, genetista especialitzada en citogenètica.
Barbara McClintock і Botànica · Barbara McClintock і Història de la botànica ·
Bernard Palissy
Bernard Palissy Bernard Palissy (Sant Avit, prop de La Capèla Biron (Òlt i Garona), cap a 1510 - París, 1589 o 1590) va ser un ceramista i científic francès, famós per haver maldat durant 16 anys per imitar la ceràmica xinesa.
Bernard Palissy і Botànica · Bernard Palissy і Història de la botànica ·
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Botànica і Botànica · Botànica і Història de la botànica ·
Botànica pura
La botànica pura estudia les plantes des d'un punt de vista purament teòric.
Botànica і Botànica pura · Botànica pura і Història de la botànica ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Botànica і Cambridge University Press · Cambridge University Press і Història de la botànica ·
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Botànica і Carl von Linné · Carl von Linné і Història de la botànica ·
Carolus Clusius
Charles de l'Écluse, L'Escluse, o Carolus Clusius (Arràs, 19 de febrer de 1526 – Leiden, 4 d'abril de 1609), Senyor de Watènes, va ser un botànic i metge flamenc, segurament el botànic més influent de tot el.
Botànica і Carolus Clusius · Carolus Clusius і Història de la botànica ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Botànica і Catolicisme · Catolicisme і Història de la botànica ·
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Botànica і Cèl·lula · Cèl·lula і Història de la botànica ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Botànica і Ciència · Ciència і Història de la botànica ·
Classificació de les plantes
La necessitat d'obtenir un ordre en l'enorme diversitat dels organismes vegetals o regne Plantae, es resol mitjançant els sistemes de classificació.
Botànica і Classificació de les plantes · Classificació de les plantes і Història de la botànica ·
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Botànica і Coralls · Coralls і Història de la botànica ·
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Botànica і Dacsa · Dacsa і Història de la botànica ·
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Botànica і Dioscòrides Pedaci · Dioscòrides Pedaci і Història de la botànica ·
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Botànica і Ecologia · Ecologia і Història de la botànica ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Botànica і Edat mitjana · Edat mitjana і Història de la botànica ·
Empèdocles
Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.
Botànica і Empèdocles · Empèdocles і Història de la botànica ·
Equisets
Equisetum és un gènere de plantes vasculars sense llavors, l'únic gènere actual de la família Equisetaceae i de l'ordre Equisetales dintre dels pteridòfits.
Botànica і Equisets · Equisets і Història de la botànica ·
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Botànica і Espècie · Espècie і Història de la botànica ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Botànica і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Història de la botànica ·
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Botànica і Evolució · Evolució і Història de la botànica ·
Experiment
consulta.
Botànica і Experiment · Experiment і Història de la botànica ·
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Botànica і Falgueres · Falgueres і Història de la botànica ·
Ficologia
La ficologia (del grec phykos, 'alga'; i λογία, 'estudi') és l'estudi científic de les algues.
Botànica і Ficologia · Ficologia і Història de la botànica ·
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Botànica і Filogènia · Filogènia і Història de la botànica ·
Fisiologia vegetal
En botànica, la fisiologia vegetal és l'estudi del funcionament, o fisiologia, de les plantes.
Botànica і Fisiologia vegetal · Fisiologia vegetal і Història de la botànica ·
Fitopatologia
Els nòduls a les arrels per l'Agrobacterium causen problemes a moltes plantesFitopatologia és la ciència agronòmica que estudia les afeccions i malalties de les plantes i les seves possibles correccions.
Botànica і Fitopatologia · Fitopatologia і Història de la botànica ·
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Botànica і Flora · Flora і Història de la botànica ·
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Botànica і Fongs · Fongs і Història de la botànica ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Botànica і Galileo Galilei · Galileo Galilei і Història de la botànica ·
Genoma
El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.
Botànica і Genoma · Genoma і Història de la botànica ·
Geobotànica
Autoretrat d'Alexander von Humboldt considerat el ''pare de la fitogeografia''. La geobotànica, fitogeografia, o geografia vegetal, és la branca de la biogeografia que estudia la distribució de les espècies vegetals sobre la Terra i allò que motiva aquesta distribució.
Botànica і Geobotànica · Geobotànica і Història de la botànica ·
Germinació
Llavors de gira-sol després d'haver passat tres dies de la germinació La germinació és el pas d'una llavor o una espora a planta, quan les condicions de temperatura, llum, humitat són adequades.
Botànica і Germinació · Germinació і Història de la botànica ·
Giovanni Bodeo da Stapelio
Giovanni Bodeo da Stapelio, o da Stapel (segles XII-XIII) va ser un botànic italià conegut pels seus comentaris, dibuixos i ampliació, feta cap a l'any 1200, de la versió llatina de l'obra Historia plantarum de Teofrast.
Botànica і Giovanni Bodeo da Stapelio · Giovanni Bodeo da Stapelio і Història de la botànica ·
Gregor Mendel
Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 o 22 de juliol de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.
