Accés més ràpid que el navegador!
82 les relacions: Alfons el Benigne, Arnau de Vilanova, Arquebisbat de Tarragona, Arxidiòcesi de Toledo, Barcelona, Baronia d'Entença, Beat, Beatriu I de Provença, Blanca d'Aragó, Carles I d'Anjou, Carles I d'Hongria, Carles II d'Anjou, Casal de Barcelona, Comtat d'Empúries, Comtat de Prades, Comtat de Ribagorça, Comte, Constança d'Aragó i d'Anjou, Corona d'Aragó, Dècada del 1300, Dinastia d'Anjou, Elionor de Castella i de Portugal, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Església Catòlica Romana, Esteve V d'Hongria, Felip I de Tàrent, Frederic I d'Habsburg, Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Just, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan Manuel de Castella, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Maria Arpad d'Hongria, Maria d'Aragó i d'Anjou, Messina, Monestir de Santes Creus, Montblanc, Nàpols, Orde de Montesa, Patriarca d'Alexandria, Pere d'Aragó i d'Anjou, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Regne d'Aragó, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Robert I de Nàpols, Roger de Llúria, Sanç IV de Castella, ..., Santa Maria de Sixena, Santa Maria de Vilabertran, Sàpiens, Tortosa, Tractat de Cefalù, Vescomtat de Rocabertí, Vilabertran, 12 de novembre, 1283, 1284, 1295, 1296, 1299, 13 d'octubre, 1300, 1302, 1304, 1305, 1307, 1310, 1315, 1327, 1330, 1331, 1334, 1336, 1347, 1348, 1353, 1366, 1381, 29 d'octubre. Ampliar l'índex (32 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Alfons el Benigne · Veure més »
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Arnau de Vilanova · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Baronia d'Entença · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Beat · Veure més »
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Beatriu I de Provença · Veure més »
Blanca d'Aragó
Tron d'abadessa del monestir de Sixena de Blanca d'Aragó, al Museu de Lleida Blanca d'Aragó (vers 1302 - Barcelona 1348) fou una religiosa de la Corona d'Aragó, abadessa del monestir de Sixena i filla del rei Jaume II d'Aragó, anomenat el Just, i de Blanca de Nàpols.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Blanca d'Aragó · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Casal de Barcelona · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Comtat de Prades · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Comte · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Corona d'Aragó · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Dècada del 1300 · Veure més »
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Dinastia d'Anjou · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Església Catòlica Romana · Veure més »
Esteve V d'Hongria
Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Esteve V d'Hongria · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Felip I de Tàrent · Veure més »
Frederic I d'Habsburg
Frederic I d'Habsburg dit Frederic el Bell (alemany Friedrich der Schöne), nascut el 1286 a Viena, i mort el 13 de gener de 1330 a Gutenstein (Baixa Àustria), fou anti-rei dels Romans, és a dir pretendent però no elegit, i pretendent al títol d'Emperador del Sacre Imperi de 1314 a 1322.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Frederic I d'Habsburg · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Jaume el Just · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Joan Manuel de Castella · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Maria d'Aragó i d'Anjou
Maria d'Aragó i d'Anjou (1299 – Barcelona, 1347) fou princesa d'Aragó.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Maria d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Messina · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Montblanc · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Nàpols · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Orde de Montesa · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Regne de Sicília · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Robert I de Nàpols · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Blanca de Nàpols і Roger de Llúria · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Sanç IV de Castella · Veure més »
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Santa Maria de Sixena · Veure més »
Santa Maria de Vilabertran
Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).
Nou!!: Blanca de Nàpols і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Sàpiens · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Tortosa · Veure més »
Tractat de Cefalù
El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Tractat de Cefalù · Veure més »
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »
Vilabertran
Vilabertran és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a l'est de Figueres, entre els cursos dels rius Muga, al nord, i, Manol, al sud.
Nou!!: Blanca de Nàpols і Vilabertran · Veure més »
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 12 de novembre · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1283 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1284 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1296 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1299 · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 13 d'octubre · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1300 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1302 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1305 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1307 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1310 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1315 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1327 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1330 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1331 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1334 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1336 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1347 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1348 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1353 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1366 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 1381 · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blanca de Nàpols і 29 d'octubre · Veure més »
