Similituds entre Biologia і Zoologia
Biologia і Zoologia tenen 63 coses en comú (en Uniopèdia): Alexander von Humboldt, Anatomia, Anatomia comparada, Andreas Vesal, Animals, Aristòtil, Àcid desoxiribonucleic, Biogeografia, Biologia cel·lular, Biologia del desenvolupament, Biologia evolutiva, Biologia molecular, Bioquímica, Botànica, Carl von Linné, Charles Robert Darwin, Cladística, Classificació científica, Ecologia, Ecologia del comportament, Ecosistema, Embriologia, Empirisme, Espècie, Essencialisme, Etologia, Evolució, Extinció, Fòssil, Filogènia, ..., Fisiologia, Fisiologia animal, Fisiologia humana, Francis Crick, Galè, Genètica, Genètica de poblacions, Genètica molecular, Generació espontània, Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, Gregor Mendel, Hàbitat, Herència, Herpetologia, Història del pensament evolucionista, Història natural, Immunologia, James Dewey Watson, Jean-Baptiste Lamarck, Mastologia, Món grecoromà, Microscòpia, Ornitologia, Paleontologia, Renaixement, Reproducció, Síntesi evolutiva moderna, Selecció natural, Sistemàtica, Taxonomia, Teoria cel·lular, Teoria microbiana de la malaltia, William Harvey. Ampliar l'índex (33 més) »
Alexander von Humboldt
Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.
Alexander von Humboldt і Biologia · Alexander von Humboldt і Zoologia ·
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Anatomia і Biologia · Anatomia і Zoologia ·
Anatomia comparada
La anatomia comparada considera cada ésser un sistema únic, un conjunt on les diverses parts que el componen es corresponen i es condicionen, per reaccions recíproques.
Anatomia comparada і Biologia · Anatomia comparada і Zoologia ·
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.
Andreas Vesal і Biologia · Andreas Vesal і Zoologia ·
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Animals і Biologia · Animals і Zoologia ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Biologia · Aristòtil і Zoologia ·
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Àcid desoxiribonucleic і Biologia · Àcid desoxiribonucleic і Zoologia ·
Biogeografia
gal·lès nascut el 1823 La biogeografia és la part de la geografia que estudia la distribució dels éssers vius sobre la Terra i les condicions en les quals aquests es desenvolupen.
Biogeografia і Biologia · Biogeografia і Zoologia ·
Biologia cel·lular
La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).
Biologia і Biologia cel·lular · Biologia cel·lular і Zoologia ·
Biologia del desenvolupament
''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.
Biologia і Biologia del desenvolupament · Biologia del desenvolupament і Zoologia ·
Biologia evolutiva
La biologia evolutiva és la part de la biologia que estudia l'evolució.
Biologia і Biologia evolutiva · Biologia evolutiva і Zoologia ·
Biologia molecular
La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.
Biologia і Biologia molecular · Biologia molecular і Zoologia ·
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Biologia і Bioquímica · Bioquímica і Zoologia ·
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Biologia і Botànica · Botànica і Zoologia ·
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Biologia і Carl von Linné · Carl von Linné і Zoologia ·
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Biologia і Charles Robert Darwin · Charles Robert Darwin і Zoologia ·
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Biologia і Cladística · Cladística і Zoologia ·
Classificació científica
La jerarquia dels vuit nivells principals de la classificació biològica. No s'hi mostren els nivells menors intermedis La classificació científica o classificació biològica és un mètode utilitzat pels biòlegs per agrupar i categoritzar espècies d'organismes.
Biologia і Classificació científica · Classificació científica і Zoologia ·
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Biologia і Ecologia · Ecologia і Zoologia ·
Ecologia del comportament
Lecologia del comportament és la ciència que estudia les bases evolutives pel comportament animal (etologia) que es deguin a les pressions ecològiques.
Biologia і Ecologia del comportament · Ecologia del comportament і Zoologia ·
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Biologia і Ecosistema · Ecosistema і Zoologia ·
Embriologia
L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.
Biologia і Embriologia · Embriologia і Zoologia ·
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Biologia і Empirisme · Empirisme і Zoologia ·
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Biologia і Espècie · Espècie і Zoologia ·
Essencialisme
L'essencialisme és un concepte que considera que els individus es classifiquen segons l'essència que els fa pertànyer a una classe determinada, un conjunt de trets que no sols el fan existir sinó ser el que és i com és.
Biologia і Essencialisme · Essencialisme і Zoologia ·
Etologia
L'etologia (del grec «ηθος» ethos, costum, i «λóγος» logos, raonament, estudi, ciència) és la branca de la biologia i de la psicologia experimental que estudia el comportament dels animals en llibertat o en condicions de laboratori, encara que són més coneguts pels estudis de camp.
Biologia і Etologia · Etologia і Zoologia ·
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Biologia і Evolució · Evolució і Zoologia ·
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Biologia і Extinció · Extinció і Zoologia ·
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Biologia і Fòssil · Fòssil і Zoologia ·
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Biologia і Filogènia · Filogènia і Zoologia ·
Fisiologia
La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).
Biologia і Fisiologia · Fisiologia і Zoologia ·
Fisiologia animal
La fisiologia animal és la ciència que s'ocupa de l'estudi de com funcionen i com realitzen les funcions els éssers vius (concretament els animals).