Botànica і Gregor Mendel · Gregor Mendel і Història de la botànica ·
Herbari
Exemplar d'herbari de ''Vitellaria paradoxa'' adequadament fixat en un full de paper, amb una etiqueta d'identificació En botànica, un herbari és una col·lecció d'espècimens de plantes, o parts de plantes, preservades, dessecades, identificades i acompanyades d'informació crítica sobre el lloc de col·lecció, nom vulgar i usos.
Botànica і Herbari · Herbari і Història de la botànica ·
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Botànica і Hipòtesi · Hipòtesi і Història de la botànica ·
Histologia
Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.
Botànica і Histologia · Història de la botànica і Histologia ·
Ibn al-Baytar
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad Diyà-ad-Din al-Malaqí, conegut com a Ibn al-Baytar (c. 1188-1248) va ser un botànic andalusí musulmà, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus.
Botànica і Ibn al-Baytar · Història de la botànica і Ibn al-Baytar ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Botànica і Imperi Romà · Història de la botànica і Imperi Romà ·
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Botànica і Impremta · Història de la botànica і Impremta ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Botànica і Itàlia · Història de la botànica і Itàlia ·
Jardí botànic
Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.
Botànica і Jardí botànic · Història de la botànica і Jardí botànic ·
John Ray
John Ray (Black Notley, Essex, 29 de novembre de 1627 o 1628 - Black Notley, 17 de gener de 1705) va ser un eminent botànic anglès.
Botànica і John Ray · Història de la botànica і John Ray ·
Liquen
Liquen sobre l'escorça d'un arbre. ''Xanthoria parietina'' Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri.
Botànica і Liquen · Història de la botànica і Liquen ·
Magnoliòpsids
Els magnoliòpsids (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe d'angiospermes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta).
Botànica і Magnoliòpsids · Història de la botànica і Magnoliòpsids ·
Marcello Malpighi
Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi.
Botànica і Marcello Malpighi · Història de la botànica і Marcello Malpighi ·
Marduk-Apal-Iddina II
Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.
Botànica і Marduk-Apal-Iddina II · Història de la botànica і Marduk-Apal-Iddina II ·
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Botànica і Mètode científic · Història de la botànica і Mètode científic ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Botànica і Mesopotàmia · Història de la botànica і Mesopotàmia ·
Micologia
Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.
Botànica і Micologia · Història de la botànica і Micologia ·
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Botànica і Microscopi · Història de la botànica і Microscopi ·
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Botànica і Molses · Història de la botànica і Molses ·
Monocotiledònies
Les monocotiledònies (Monocotyledoneae) són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors.
Botànica і Monocotiledònies · Història de la botànica і Monocotiledònies ·
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Botànica і Naturalis Historia · Història de la botànica і Naturalis Historia ·
Nehemiah Grew
Nehemiah Grew (Mancetter Parish, Warwickshire setembre de 1641 – Londres, 25 de març de 1712) va ser un fisiòleg vegetal anglès considerat el fundador de la fisiologia vegetal Es va graduar a al Pembroke College de Cambridge el 1661 i deu anys més tard es doctorà en medicina a la Universitat de Leiden.
Botànica і Nehemiah Grew · Història de la botànica і Nehemiah Grew ·
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Botànica і Oxigen · Història de la botànica і Oxigen ·
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Botànica і Paper · Història de la botànica і Paper ·
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Botànica і Pitagòrics · Història de la botànica і Pitagòrics ·
Planta criptògama
''Polystichum setiferum'', una falguera ''Grimmia pulvinata'', una molsa ''Pelvetia canaliculata'', una alga El bolet de pi (''Hypholoma fasciculare''), un fong El nom criptògames (Cryptogamae) és un terme botànic de la taxonomia linneana.
Botànica і Planta criptògama · Història de la botànica і Planta criptògama ·
Planta medicinal
Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.
Botànica і Planta medicinal · Història de la botànica і Planta medicinal ·
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Botànica і Plantes · Història de la botànica і Plantes ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Botànica і Plini el Vell · Història de la botànica і Plini el Vell ·
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Botànica і Pol·len · Història de la botànica і Pol·len ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Botànica і Renaixement · Història de la botànica і Renaixement ·
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Botànica і Robert Hooke · Història de la botànica і Robert Hooke ·
Sistemàtica
La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.
Botànica і Sistemàtica · Història de la botànica і Sistemàtica ·
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Botànica і Taxonomia · Història de la botànica і Taxonomia ·
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Botànica і Història de la botànica
- Què tenen en comú Botànica і Història de la botànica
- Semblances entre Botànica і Història de la botànica
Comparació entre Botànica і Història de la botànica
Botànica té 277 relacions, mentre que Història de la botànica té 394. Com que tenen en comú 87, l'índex de Jaccard és 12.97% = 87 / (277 + 394).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Botànica і Història de la botànica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
