Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat
Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Anglicanisme, Apòstol, Arquebisbat de París, Arquebisbe, Assumpció de Maria, Baptisme, Bisbat de Roma, Cardenal, Cúria Pontifícia, Codi de dret canònic, Col·legi Cardenalici, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Crisma, Diaca, Diòcesi, Dret canònic, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Esglésies Catòliques Orientals, Imperi Romà d'Orient, Infal·libilitat pontifical, Joan Pau II, Lleó XIII, Mare de Déu, Metropolità, Missa, Orde sacerdotal, Papa, Patriarca, ..., Pius XII, Sagrament, Sant Pere, Santa Seu, Solideu, Teologia. Ampliar l'índex (6 més) »
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Anglicanisme і Bisbe (Església Catòlica) · Anglicanisme і Història del papat ·
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Apòstol і Bisbe (Església Catòlica) · Apòstol і Història del papat ·
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Arquebisbat de París і Bisbe (Església Catòlica) · Arquebisbat de París і Història del papat ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Bisbe (Església Catòlica) · Arquebisbe і Història del papat ·
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Assumpció de Maria і Bisbe (Església Catòlica) · Assumpció de Maria і Història del papat ·
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Baptisme і Bisbe (Església Catòlica) · Baptisme і Història del papat ·
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Bisbat de Roma і Bisbe (Església Catòlica) · Bisbat de Roma і Història del papat ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Bisbe (Església Catòlica) і Cardenal · Cardenal і Història del papat ·
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Bisbe (Església Catòlica) і Cúria Pontifícia · Cúria Pontifícia і Història del papat ·
Codi de dret canònic
El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.
Bisbe (Església Catòlica) і Codi de dret canònic · Codi de dret canònic і Història del papat ·
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Bisbe (Església Catòlica) і Col·legi Cardenalici · Col·legi Cardenalici і Història del papat ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Bisbe (Església Catòlica) і Concili Vaticà I · Concili Vaticà I і Història del papat ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Bisbe (Església Catòlica) і Concili Vaticà II · Concili Vaticà II і Història del papat ·
Crisma
Gerra de vidre que conté crisma. El vidre té gravades les lletres SC referents a ''sanctum chrisma''. El crisma (Paraula grega que literalment significa "unció"), també anomenada mirra (myron), "oli d'unció sagrada", o "oli consagrat", és un oli consagrat utilitzat en l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa Oriental, la Comunió Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església Apostòlica Armenia, l'Església Assíria Oriental, i l'Església Luterana Nòrdica, en l'administració d'alguns sagraments i funcions eclesiàstiques.
Bisbe (Església Catòlica) і Crisma · Crisma і Història del papat ·
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Bisbe (Església Catòlica) і Diaca · Diaca і Història del papat ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Bisbe (Església Catòlica) і Diòcesi · Diòcesi і Història del papat ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Bisbe (Església Catòlica) і Dret canònic · Dret canònic і Història del papat ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Bisbe (Església Catòlica) і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Història del papat ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Bisbe (Església Catòlica) і Església Ortodoxa · Església Ortodoxa і Història del papat ·
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Bisbe (Església Catòlica) і Esglésies Catòliques Orientals · Esglésies Catòliques Orientals і Història del papat ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Bisbe (Església Catòlica) і Imperi Romà d'Orient · Història del papat і Imperi Romà d'Orient ·
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Bisbe (Església Catòlica) і Infal·libilitat pontifical · Història del papat і Infal·libilitat pontifical ·
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Bisbe (Església Catòlica) і Joan Pau II · Història del papat і Joan Pau II ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Bisbe (Església Catòlica) і Lleó XIII · Història del papat і Lleó XIII ·
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Bisbe (Església Catòlica) і Mare de Déu · Història del papat і Mare de Déu ·
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Bisbe (Església Catòlica) і Metropolità · Història del papat і Metropolità ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Bisbe (Església Catòlica) і Missa · Història del papat і Missa ·
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Bisbe (Església Catòlica) і Orde sacerdotal · Història del papat і Orde sacerdotal ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Bisbe (Església Catòlica) і Papa · Història del papat і Papa ·
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Bisbe (Església Catòlica) і Patriarca · Història del papat і Patriarca ·
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Bisbe (Església Catòlica) і Pius XII · Història del papat і Pius XII ·
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Bisbe (Església Catòlica) і Sagrament · Història del papat і Sagrament ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Bisbe (Església Catòlica) і Sant Pere · Història del papat і Sant Pere ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Bisbe (Església Catòlica) і Santa Seu · Història del papat і Santa Seu ·
Solideu
Joan Pau II amb solideu. El solideu (del lat. soli Deo (sublatus), ‘(tret) només davant Déu’) és un casquet de seda que porten el papa, els bisbes i alguns eclesiàstics per cobrir-se el cap.
Bisbe (Església Catòlica) і Solideu · Història del papat і Solideu ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Bisbe (Església Catòlica) і Teologia · Història del papat і Teologia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat
- Què tenen en comú Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat
- Semblances entre Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat
Comparació entre Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat
Bisbe (Església Catòlica) té 103 relacions, mentre que Història del papat té 1054. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 3.11% = 36 / (103 + 1054).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