Biologia і Fisiologia animal · Fisiologia animal і Zoologia ·
Fisiologia humana
La fisiologia humana és la ciència que s'ocupa de les funcions humanes bioquímiques, físiques i mecàniques quan l'organisme té bona salut, dels seus òrgans i de les cèl·lules que els componen.
Biologia і Fisiologia humana · Fisiologia humana і Zoologia ·
Francis Crick
Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura molecular de l'ADN el 1953, al costat de James Dewey Watson i Maurice Wilkins.
Biologia і Francis Crick · Francis Crick і Zoologia ·
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Biologia і Galè · Galè і Zoologia ·
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Biologia і Genètica · Genètica і Zoologia ·
Genètica de poblacions
La genètica de poblacions és l'estudi de la distribució dels al·lels i dels canvis en la seva freqüència.
Biologia і Genètica de poblacions · Genètica de poblacions і Zoologia ·
Genètica molecular
La genètica molecular és un camp de la biologia que estudia l'estructura i funció dels gens a nivell molecular.
Biologia і Genètica molecular · Genètica molecular і Zoologia ·
Generació espontània
Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa manera en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.
Biologia і Generació espontània · Generació espontània і Zoologia ·
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (Montbard, 7 de setembre de 1707 - París, 16 d'abril de 1788), va ser un naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès.
Biologia і Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon · Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon і Zoologia ·
Gregor Mendel
Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 o 22 de juliol de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.
Biologia і Gregor Mendel · Gregor Mendel і Zoologia ·
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Biologia і Hàbitat · Hàbitat і Zoologia ·
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Biologia і Herència · Herència і Zoologia ·
Herpetologia
L'herpetologia (del grec ἑρπετον "animal o ésser que repta" i λογος "estudi, coneixement") és la branca de la zoologia que estudia els tetràpodes poiquiloterms (rèptils i amfibis), incloent-hi la seva taxonomia, ecologia, comportament, fisiologia, anatomia i paleontologia.
Biologia і Herpetologia · Herpetologia і Zoologia ·
Història del pensament evolucionista
XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home. El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans.
Biologia і Història del pensament evolucionista · Història del pensament evolucionista і Zoologia ·
Història natural
Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.
Biologia і Història natural · Història natural і Zoologia ·
Immunologia
Immunoglobulina G, un tipus d'anticòs La immunologia és l'estudi de les bases biològiques i bioquímiques dels mecanismes de defensa del cos contra patògens, com ara bacteris, virus i fongs, o altres substàncies alienes, com ara toxines i verins.
Biologia і Immunologia · Immunologia і Zoologia ·
James Dewey Watson
James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoidal de la molècula de l'ADN.
Biologia і James Dewey Watson · James Dewey Watson і Zoologia ·
Jean-Baptiste Lamarck
Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals.
Biologia і Jean-Baptiste Lamarck · Jean-Baptiste Lamarck і Zoologia ·
Mastologia
La mastologia o teriologia és la ciència que estudia els mamífers, una classe de vertebrats amb característiques com ara un metabolisme homeoterm, pèl, un cor amb quatre cambres, i un sistema nerviós complex.
Biologia і Mastologia · Mastologia і Zoologia ·
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Biologia і Món grecoromà · Món grecoromà і Zoologia ·
Microscòpia
Imatge de pol·len amb un microscopi electrònic d'escaneig Examen microscòpic en un laboratori bioquímic La microscòpia és el conjunt de tècniques i mètodes destinats a fer visibles determinats objectes d'estudi que per la seva petita grandària no són visibles a l'ull nu, és a dir, estan fora del rang de resolució de l'ull humà normal.
Biologia і Microscòpia · Microscòpia і Zoologia ·
Ornitologia
L'ornitologia (del grec "ὄρνις - ὄρνιθος", "ornis - ornithos", 'ocell' i λόγος "logos", 'estudi o ciència') és la branca de la zoologia dedicada a l'estudi científic dels ocells.
Biologia і Ornitologia · Ornitologia і Zoologia ·
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Biologia і Paleontologia · Paleontologia і Zoologia ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Biologia і Renaixement · Renaixement і Zoologia ·
Reproducció
aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.
Biologia і Reproducció · Reproducció і Zoologia ·
Síntesi evolutiva moderna
La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.
Biologia і Síntesi evolutiva moderna · Síntesi evolutiva moderna і Zoologia ·
Selecció natural
Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.
Biologia і Selecció natural · Selecció natural і Zoologia ·
Sistemàtica
La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.
Biologia і Sistemàtica · Sistemàtica і Zoologia ·
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Biologia і Taxonomia · Taxonomia і Zoologia ·
Teoria cel·lular
La teoria cel·lular és una branca fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes tenen en la constitució de la vida.
Biologia і Teoria cel·lular · Teoria cel·lular і Zoologia ·
Teoria microbiana de la malaltia
Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut') són la causa d'una àmplia gamma de malalties.
Biologia і Teoria microbiana de la malaltia · Teoria microbiana de la malaltia і Zoologia ·
William Harvey
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Biologia і Zoologia
- Què tenen en comú Biologia і Zoologia
- Semblances entre Biologia і Zoologia
Comparació entre Biologia і Zoologia
Biologia té 244 relacions, mentre que Zoologia té 94. Com que tenen en comú 63, l'índex de Jaccard és 18.64% = 63 / (244 + 94).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Biologia і Zoologia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: