Biocronologia і Principi de superposició d'estrats

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Biocronologia і Principi de superposició d'estrats

Biocronologia vs. Principi de superposició d'estrats

La biocronologia és la part de la Paleontologia que estudia quan van viure les entitats paleobiològiques (éssers ja extingits que coneixem pels seus fòssils), la seva ordenació temporal i la datació d'esdeveniments biòtics del passat. També s'anomena biocronologia a l'estimació de l'edat biològica (ontogènica) dels individus actuals o pretèrits, és la Biocronologia Biològica. Hi pot haver confusió entre els termes biocronologia i bioestratigrafia, però la biocronologia s'ocupa de fòssils o de les entitats biològiques que van viure en el passat, mentre que la bioestratigrafia es refereix als cossos de roca que contenen fòssils. Conjuntament amb la tafonomia i la paleobiologia, la biocronologia és una de les tres divisions de la Paleontologia. En biocronologia, l'ordenació temporal de tàxons extints es basa en els processos irreversibles filogenètics (evolutius). Les dades seran més precises com més línies filogenètiques diferents puguin analitzar-se en el conjunt d'associacions que es comparin. Aquestes relacions es contrasten amb les dades aportades per la bioestratigrafia (superposició física o successió topològica dels fòssils als estrats) i les datacions absolutes per radioisòtops. Un altre aspecte de l'establiment de successions biocronològiques és la informació aportada per la tafonomia, que estableix criteris de successió temporal per a fòssils reelaborats (reworked fossils, aquells que han estat remobilitzats del seu emplaçament original, per erosió i acumulació secundària, i els trobem barrejats amb fòssils més joves en capes més recents), fins i tot identificant fòssils d'intervals temporals dels quals localment no existeix registre estratigràfic. estratigràfica d'una roca del Juràssic que ha quedat exposada a makhtesh Gadol, Israel. Com que no hi ha inversió de estrats, la roca inferior és més antiga que la superior pel principi de superposició. La llei de superposició d'estrats o principi de superposició d'estrats és un axioma clau basat en observacions de la història natural, i el principi fundacional de l'estratigrafia sedimentària i pel mateix d'altres ciències naturals dependents de la geologia: El principi va ser proposat inicialment en el pel geòleg persa Avicenna (Ibn Sina), i va ser posteriorment reformulada de forma més clara en el per a científic danès Niels Stensen.

Falla

Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.

Biocronologia і Falla · Falla і Principi de superposició d'estrats · Veure més »

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Biocronologia і Fòssil · Fòssil і Principi de superposició d'estrats · Veure més »

Plec

Plec a la Ribera Alta Diagrama d'un plec anticlinal amb les principals parts Els plecs o plegaments en la geologia són deformacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió.

Biocronologia і Plec · Plec і Principi de superposició d'estrats · Veure més »