Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bisbat de Girona і Castell d'Aro
Bisbat de Girona і Castell d'Aro tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Art romànic, Baix Empordà, Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro), Campanar, Delme, Ermessenda de Carcassona, Fogatge, Girona, Municipi, Nau (arquitectura), Pere de Carcassona, Platja de Fenals, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro.
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Art romànic і Bisbat de Girona · Art romànic і Castell d'Aro ·
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Baix Empordà і Bisbat de Girona · Baix Empordà і Castell d'Aro ·
Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)
Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis) és una de les quatre antigues parròquies integrants de l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro, format el per segregació de Castell d'Aro, a la Vall d'Aro (Baix Empordà).
Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro) і Bisbat de Girona · Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro) і Castell d'Aro ·
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Bisbat de Girona і Campanar · Campanar і Castell d'Aro ·
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Bisbat de Girona і Delme · Castell d'Aro і Delme ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Castell d'Aro і Ermessenda de Carcassona ·
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Bisbat de Girona і Fogatge · Castell d'Aro і Fogatge ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Bisbat de Girona і Girona · Castell d'Aro і Girona ·
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Bisbat de Girona і Municipi · Castell d'Aro і Municipi ·
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Bisbat de Girona і Nau (arquitectura) · Castell d'Aro і Nau (arquitectura) ·
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Bisbat de Girona і Pere de Carcassona · Castell d'Aro і Pere de Carcassona ·
Platja de Fenals
La platja de Fenals és una platja situada al terme municipal de Lloret de Mar (comarca de la Selva), a la Costa Brava Sud, entre la platja de sa Boadella i la platja de Lloret (no confondre-la amb la denominació de Platja d'Aro fins a mitjans del S. XX: Barri de Fenals o Fenals d'Aro) És una platja de sorra gruixuda, d'uns 700 metres de llargada i un 10% de pendent.
Bisbat de Girona і Platja de Fenals · Castell d'Aro і Platja de Fenals ·
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Bisbat de Girona і Sant Feliu de Guíxols · Castell d'Aro і Sant Feliu de Guíxols ·
Santa Cristina d'Aro
Santa Cristina d'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Bisbat de Girona і Santa Cristina d'Aro · Castell d'Aro і Santa Cristina d'Aro ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbat de Girona і Castell d'Aro
- Què tenen en comú Bisbat de Girona і Castell d'Aro
- Semblances entre Bisbat de Girona і Castell d'Aro
Comparació entre Bisbat de Girona і Castell d'Aro
Bisbat de Girona té 406 relacions, mentre que Castell d'Aro té 55. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 3.04% = 14 / (406 + 55).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbat de Girona і Castell d'Aro. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
