Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bosó і Física

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Bosó і Física

Bosó vs. Física

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein. La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Similituds entre Bosó і Física

Bosó і Física tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Accelerador de partícules, Albert Einstein, Antipartícula, Bosó de Higgs, Càrrega elèctrica, Condensat de Bose-Einstein, Constant de Boltzmann, Constant de Planck, Desintegració β, Electró-volt, Electromagnetisme, Energia, Espín, Física de partícules, Fermió, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Freqüència, Interacció electrofeble, Llum, Massa, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Moment angular, Murray Gell-Mann, Neutrí, Neutró, Partícula elemental, Premi Nobel de Física, ..., Protó, Quark, Radiació electromagnètica, Relativitat general, Supersimetria, Temperatura, Trencament espontani de simetria, Ultraviolat, Velocitat de la llum. Ampliar l'índex (9 més) »

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Accelerador de partícules і Bosó · Accelerador de partícules і Física · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Albert Einstein і Bosó · Albert Einstein і Física · Veure més »

Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Antipartícula і Bosó · Antipartícula і Física · Veure més »

Bosó de Higgs

Sense descripció.

Bosó і Bosó de Higgs · Bosó de Higgs і Física · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Bosó і Càrrega elèctrica · Càrrega elèctrica і Física · Veure més »

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).

Bosó і Condensat de Bose-Einstein · Condensat de Bose-Einstein і Física · Veure més »

Constant de Boltzmann

La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.

Bosó і Constant de Boltzmann · Constant de Boltzmann і Física · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Bosó і Constant de Planck · Constant de Planck і Física · Veure més »

Desintegració β

Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.

Bosó і Desintegració β · Desintegració β і Física · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Bosó і Electró-volt · Electró-volt і Física · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Bosó і Electromagnetisme · Electromagnetisme і Física · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Bosó і Energia · Energia і Física · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Bosó і Espín · Espín і Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Bosó і Física de partícules · Física і Física de partícules · Veure més »

Fermió

Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.

Bosó і Fermió · Física і Fermió · Veure més »

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Bosó і Força nuclear feble · Física і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Bosó і Força nuclear forta · Física і Força nuclear forta · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Bosó і Forces fonamentals · Física і Forces fonamentals · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Bosó і Freqüència · Física і Freqüència · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Bosó і Interacció electrofeble · Física і Interacció electrofeble · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Bosó і Llum · Física і Llum · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Bosó і Massa · Física і Massa · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Bosó і Mecànica quàntica · Física і Mecànica quàntica · Veure més »

Model estàndard de física de partícules

alt.

Bosó і Model estàndard de física de partícules · Física і Model estàndard de física de partícules · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Bosó і Moment angular · Física і Moment angular · Veure més »

Murray Gell-Mann

Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.

Bosó і Murray Gell-Mann · Física і Murray Gell-Mann · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Bosó і Neutrí · Física і Neutrí · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Bosó і Neutró · Física і Neutró · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Bosó і Partícula elemental · Física і Partícula elemental · Veure més »

Premi Nobel de Física

Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.

Bosó і Premi Nobel de Física · Física і Premi Nobel de Física · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Bosó і Protó · Física і Protó · Veure més »

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Bosó і Quark · Física і Quark · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Bosó і Radiació electromagnètica · Física і Radiació electromagnètica · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Bosó і Relativitat general · Física і Relativitat general · Veure més »

Supersimetria

La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.

Bosó і Supersimetria · Física і Supersimetria · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Bosó і Temperatura · Física і Temperatura · Veure més »

Trencament espontani de simetria

Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.

Bosó і Trencament espontani de simetria · Física і Trencament espontani de simetria · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Bosó і Ultraviolat · Física і Ultraviolat · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Bosó і Velocitat de la llum · Física і Velocitat de la llum · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Bosó і Física

Bosó té 95 relacions, mentre que Física té 283. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 10.32% = 39 / (95 + 283).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Bosó і Física. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »