Taula de continguts
220 les relacions: Aire, Alan Guth, Albert Einstein, Alcorà, Aleksandr Frídman, Aleksei Starobinski, Alemanya, Andrei Sàkharov, Anglaterra, Anihilació, Antimatèria, Arno Allan Penzias, Època de Planck, Barió, Bariogènesi, BBC, Big Crunch, Big Rip, Budisme, Budisme Zen, Cambridge University Press, Càbala, Cúmul de galàxies, Cúmul globular, COBE, Condicions de Sàkharov, Constant cosmològica, Constant de Hubble, Cos negre, Cosmologia, Creació, Creacionisme, Cronologia de la cosmologia, Curvatura, Dècada del 1990, Decisió per consens, Defecte topològic, Deisme, Densitat, Densitat crítica, Desplaçament cap al roig, Determinisme, Deuteri, Edwin Hubble, Efecte Doppler, Electró, Electró-volt, Electromagnetisme, Element químic, Energia del buit, ... Ampliar l'índex (170 més) »
- Fenòmens astronòmics
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Big Bang і Aire
Alan Guth
Alan Guth Harvey (nascut el 27 de febrer de 1947) és un físic teòric i cosmòleg estatunidenc.
Veure Big Bang і Alan Guth
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Big Bang і Albert Einstein
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Big Bang і Alcorà
Aleksandr Frídman
Aleksandr Aleksàndrovitx Frídman Алекса́ндр Алекса́ндрович Фри́дман, conegut internacionalment com a Alexander Friedmann (Sant Petersburg, 16 de juny de 1888 - Leningrad, 16 de setembre de 1925), va ser un físic i matemàtic rus.
Veure Big Bang і Aleksandr Frídman
Aleksei Starobinski
(Алексе́й Алекса́ндрович Староби́нский) va ser un astrofísic i cosmòleg rus.
Veure Big Bang і Aleksei Starobinski
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Big Bang і Alemanya
Andrei Sàkharov
, nom complet amb patronímic Andrei Dmítrievitx Sàkharov,fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident en determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
Veure Big Bang і Andrei Sàkharov
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Big Bang і Anglaterra
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Veure Big Bang і Anihilació
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Veure Big Bang і Antimatèria
Arno Allan Penzias
Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Veure Big Bang і Arno Allan Penzias
Època de Planck
L'època de Planck, en cosmologia, és el més primer període en la història de l'univers, el que s'esdevingué entre zero i 10-43 segons (un temps de Planck).
Veure Big Bang і Època de Planck
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Big Bang і Barió
Bariogènesi
En cosmologia, la bariogènesi és un terme genèric utilitzat per a referir-se als hipotètics processos físics que podrien haver produït una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creació de l'univers, resultant en quantitats elevades de matèria ordinària residual en l'Univers avui dia.
Veure Big Bang і Bariogènesi
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Veure Big Bang і BBC
Big Crunch
En cosmologia, el Big Crunch o gran col·lapse és una de les hipòtesis sobre el futur de l'Univers.
Veure Big Bang і Big Crunch
Big Rip
El big rip, gran esquinç o teoria de la gran extensió és una hipòtesi cosmològica sobre el destí final de l'univers, segons la qual, tota la matèria que compon l'univers, des dels estels i les galàxies fins als àtoms i les partícules subatòmiques, s'està separant progressivament a causa de l'expansió de l'univers i aquest procés es prolongarà indefinidament en el futur.
Veure Big Bang і Big Rip
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Big Bang і Budisme
Budisme Zen
''Bodhidharma'' (Yoshitoshi, 1887) El budisme zen (en japonès: 禅, 'meditació silenciosa') és el nom d'una variant del budisme mahayana practicat primer a la Xina amb el nom de chan.
Veure Big Bang і Budisme Zen
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Big Bang і Cambridge University Press
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Veure Big Bang і Càbala
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Veure Big Bang і Cúmul de galàxies
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Veure Big Bang і Cúmul globular
COBE
El COBE (de l'anglès, Cosmic Background Explorer), o Explorador del Fons Còsmic, també conegut com a Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia.
Veure Big Bang і COBE
Condicions de Sàkharov
Les condicions de Sàkharov és el nom donat a unes condicions que podrien permetre la bariogènesi, és a dir un fenomen que permetria passar d'un estat on la matèria i l'antimatèria es troben en quantitats exactament idèntiques dins l'univers primordial, a un estat en el que existeix un lleuger excés de matèria sobre l'antimatèria.
Veure Big Bang і Condicions de Sàkharov
Constant cosmològica
La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic.
Veure Big Bang і Constant cosmològica
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Veure Big Bang і Constant de Hubble
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Big Bang і Cos negre
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Big Bang і Cosmologia
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Veure Big Bang і Creació
Creacionisme
La creació de la vida de G. Doré El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador.
Veure Big Bang і Creacionisme
Cronologia de la cosmologia
Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.
Veure Big Bang і Cronologia de la cosmologia
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Veure Big Bang і Curvatura
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Veure Big Bang і Dècada del 1990
Decisió per consens
El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.
Veure Big Bang і Decisió per consens
Defecte topològic
Un defecte topològic, en cosmologia, és un esdeveniment en l'espai-temps (textures), estructures puntuals (monopols), filamentàries (cordes), o bidimensionals (murs) de molt gran densitat d'energia, predites per les teories de la gran unificació, com a vestigis de les primeres fases més calentes de l'Univers.
Veure Big Bang і Defecte topològic
Deisme
El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.
Veure Big Bang і Deisme
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Big Bang і Densitat
Densitat crítica
En cosmologia, la densitat crítica (representada per ρc) és la densitat per a la qual l'expansió de l'Univers s'aturaria després d'un temps donat.
Veure Big Bang і Densitat crítica
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Big Bang і Desplaçament cap al roig
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Veure Big Bang і Determinisme
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Big Bang і Deuteri
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Veure Big Bang і Edwin Hubble
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Veure Big Bang і Efecte Doppler
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Big Bang і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Big Bang і Electró-volt
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Big Bang і Electromagnetisme
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Big Bang і Element químic
Energia del buit
L'energia del buit és una energia de fons existent en l'espai fins i tot en absència de tota mena de matèria.
Veure Big Bang і Energia del buit
Energia fantasma
L'energia fantasma és una forma hipotètica d'energia fosca que superaria, fins i tot, la constant cosmològica a l'hora d'impulsar l'expansió de l'univers (és a dir, compliria l'equació d'estat amb w). Si existís, faria que aquesta expansió s'accelerés tant que s'acabaria produint el fenomen conegut com a ''Big rip''.
Veure Big Bang і Energia fantasma
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Veure Big Bang і Energia fosca
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Big Bang і Entropia
Equacions de Friedmann
Les equacions de Friedmann són un conjunt d'equacions en cosmologia física que governen l'expansió mètrica de l'espai en models homogenis i isòtrops de l'Univers dins del context de la teoria de la relativitat general.
Veure Big Bang і Equacions de Friedmann
Equilibri tèrmic
En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.
Veure Big Bang і Equilibri tèrmic
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Veure Big Bang і Equilibri termodinàmic
Escala de distàncies còsmiques
Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.
Veure Big Bang і Escala de distàncies còsmiques
Escàndol Bogdànov
''big bang'', conegut com l'''era Planck''. El coneixement actual és incapaç de determinar el que passava durant l'era Planck, els Boganogoff pretenien haver descobert el que havia passat en aquella era del principi dels temps i, fins i tot, abans del moment de la singularitat L'escàndol Bogdànov (en francès, affaire Bogdanoff i en anglès, Bogdanov affair) és, segons el terme emprat pel matemàtic John Baez que va descobrir el tema, un conjunt de discussions nascudes, d'una part dels comentaris fets sobre la tesi doctoral (doctorat a França) dels bessons de nacionalitat francesa Igor i Grichka Bogdànov, i de l'altra sobre la vulgarització de la ciència que aquests exercien en molts treballs i en la televisió.
Veure Big Bang і Escàndol Bogdànov
Esfaleró
Lesfaleró (grec: σφαλερός "relliscós") és una solució estàtica (independent del temps) de les equacions de camp electrofebles del model estàndard de física de partícules, i està implicada en certs processos hipotètics que violen els nombres bariònics i leptònics.
Veure Big Bang і Esfaleró
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Big Bang і Església Catòlica Romana
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Veure Big Bang і Espai
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Veure Big Bang і Espai de Minkowski
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Big Bang і Espectre
Espectre de freqüències
Espectre de freqüències per a la llum emesa per àtoms de ferro en la regió visible de l'espectre electromagnètic Lespectre de freqüència d'un fenomen ondulatori (sonor, lluminós o electromagnètic), superposició d'ones de diverses freqüències, és una mesura de la distribució d'amplituds de cada freqüència.
Veure Big Bang і Espectre de freqüències
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Big Bang і Espectroscòpia
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Big Bang і Estel
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Big Bang і Estrella binària
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Big Bang і Estrella de neutrons
Expansió còsmica en escala
La teoria de l'expansió còsmica en escala (anglès: Scale Expanding Cosmos, SEC) és un model cosmològic desenvolupat a finals dels anys 1990 per C. Johan Masreliez com una alternativa a la Teoria del Big Bang, també basat en la teoria de la relativitat general.
Veure Big Bang і Expansió còsmica en escala
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Veure Big Bang і Expansió de l'Univers
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Big Bang і Física
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Big Bang і Física de partícules
Fluctuacions primordials
Les fluctuacions primordials són variacions de densitat en l'univers primitiu que es consideren les llavors de tota estructura a l'univers.
Veure Big Bang і Fluctuacions primordials
Fonamentalisme
El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Veure Big Bang і Fonamentalisme
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Big Bang і Forat negre
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Big Bang і Força electromagnètica
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Big Bang і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Big Bang і Força nuclear forta
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Big Bang і Forces fonamentals
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Veure Big Bang і Forma de l'Univers
François Englert
François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia.
Veure Big Bang і François Englert
Fred Hoyle
Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.
Veure Big Bang і Fred Hoyle
Fritz Zwicky
va ser un astrònom i físic suís emigrat als EUA.
Veure Big Bang і Fritz Zwicky
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Big Bang і Galàxia
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Big Bang і Galàxia espiral
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Veure Big Bang і Gènesi
Geoffrey Burbidge
Geoffrey Ronald Burbidge (Chipping Norton, Oxfordshire, 24 de setembre de 1925 - 26 de gener de 2010) va ser un professor de física britànic-nord-americà de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego.
Veure Big Bang і Geoffrey Burbidge
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Veure Big Bang і George Gamow
George Smoot
George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.
Veure Big Bang і George Smoot
Georges Lemaître
va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.
Veure Big Bang і Georges Lemaître
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Big Bang і Gravetat
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Veure Big Bang і Gravitació quàntica
Hannes Alfvén
fou un astrònom i físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1970 pels seus treballs sobre el plasma.
Veure Big Bang і Hannes Alfvén
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Veure Big Bang і Hans Bethe
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Big Bang і Heli
Hermann Bondi
KCB, FRS va ser un matemàtic i cosmòleg anglès.
Veure Big Bang і Hermann Bondi
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Big Bang і Hidrogen
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Veure Big Bang і Hinduisme
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Veure Big Bang і Història de l'astronomia
Horitzó cosmològic
Horitzó cosmològic L'horitzó cosmològic és un problema que afecta el model cosmològic del Big Bang que va ser identificat el 1970.
Veure Big Bang і Horitzó cosmològic
Horitzó d'esdeveniments
Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.
Veure Big Bang і Horitzó d'esdeveniments
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Big Bang і Ió (àtom)
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Veure Big Bang і Inflació còsmica
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Veure Big Bang і Informació
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Veure Big Bang і Interacció electrofeble
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Big Bang і Isaac Newton
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Big Bang і Islam
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Veure Big Bang і Isotropia
John C. Mather
John Cromwell Mather (Roanoke, EUA 1946) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.
Veure Big Bang і John C. Mather
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Big Bang і Kelvin
Kibibyte
Un kibibyte (la contracció de kilo binari i byte) és una unitat d'informació o d'emmagatzemament informàtic, abreujada com a KiB.
Veure Big Bang і Kibibyte
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Veure Big Bang і Lent gravitatòria
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Big Bang і Leptó
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Big Bang і Liti
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Veure Big Bang і Llei de Hubble-Lemaître
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Veure Big Bang і Llei de la gravitació universal
Llista de problemes no resolts de física
Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física.
Veure Big Bang і Llista de problemes no resolts de física
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Big Bang і Llum
Llum cansada
La hipòtesi de la llum cansada, alternativa al “Big Bang” ("Gran Explosió"), explica per què l'espectre de llum de totes les galàxies observades està desplaçat cap al vermell.
Veure Big Bang і Llum cansada
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Big Bang і Longitud d'ona
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p.
Veure Big Bang і Maimònides
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Big Bang і Matèria
Matèria bariònica
Nom i càrrega elèctrica dels components de la matèria. En cosmologia es considera matèria bariònica tota forma de matèria constituïda per barions i leptons (a excepció de determinats tipus de neutrins).
Veure Big Bang і Matèria bariònica
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Big Bang і Matèria fosca
Matèria fosca calenta
La matèria fosca calenta és un tipus de matèria fosca que estaria constituïda per partícules que viatgen a velocitat relativista.
Veure Big Bang і Matèria fosca calenta
Matèria fosca freda
En cosmologia i física, la matèria fosca freda (CDM sigles en anglès) és una hipotètica forma de matèria (una mena de matèria fosca) les partícules de la qual es mouen lentament comparades amb la velocitat de la llum i interactua molt feblement amb la radiació electromagnètica.
Veure Big Bang і Matèria fosca freda
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Big Bang і Matemàtiques
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Veure Big Bang і Mètrica FLRW
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Big Bang і Mecànica quàntica
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Big Bang і Model estàndard de física de partícules
Model Lambda-CDM
Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.
Veure Big Bang і Model Lambda-CDM
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Big Bang і Nana blanca
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Big Bang і NASA
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Big Bang і Natura
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Veure Big Bang і Naturalisme
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure Big Bang і Nature
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Veure Big Bang і Nebulosa
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Big Bang і Neutrí
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Big Bang і Neutró
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Veure Big Bang і Nombre bariònic
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Big Bang і Nucleó
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Veure Big Bang і Nucleosíntesi primordial
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Big Bang і Nucli atòmic
Observatori de Mount Wilson
El telescopi Hooker de 2,5 m, amb el qual Edwin Hubble va fer la majoria de les observacions que havien conduït al descobriment de l'expansió de l'univers. Lobservatori de Mount Wilson (Mount Wilson Observatory, o MWO) o observatori Wilson, és un observatori astronòmic situat a Los Angeles, a Califòrnia.
Veure Big Bang і Observatori de Mount Wilson
Ou còsmic
Lou còsmic és una al·legoria per a explicar l'origen de l'univers i de la Terra.
Veure Big Bang і Ou còsmic
Paràmetre de desacceleració
En cosmologia, el paràmetre de desacceleració q és una magnitud adimensional que mesura l'acceleració còsmica de l'expansió de l'espai en un univers amb mètrica Friedmann–Lemaître–Robertson–Walker.
Veure Big Bang і Paràmetre de desacceleració
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Big Bang і Partícula elemental
Planck (satèl·lit)
Planck, coneguda anteriorment com a Planck Surveyor, és la tercera missió de mida (M3) del programa científic Horizon 2000 de l'Agència Espacial Europea.
Veure Big Bang і Planck (satèl·lit)
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Big Bang і Plasma (estat de la matèria)
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Veure Big Bang і Plasma de quarks i gluons
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Veure Big Bang і Premi Nobel
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Big Bang і Premi Nobel de Física
Principi copernicà
A ''De Revolutionibus Orbium Coelestium'' Copèrnic exposa un model d'univers en el qual la Terra no és al centre, sinó que hi ha el Sol, que roman immòbil. El Principi copernicà en cosmologia, així anomenat després que Copèrnic, establís que la Terra no està en una posició central especialment afavorida.
Veure Big Bang і Principi copernicà
Principi cosmològic
El principi cosmològic és la suposició segons la qual ni la humanitat ni la Terra no estan situades a cap punt privilegiat de l'Univers i que qualsevol observador de l'Univers en té una visió aproximadament igual.
Veure Big Bang і Principi cosmològic
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Big Bang і Principi d'incertesa de Heisenberg
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Big Bang і Protó
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Big Bang і Quark
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Veure Big Bang і Quàntum
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Veure Big Bang і Quàsar
Quinta essència
La quinta essència (del llatí quinta essentia) és una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància.
Veure Big Bang і Quinta essència
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Big Bang і Radiació
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Veure Big Bang і Radiació còsmica de fons
Radiació de Hawking
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.
Veure Big Bang і Radiació de Hawking
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Big Bang і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Big Bang і Radiació X
Radiofont
Hom denomina radiofont o font de ràdio astronòmica a un objecte de l'espai exterior que emet radiació electromagnètica a la regió de les radiofreqüències.
Veure Big Bang і Radiofont
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Big Bang і Rússia
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Big Bang і Relativitat general
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Big Bang і Religió
Richard Tolman
Richard Chase Tolman (West Newton, Massachusetts, 4 de març del 1881 - Pasadena, 5 de setembre del 1948) va ser un físic matemàtic i químic-físic estatunidenc que era una autoritat en física estadística i va fer contribucions importants en el desenvolupament de la teoria cosmològica, incloent la teoria de l'univers oscil·lant.
Veure Big Bang і Richard Tolman
Robert Woodrow Wilson
és un físic i astrònom nord-americà que juntament amb Arno Allan Penzias, va descobrir la radiació còsmica de fons de microones (CMB) el 1964.
Veure Big Bang і Robert Woodrow Wilson
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Big Bang і Segona Guerra Mundial
Simetria C
En física, la simetria C és la propietat que tenen certes teories de ser invariants respecte a una transformació de conjugació de càrrega, és a dir un canvi de partícules per antipartícules.
Veure Big Bang і Simetria C
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Veure Big Bang і Singularitat gravitatòria
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Big Bang і Sistema solar
Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.
Veure Big Bang і Stephen Hawking
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Veure Big Bang і Steven Weinberg
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Big Bang і Supernova
Supernova de tipus Ia
Una supernova de tipus Ia és una subcategoria de supernoves que resulta de la violenta explosió d'una estrella nana blanca.
Veure Big Bang і Supernova de tipus Ia
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Veure Big Bang і Teisme
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Big Bang і Telescopi
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Big Bang і Telescopi espacial Hubble
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Big Bang і Temperatura
Temperatura de Planck
La temperatura de Planck (TP), anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, és la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck.
Veure Big Bang і Temperatura de Planck
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Big Bang і Temps
Temps de Planck
El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.
Veure Big Bang і Temps de Planck
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Big Bang і Teoria de cordes
Teoria de l'estat estacionari
La Teoria de l'estat estacionari és un model cosmològic desenvolupat el 1949 per Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle com una alternativa a la Teoria del Big Bang.
Veure Big Bang і Teoria de l'estat estacionari
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Veure Big Bang і Teoria de la gran unificació
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Big Bang і Teoria de la relativitat
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Big Bang і Terra
The Nature of Things
The Nature of Things (La natura de les coses) va ser el nom d'una sèrie de programes radiofònics de la BBC realitzats l'any 1950.
Veure Big Bang і The Nature of Things
Thomas Gold
Thomas Gold (22 de maig de 1920—22 de juny de 2004) va ser un astrofísic austríac.
Veure Big Bang і Thomas Gold
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Big Bang і Tomàs d'Aquino
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Big Bang і Topologia
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Big Bang і Univers
Univers oscil·lant
L'univers oscil·lant és una hipòtesi proposada per Richard Tolman, segons la qual l'univers sofreix una sèrie infinita d'oscil·lacions, sempre començant amb un ''big bang'' i acabant amb un big crunch.
Veure Big Bang і Univers oscil·lant
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Veure Big Bang і Vent estel·lar
Vesto Slipher
Vesto Melvin Slipher (Mulberry, 11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrònom nord-americà que descobrí la rotació de les nebuloses.
Veure Big Bang і Vesto Slipher
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Big Bang і Via Làctia
Violació CP
En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia.
Veure Big Bang і Violació CP
Vixnu
Sesa Vixnu amb els seus atributs Vixnu (en devanagari: विष्णु, viṣṇu) és la forma de déu que encarna la preservació a l'hinduisme.
Veure Big Bang і Vixnu
WMAP
Representació artística de la '''WMAP''' abandonant la Terra camí del punt de Lagrange ''L''₂.La Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP, «Sonda Wilkinson d'anisotropia de microones») va ser una sonda espacial de la NASA que va funcionar entre 2001 i 2010 per mesurar les diferències de temperatura a través del cel en el fons còsmic de microones (CMB), una calor radiant romanent del Big Bang.
Veure Big Bang і WMAP
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Veure Big Bang і Zero absolut
1912
;Països Catalans.
Veure Big Bang і 1912
1922
;Països Catalans.
Veure Big Bang і 1922
1924
;Països Catalans.
Veure Big Bang і 1924
1927
;Països Catalans.
Veure Big Bang і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Big Bang і 1929
1931
;Països Catalans.
Veure Big Bang і 1931
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Big Bang і 1949
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Big Bang і 1950
1964
;Països Catalans.
Veure Big Bang і 1964
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Big Bang і 1970
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Big Bang і 1982
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Big Bang і 1989
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Big Bang і 1997
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Big Bang і 2001
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Big Bang і 2003
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Big Bang і 2011
Vegeu també
Fenòmens astronòmics
- Big Bang
- Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia
- Eclipsi
- Eclipsi de Lluna
- Efecte d'oposició
- Esclat de raigs gamma
- Esdeveniment de disrupció de marea
- Flamarada de raigs gamma suaus
- Hipernova
- Impacte astronòmic
- Inflació còsmica
- Kilonova
- Nova
- Nova nana
- Ocultació
- Ocultació lunar rasant
- Ràfega ràpida de ràdio
- Sizígia (astronomia)
- Solstici d'hivern
- Superlluna
- Supernova
- Supernova impostora
També conegut com Teoria del Big Bang.
, Energia fantasma, Energia fosca, Entropia, Equacions de Friedmann, Equilibri tèrmic, Equilibri termodinàmic, Escala de distàncies còsmiques, Escàndol Bogdànov, Esfaleró, Església Catòlica Romana, Espai, Espai de Minkowski, Espectre, Espectre de freqüències, Espectroscòpia, Estel, Estrella binària, Estrella de neutrons, Expansió còsmica en escala, Expansió de l'Univers, Física, Física de partícules, Fluctuacions primordials, Fonamentalisme, Forat negre, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Forma de l'Univers, François Englert, Fred Hoyle, Fritz Zwicky, Galàxia, Galàxia espiral, Gènesi, Geoffrey Burbidge, George Gamow, George Smoot, Georges Lemaître, Gravetat, Gravitació quàntica, Hannes Alfvén, Hans Bethe, Heli, Hermann Bondi, Hidrogen, Hinduisme, Història de l'astronomia, Horitzó cosmològic, Horitzó d'esdeveniments, Ió (àtom), Inflació còsmica, Informació, Interacció electrofeble, Isaac Newton, Islam, Isotropia, John C. Mather, Kelvin, Kibibyte, Lent gravitatòria, Leptó, Liti, Llei de Hubble-Lemaître, Llei de la gravitació universal, Llista de problemes no resolts de física, Llum, Llum cansada, Longitud d'ona, Maimònides, Matèria, Matèria bariònica, Matèria fosca, Matèria fosca calenta, Matèria fosca freda, Matemàtiques, Mètrica FLRW, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Model Lambda-CDM, Nana blanca, NASA, Natura, Naturalisme, Nature, Nebulosa, Neutrí, Neutró, Nombre bariònic, Nucleó, Nucleosíntesi primordial, Nucli atòmic, Observatori de Mount Wilson, Ou còsmic, Paràmetre de desacceleració, Partícula elemental, Planck (satèl·lit), Plasma (estat de la matèria), Plasma de quarks i gluons, Premi Nobel, Premi Nobel de Física, Principi copernicà, Principi cosmològic, Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Quark, Quàntum, Quàsar, Quinta essència, Radiació, Radiació còsmica de fons, Radiació de Hawking, Radiació gamma, Radiació X, Radiofont, Rússia, Relativitat general, Religió, Richard Tolman, Robert Woodrow Wilson, Segona Guerra Mundial, Simetria C, Singularitat gravitatòria, Sistema solar, Stephen Hawking, Steven Weinberg, Supernova, Supernova de tipus Ia, Teisme, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Temperatura, Temperatura de Planck, Temps, Temps de Planck, Teoria de cordes, Teoria de l'estat estacionari, Teoria de la gran unificació, Teoria de la relativitat, Terra, The Nature of Things, Thomas Gold, Tomàs d'Aquino, Topologia, Univers, Univers oscil·lant, Vent estel·lar, Vesto Slipher, Via Làctia, Violació CP, Vixnu, WMAP, Zero absolut, 1912, 1922, 1924, 1927, 1929, 1931, 1949, 1950, 1964, 1970, 1982, 1989, 1997, 2001, 2003, 2011.